ESCENARI INTERNACIONAL: REPTES I OPORTUNITATS

L’escletxa que separa els països del Nord i els del Sud és cada cop més profunda. L’actual sistema capitalista neoliberal i les relacions comercials injustes que aquest model econòmic imposa augmenten les desigualtats socials, la destrucció del medi ambient, la pobresa i la fam en els països del Sud i també en importants sectors socials dels països del Nord.

Aquest increment de les desigualtats s’evidencia de manera dramàtica en els països més empobrits que queden al marge dels tan proclamats beneficis de la globalització i dels avenços que proporciona l’accés a les noves tecnologies. Aquest empobriment, i també la guerra i les injustícies, són la causa principal dels fluxos migratoris que avui arriben a la nostra societat. A més, el camí d’arribada als països del Nord s’està convertint en una forma d’explotació afegida que està posant en perill la vida de les persones immigrants.

Fruit d’aquest nou context internacional on els problemes ambientals, socials i econòmics són mundials, el model d’estat-nació es veu superat i dóna lloc a un preocupant dèficit democràtic en el qual moltes de les decisions importants per a un país, entre elles el preu de venda de les matèries primeres que vol exportar, són preses pels poders empresarials i per organismes internacionals que vetllen per determinats interessos econòmics. Seran necessaris, doncs, canvis radicals en els plantejaments i en el funcionament d’institucions com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, l’Organització Mundial del Comerç i les Nacions Unides per superar les desigualtats Nord-Sud.

Els interessos geoestratègics, econòmics i energètics dels països del Nord i de les grans multinacionals estan generant en el món desenes de conflictes armats que alimenten les potents indústries de l’armament d’aquests països. El nou concepte de seguretat mundial, dissenyat pel govern fonamentalista del president Bush, ha consolidat els EUA com a gendarme mundial i la creuada internacional contra el terrorisme i els altres fonamentalismes. Les invasions d’Afganistan i l’Iraq, emmascaren l’interès de les grans companyies petroleres per assegurar el proveïment de petroli a les grans potències del Nord i per controlar el desenvolupament de països asiàtics emergents, com la Xina i l’Índia.

Aquesta situació ens obliga avui a aprofundir en la nostra tradició de solidaritat internacional per fer-ne, amb més força que mai, un clar instrument de canvi de les estructures. Entenem la solidaritat com un concepte polític que orienta l'acció en la doble direcció de lluitar contra les causes estructurals de la desigualtat i d’estar personalment al costat dels que pateixen la injustícia, de les poblacions més empobrides. La solució a l’actual situació mundial és el canvi en la política econòmica de les grans potències i l’aplicació dels drets humans arreu del món.

La nostra solidaritat també ha de convertir-se en pressió internacional per aconseguir capgirar la situació d’injustícia dels pobles que pateixen la conculcació dels seus drets i la invasió del seu territori, com és el cas del poble saharauí, palestí, iraquià... i dels pobles africans que estan patint l’oblit de la comunitat internacional que els condemna a la pobresa i a la guerra.

En els darrers anys els moviments socials dels països del Sud i del Nord s’han enfortit i fan pinya al voltant dels moviments d’alliberament social i polític que lluiten per una globalització alternativa a la neoliberal. Cal treballar braç a braç amb aquests moviments que avui representen una oportunitat real de transformació d’un model de desenvolupament econòmic insostenible que aposta per un creixement infinit del consum dels recursos del planeta. Cal compartir espai i treball amb aquests moviments socials, ONG, col·lectius de solidaritat que integren el Fòrum Social Mundial de Porto Alegre i amb els moviments pacifistes i ecologistes, tot respectant la seva autonomia i diversitat.

També cal veure com oportunitats per a un canvi en les relacions internacionals, entre d’altres, la creació del Tribunal Penal Internacional, l’entrada en vigor del protocol de Kyoto gràcies a la seva ratificació per part de més del 60% dels estats, el gran moviment social i polític de rebuig contra el Tractat de lliure comerç de l’Amèrica Llatina (ALCA) o el sorgiment de nous governs indígenes i d’esquerres en aquest mateix continent.

La coordinació de les organitzacions polítiques i socials del Nord i del Sud és la gran oportunitat per afrontar el repte d’un model de globalització que avui és en mans dels grans poders econòmics mundials.