EL NEGOCI DE LA SANITAT PRIVADA

Des de fa molts anys sento consells que em parlen de la necessitat de subscriure’m a una mútua de salut privada. Els arguments, que sovint venen de familiars o amics, i darrerament de forma molt insistent dels mitjans de comunicació, són els ja coneguts: qualitat en l’atenció, rapidesa, comoditat, evitar llistes d’espera, tracte personalitzat... Fins i tot algunes asseguradores en els seus anuncis han arribat a denigrar el funcionament de la sanitat pública (és clar que d’altres ho fan de forma més efectiva amb retallades pressupostàries o amb corrupteles).

Tot i que tothom admet que quan la situació és greu els millors mitjans humans i tecnològics són a la sanitat pública, la majoria d’opinadors interessats continuen aconsellant amb insistència que en els temes del dia a dia no hi ha color i que cal tenir una doble cobertura per tenir una bona qualitat en l’atenció sanitària quotidiana. Doncs bé, explicaré el cas dels meus pares, ferms defensors, fins fa un parell de mesos, d’aquestes tesis i que han quedat profundament decebuts de MEDIFIATC, la seva assegurança mèdica des de fa 25 anys, en la que de jove jo també hi era inclòs fins que vaig arribar a la meva maduresa ideològica.

El modus operandi de MEDIFIATC ha estat tan senzill com injust per a uns clients de tota la vida: augmentar la quota de la pòlissa de forma exponencial fins aconseguir fer fora a una parella d’assegurats quasi octogenaris, sense tenir en compte que mentre eren joves han pagat una quota que superava la seva despesa sanitària. És cert que tècnicament no els han fet fora, han acabat marxant ells, però tots sabem que una pujada de la quota de 245 a 380€, un 55%, és letal per a una parella de pensionistes.

Sense atendre a raons, sense donar les explicacions reiteradament demanades presencialment i per carta, sense concedir entrevista als assegurats, MEDIFIATC solament ha acceptat parlar amb els seus clients en el moment que l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) de l’Hospitalet va interposar una reclamació. Però el tema no acaba aquí, el nivell de cinisme no ha deixat d’augmentar al llarg del procés arribant al límit quan, per rentar-se la cara, han admès parcialment la reclamació presentada i han rebaixat la quota exigida inicialment de 380 fins a 362€, essent la pujada finalment del 48%. Un gran esforç, una rebaixa de divuit euros que ben segur serà una bona inversió per maquillar les estadístiques sobre reclamacions admeses als clients.

Entrant avui al web de MEDIFIATC he pogut comprovar que aquesta pràctica discriminatòria per raó d’edat amb els clients de tota la vida també s’estén, per suposat, als nous clients. Si ets jove pots tenir una cobertura sanitària per 27€ mensual, si tens mitjana edat per 40€, si ets a punt de jubilar-te ja són quasi 80€ el que has de pagar i si ets més gran d’aquesta edat el programa de càlcul automàtic del cost de la teva cobertura et contesta amb un “Preu no disponible”.

Està clar que jo no defenso el fet que la gent tingui una cobertura sanitària privada i no vull defensar amb aquest escrit unes millors condicions per a la gent que així ho decideixi, però és cert que a totes les raons que tenia per defensar la sanitat pública, a les raons ideològiques de defensa d’un model públic de salut de qualitat que governs de dretes i asseguradores mèdiques coordinadament volen privatitzar i degradar, a les raons pràctiques que situen els millors recursos tècnics i humans a la pública, ara puc afegir una raó més: les asseguradores com MEDIFIATC conviden a marxar els seus clients quan ja no són negoci. Tota una lliçó pels més joves que avui, entitats com MEDIFIATC i altres mèdiques privades, volen captivar amb quotes atractives.

Tota una lliçó que ens reforça a tots els que lluitem per la sanitat pública i la volem defensar de retallades, corrupteles i privatitzacions.