Ben sovint els partits polítics i els representants institucionals rebem la crítica d’estar allunyats de les veritables preocupacions de la ciutadania. La nostra societat i les seves necessitats són cada cop més complexes i els mecanismes d’aproximació als problemes de la gent i de resolució dels mateixos per part de les administracions són lents i complicats. Els processos de participació ciutadana no són del tot acurats i sovint es planifiquen les ciutats a cop de gran transformació, a vol d’ocell, des dels núvols, i no pas a peu de carrer.
Tot plegat ens ha de fer reflexionar sobre els canvis que cal fer en les nostres ciutats i en l’estil de governar i de gestionar els béns públics. Cal construir, entre tots i totes, una proposta política d’atenció de la vida quotidiana que prioritzi les necessitats del dia a dia i les millores socials i educatives a l’interior dels barris. Avui és absolutament imprescindible aconseguir una ciutat amb pobresa zero, tornar a guanyar l’espai públic per a fer-ne un ús social i educatiu i aconseguir una nova organització del temps que posi el temps per viure i el temps social i de relació en el centre de l’organització de la societat.
Cal, però, per aconseguir tot això, instruments polítics i econòmics vàlids que ens ajudin a crear un veritable estat del benestar. Aquest és, al meu parer, el principal sentit del nou Estatut i del nou model de finançament que avui reclamem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.