1. Ni en política ni en qualsevol aspecte de la
vida, la finalitat mai justifica els mitjans. No es pot promoure la creació de llocs de
treball a qualsevol preu. No es pot justificar la creació d’uns milers de llocs
de treball, la majoria temporals i precaris, a canvi d’una inversió privada en
sales de joc que normalment atrau un tipus molt especial de turisme, blanqueig
de capital i prostitució.
2. Els valors, els principis de l’esquerra no es
poden canviar a gust de l’inversor de torn. Estaríem aplicant el marxisme, però
el marxisme de Groucho Marx que va resumir ell mateix en una frase: “Aquests
són els meus principis. Si no li agraden tinc uns altres”
3. Rebaixar impostos no és d’esquerres, encara
que Zapatero ho afirmés i molt menys als casinos. La fiscalitat sempre ha estat
el principal instrument que ha defensat l’esquerra per redistribuir la riquesa
i aconseguir una societat més equitativa i un estat del benestar potent que
cobreixi els serveis públics bàsics de salut, educació i serveis socials.
4. Rebaixar un 45% els impostos de les sales de
joc (del 55 al 10%) és indignant per la majoria de treballadors i treballadores que veiem com a
través de les nostres nòmines pagarem molt més impostos que no pas els actuals casinos
de Catalunya i els futurs que s’hi instal·lin a Barcelona World.
5. Acceptar avui la retallada d’impostos a les
grans empreses del joc et fa captiu davant de futurs debats on la dreta seguirà
justificant les retallades en serveis públics per manca d’ingressos públics i seguirà
defensant altres rebaixes fiscals.
6. No es pot arribar amb CiU tan sols a acords
que consoliden les polítiques neoliberals com la rebaixa d’impostos o la privatització
de la publicitat de TV3 i veure com no volen pactar amb les forces d’esquerres aspectes
claus com la lluita contra la pobresa. Tan sols fa 15 dies del ple sobre la
pobresa en la que es va mostrar la insensibilitat del govern de CiU: cap
inversió extraordinària, intent de fer invisible la problemàtica i rebuig a donar
veu a les entitats.
7. El joc pot provocar ludopaties greus i,
entenent que no es pot prohibir, tampoc és de rebut potenciar-lo amb rebaixes
fiscals que faciliten la seva extensió a Catalunya. L’Organització Mundial de
la Salut (OMS) l’any 1992 va incorporar la ludopatia com a malaltia que altera
el comportament de les persones i la va qualificar d’addicció.
8. L’acord assolit per CiU i PSC tan sols preveu
un 1% de la inversió en compensacions socials i territorials. S’inclou en aquestes
compensacions un projecte per atendre l’addicció de la ludopatia, fet que demostra
que els signants de l’acord reconeixen que l’augment de l’oferta del joc a
Catalunya farà augmentar també els addictes al joc.
9. El principal inversor de Barcelona World és
Enrique Bañuelos, un tauró especulador responsable de la bombolla immobiliària al
País Valencià que va arrossegar a milers d’accionistes d’ASTROC a pèrdues
milionàries. Segons fonts periodístiques, és soci de MELCO, una empresa xinesa
vinculada a la màfia i a propietaris de diversos casinos a Macao com la família
Ho que seria l’encarregada de la creació dels nous casinos de BCN World.
10. El joc i la violència es barregen molt sovint als casinos de Macao. Nombrosos articles de premsa ho acrediten: assassinats,
blanqueig de diners, joc il·legal i prostitució. Tan sols cal cercar a google “mafia
casinos macao” o “família Ho” per adonar-se de qui són els nous socis del projecte
Barcelona World.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.