L’EQUITAT A LES ESCOLES, GARANTIA DE COHESIÓ SOCIAL ALS BARRIS

L’evolució de la població de l’Hospitalet
L’Hospitalet ha viscut en els darrers cent anys tres grans processos migratoris. El primer, els dels anys 20 i 30, va omplir els barris de Collblanc i la Torrassa de població arribada bàsicament de Múrcia i València per a treballar en la construcció del metro i en les fàbriques tèxtils i bòbiles de la ciutat. La ciutat va passar de 12.000 a 50.000 habitants en vint anys. El segon gran procés migratori, el dels anys 60 i 70, va fer créixer del no res barris com la Florida, Pubilla Casas, Can Serra i Bellvitge amb població arribada de tot l’Estat. La ciutat va arribar pràcticament als 300.000 habitants.

L’Hospitalet, després de perdre pràcticament 50.000 habitants en les dècades dels 80 i 90, viu des de principis d’aquest segle el seu tercer gran procés migratori. Segons dades de 31 de desembre de 2007, a l’Hospitalet viuen una mica més de 70.000 persones nascudes a l’estranger (25,32%). Del total de ciutadans i ciutadanes de nacionalitat estrangera, un 9,5% són marroquins, un 3,2% de la resta d’Àfrica, un 9% del Pakistan, India i Xina en proporcions similars, un 8% de la Unió Europea i un 2,5% de la resta d’Europa. Però el principal gruix de la població nouvinguda és llatinoamericà, un 67%, majoritàriament arribada els darrers cinc anys. Destaquen les persones amb nacionalitat equatoriana (22%), boliviana (16%), peruana (8,5%), colombiana (5%) i dominicana (5%). Del total de persones nascudes a l’estranger que viuen a la ciutat més de 8.000 tenen edat d’escolarització obligatòria.

Tots tres processos migratoris, a més de l’impacte demogràfic, han significat importants reptes en els serveis bàsics de la ciutat i de forma molt accentuada en la seva xarxa educativa. L’Ajuntament republicà dels anys 30 va haver de fer front al 50% d’analfabetisme de la població i a la manca de places escolars per a un 75% dels nens i nenes de la ciutat. Va actuar amb rapidesa incrementant el pressupost que es dedicava a educació i en 5 anys va construir 20 escoles públiques a l’Hospitalet amb capacitat per a 3.550 alumnes. En aquell període també es van crear 14 escoles privades noves a la ciutat.

Novament els anys 60 i 70 els equipaments educatius van créixer a la ciutat. Les reivindicacions veïnals i la mobilització social van fer possible la construcció de moltes escoles públiques del Pla d’Urgència i la creació de nombroses escoles i acadèmies privades, especialment en els barris de la Florida, Pubilla Casas i Collblanc-la Torrassa. Fins els anys 80 no van quedar cobertes les necessitats educatives de la ciutat.

El procés migratori actual també ha posat en tensió tot els serveis públics de la ciutat i, de forma especial, la seva xarxa educativa. En els primers anys d’aquest procés, l’arribada de nous alumnes no va tenir com a conseqüència la necessitat de creació de noves places a la ciutat. L’alumnat nouvingut cobria les nombroses places vacants en centres públics de la ciutat, alguns d’ells en procés de reducció de línies o de tancament, i, a més, aquesta arribada compensava la important marxa d’alumnat cap a d’altres poblacions, fruit de la pèrdua de població autòctona i també de la inestabilitat del propi col•lectiu immigrant.

Els darrers quatre anys, però, això ha canviat per diverses raons. Les escoles públiques majoritàriament ja han cobert les seves vacants i, a més, la majoria de la població escolar que arriba a la ciutat és fruit de processos de reagrupament familiar. Aquest fet significa població escolar estable, com ho són les seves famílies, residents a l’Hospitalet des de fa anys i amb unes condicions laborals i d’habitatge acreditades per aconseguir el reagrupament dels seus fills i filles.

Aquest canvi de tendència ha significat a l’Hospitalet el creixement net de més de 2.000 alumnes en edat d’escolarització obligatòria en tan sols quatre anys i la necessitat d’una ràpida creació de noves places escolars. El creixement va ser especialment sobtat l’estiu del 2007 amb un increment net d’un miler d’alumnes a la ciutat. La mitjana d’alumnes d’origen estranger a l’Hospitalet en el curs 2006/07 ja era del 30%, mentre que la mitjana a Catalunya es situava en el 12,5%.

La situació de crisi econòmica sembla donar en els primers mesos d’aquest curs 2008/09 uns primers indicadors de desacceleració en el procés de reagrupament a la ciutat i de retorn d’algunes famílies als seus països d’origen. Caldrà confirmar al llarg del curs si aquests fets poden arribar a significar algun canvi de tendència demogràfica a la ciutat que, avui per avui, no s’ha donat.


La distribució de la població escolar nouvinguda a l’Hospitalet
En cap dels dos processos migratoris anteriors a l’actual la població arribada a la ciutat es va distribuir de forma equilibrada a la ciutat i el tercer procés no ha estat una excepció. La distribució actual dels ciutadans i ciutadanes nascuts a l’estranger no és gens homogènia a l’Hospitalet. En els barris del nord de la ciutat (Collblanc-la Torrassa, Florida-Les Planes i Pubilla Casas-Can Serra) on viu el 48% del total de la població resideix el 70,5% dels ciutadans i ciutadanes nascuts a l’estranger i en els barris del Sud (Centre-Sant Josep-Sanfeliu, Santa Eulàlia i Bellvitge-Gornal) on viu el 52% del total de la població hi resideix el 29,5%.

