LA DIGNITAT ERA A LA MARXA

Una marxa que des de fa mesos ha gaudit de la complicitat de centenars de lluites, plataformes i col.lectius que denuncien les retallades a l'estat del benestar que han aplicat el govern estatal i molts governs autonòmics per mandat de la Troika. Una marxa on han confluit centenars de milers de persones provinents de tot l'estat, arribades a peu, en autocar, en tren... amb vocació unitària de denúncia de la pobresa en la que viuen milions de persones, de denuncia de la pèrdua dels drets laborals, socials i de ciutadania de milions de persones. 

Una marxa per la dignitat que reivindica que els nostres fills i filles mantinguin i millorin els drets conquerits per les generacions de lluitadors socials, sindicals i polítics que ens han precedit, no es mereix que TV3 i altres televisions públiques, financades amb els impostos de tots nosaltres, donin la màxima cobertura mediàtica als aldarulls minoritaris del final de la marxa i invisibilitzin els justos objectius i els amplis suports que ha tingut la marxa, també a Catalunya.

Avui molts dels sindicalistes i dels activistes socials, sindicals i polítics de tota la vida comparteixen les velles lluites per la justícia i la igualtat amb els nous moviments socials que neixen fruit de reivindicacions sectorials que afecten el seu col.lectiu, amb els moviments contra les retallades en educació o en salut, contra els enganys de la banca en les preferents o contra els enganys de bancs i especuladors amb les hipoteques.

El moviment social de la PAH ha estat un d'aquests col.lectius que ha tingut un paper destacadíssim a la Marxa de la Dignitat del 22M. Milers dels seus integrants hi han participat activament per reclamar el dret constitucional a un habitatge digne i el dret de tothom a ser defensat per l'Estat dels enganys i dels abusos de les entitats financeres. 

He tingut l'oportunitat d'acompanyar aquest cap de setmana a la gent de la PAH de l'Hospitalet en el seu viatge d'anada i tornada a Madrid en autocar, un més dels vuit-cents autocars que han confluit en una de les vuit portes d'entrades de la marxa a la ciutat. En el nostre cas, en el barri de San Blas, sota l'estadi a mig construir de la Peineta, víctima del "cafe con leche in the plaza Mayor" de la Sra. Botella.

Aquest moviment format per gent senzilla i lluitadora castigada pels bancs i per la crisi no es mereix aquest tractament invisibilitzador de la premsa i tampoc es mereix, com tots nosaltres, el càstig de tenir governs d'obediència cega a les polítiques de retallades de serveis, garanties i prestacions públiques que imposen Merkel a Europa, Rajoy a Espanya i Mas, amb el suport d'ERC, a Catalunya. Un moviment, com els altres que van confluir a Madrid que es mereix una alternativa política d'esquerres organitzada al voltant de partits i moviments que forci canvis de governs a Europa, Espanya i Catalunya. 

Perquè, encara que els mitjans no els hi donin prou veu, hi ha alternatives al capitalisme neolliberal i especulatiu, hi ha alternatives a les retallades. I si algú encara dubte que llegeixi The Economist que ha escollit país de l'any a l'Uruguay que amb els seus dos governs del Frente Amplio, primer amb Tabaré Vázquez com a president i ara amb Pepe Múgica, ha aconseguit baixar l'atur del 40 al 6,5%, que els salaris recuperin el poder adquisitiu d'abans de la crisi llatinoamericana del 2002 i que sigui un dels primers països del món en despesa social respecte el PIB i en accés al treball. I tot això fet a a base del control públic de la banca, de la recuperació de drets laborals perduts i d'una potent inversió pública creadora de llocs de treball. És a dir, la recepte contrària que apliquen Mas i Rajoy al país i a l'estat.

Ens mereixem, doncs, moviments com els que es van concentrar ahir pacíficament a Madrid a la Marxa de la Dignitat. Ens mereixem, també, una societat que es revolti pacíficament contra governs que fan cas abans les directrius dels organismes i interessos financers internacionals que dels drets socials dels seus pobles. I ens mereixem uns mitjans de comunicació públics que facin periodisme de veritat i que no elevin l'excepció negativa en la notícia principal que invisibilitza l'essencial.

MALAURADAMENT AHIR LA DIGNITAT ERA SOLAMENT A LA MARXA, NI ALS GOVERNS NI A LES SEVES TELEVISIONS PÚBLIQUES !!!