Com ja va passar els anys 20 i els anys 60, en períodes de migracions hi ha qui posa l’accent en els problemes que genera l’arribada sobtada de moltes persones al barri i oblida els aspectes positius que comporta. Són períodes complicats en què cal cohesionar la ciutadania, llançar un missatge esperançador i treballar perquè els serveis públics atenguin bé el conjunt de la població, la que ara arriba i la que va arribar fa un temps.
És per aquesta raó que els responsables públics han de tenir cura amb els seus missatges per no crear encara més rebuig. No podem parlar de ser més durs amb les tanques frontereres, si alhora no parlem de solucionar les condicions de pobresa i d’injustícia en què viuen els éssers humans que, tot arriscant la vida, es veuen obligats a saltar-les per donar un futur a les seves famílies. No podem parlar de controlar els pisos pastera i d’impedir el reagrupament familiar si acte seguit no denunciem els nostres veïns especuladors que lloguen habitacions de 10 m2 a 300€.
La solució és la de sempre, companys: millorem les prestacions socials de l’estat del benestar, ara que ingressem més diners gràcies a l’aportació dels 2 milions de treballadors/es immigrants, i aconseguirem que tots, els que ja hi érem i la nova ciutadania, tinguem accés a un habitatge digne i a una educació i a una sanitat de qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.