MAS SENSE MEMÒRIA, RAJOY TARIFA PLANA

Un dia de sol esplèndid, un dia per passejar i oblidar la incoherència i l'estupidesa d'alguns dels dirigents polítics catalans i espanyols. Per això avui faré una entrada curta i marxaré enseguida a prendre el sol sentadet en un banc al parc i així estaré més aprop de la coherència i de la sabiessa de la majoria de la gent.

Ara Artur Mas posa el crit en el cel pel nou pla hidrològic que planteja el govern del PP i que intenta enfosar de nou el Delta de l'Ebre. Mas no s'enrecorda que quan ell era conseller en cap va recolzar a dues mans el Pla Hidrològic Nacional del 2001 que llavors impulsava el condemnat per corrupció i exministre Jaume Matas. Un pla tan terrorrífic, ecològicament parlant, i tan agressiu pel Delta com el que ara planteja el ministre Arias Cañete. Un pla que el 2001 volia deixar el cabal del riu amb 3.156 hectòmetres anuals, menys dels 3.220 hectòmetres que ara preten el PP i molt allunyat del cabal ecològic mínim que es reclama, 7.167 hectòmetres. 

Afortunadament la gent del Delta i els partits polítics que sempre hem defensat a la Plataforma Lo riu és vida tenim prou fortalesa per lluitar contra una altra agressió i no ens calen ajuts interessats o de càlcul electoral. Malgrat això, benvinguda CiU a la lluita ecologista en defensa del Delta. 

Per altra banda, Mariano Rajoy anunciava a "bombo y platillo" en el debat de l'estat de la nació una gran mesura econòmica que hauria de reflotar l'economia espanyola. Es tractava d'una tarifa plana per reduir per enèsima vegada els costos salarials que paguen els empresaris de l'estat. La pregunta és si això és una tarifa plana o ´és el darrer invent de dirigents polítics amb el cervell absolutament pla. Ara resulta que, un cop publicada la mesura en el BOE, podem veure com no s'ha blindat la possibilitat que un empresari contracti nous treballadors amb tarifa plana de cotització a la seguretat social i al dia següent acomiadi als treballadors de tota la vida. Quina intel·ligència !!! o potser quina perversitat ?

Tanta incoherència i tanta estupidesa fan dificil la tasca de regenerar la dignitat del compromís polític. Me'n vaig a passejar, a prendre el sol... demà serà un altre dia.