Aquest fet té una clara conseqüència en la distribució de la població escolar de l’Hospitalet, més tenint en compte que a la ciutat hi ha una tradició molt consolidada d‘escolarització de l’alumnat en el propi barri, accentuada per unes potents barreres físiques com són les vies del tren que separen els barris del nord i del sud de la ciutat.

Pel que fa a la població escolar, algunes zones educatives, com és el cas de Florida i Collblanc-la Torrassa, tenen més d’un 50% de l’alumnat d’origen estranger. En canvi en d’altres zones escolars aquest alumnat no arriba al 15%.

Aquest desequilibri plou sobre mullat a l’Hospitalet per diverses raons. Durant dècades la ciutat no ha rebut ni l’atenció ni la inversió educativa necessària per part de l’Administració competent, primer el Ministeri d’Educació i després del Departament d’Ensenyament. L’afectació a la qualitat de les infrastructures de les escoles públiques de la ciutat ha estat greu en els anys 90 i principis d’aquesta dècada. Des de fa quatre anys l’esforç inversor de la Generalitat i l’Ajuntament s’ha multiplicat amb la voluntat de donar la volta a aquesta situació.

També existeix a la ciutat una oferta desequilibrada del nombre total de places escolars. Mentre que la població que viu en els barris del nord i del sud de l’Hospitalet es distribueix de forma equilibrada, el 48 i el 52% respectivament, l’oferta de places escolars no es distribueix amb el mateix equilibri, el 43% de les places es situen en el nord i el 57% en el Sud. A aquest desequilibri s’hi afegeix una important concentració de l’oferta de l’escola concertada en el districte de Bellvitge-Gornal, el districte amb el percentatge d’immigració més baix de la ciutat.

Però malgrat això l’herència més greu rebuda pels responsables educatius de la ciutat, Regidoria i Departament, no és l’estat de les infrastructures ni una distribució territorial poc adequada de les places escolars, sinó la manca de polítiques de cohesió social i de distribució equitativa dels alumnes nouvinguts a les escoles de la ciutat, competència exclusiva del Departament d’Educació fins a la creació de les Oficines Municipals d’Escolarització ara fa quatre anys. Aquesta manca de polítiques va fer possible que la immensa majoria de la població nouvinguda d’origen estranger ocupés les places vacants de l’escola pública i d’algunes petites escoles concertades i que molta població autòctona respongués amb un efecte de concentració cap a les escoles concertades i cap a algunes escoles públiques molt valorades per la ciutadania. La conseqüència d’aquests fets ha estat la concentració del 80% dels alumnes d’origen estranger en les escoles públiques de la ciutat i una gran desigualtat entre les escoles d’un mateix barri, bàsicament entre públiques i concertades però també sovint entre escoles d’una mateixa tipologia. S’ha arribat a donar el cas de centres que han superat el 90% d’alumnes d’origen immigrant al costat de centres amb percentatges mínims.

Aquelles mesures que els responsables educatius del país no van prendre a finals dels anys 90 i principis d’aquesta dècada són les que ara, amb la dificultat de la concentració ja consolidada, toca liderar a l’Oficina Municipal d’Escolarització de l’Hospitalet i a les comissions d’escolarització, tot aplicant nous criteris de distribució de l’alumnat consensuats per l’administració autonòmica i local.


La corresponsabilitat de l’Ajuntament: el paper de l’OME, de la Taula Mixta de Planificació i dels Plans Educatius d’Entorn

Els darrers anys ha coincidit la voluntat dels ajuntaments de convertir-se en administració educativa amb l’aposta política del govern de la Generalitat de descentralitzar la gestió de l’educació en el territori. Aquesta confluència ha fet possible el traspàs de noves competències educatives als municipis i la creixent coresponsabilitat d’ambdues administracions en la planificació i en la gestió del dia a dia de la xarxa educativa de cada municipi.

A l’Hospitalet els exemples més clars d’aquesta corresponsabilitat han estat els Plans Educatius d’Entorn, la creació de l’Oficina Municipal d’Escolarització i de la Taula Mixta de Planificació, presidides pel responsable polític municipal i participades pels representants d’ambdues administracions.

Els plans educatius d’entorn, a més de ser un excel•lent instrument de cohesió social i d’obertura de les escoles al barri, s’estan convertint en un molt bon element de col•laboració institucional entre l'Ajuntament i la Generalitat i un bon exemple de treball en xarxa amb les escoles, els instituts, les entitats socials i educatives del barri i les diverses regidories del municipi implicades amb els infants i joves.

Pel que fa a la Taula Mixta de Planificació, cal dir que l’aproximació de les decisions de planificació al territori ha estat fonamental, en el cas de l’Hospitalet, per a fer front als creixements sobtats de la població escolar. El Pla Director d’Equipaments Educatius 2007-15 aprovat pel ple municipal ha estat la base de negociació i de planificació de les mesures urgents que han estat necessàries avançar en el temps per fer front, l’estiu del 2008, a la creació d’un miler de noves places d’educació infantil i primària. Aquesta planificació treballada des de l’octubre del 2007 a la Taula Mixta de Planificació ha fet possible que, amb l’aplicació de ràpids i innovadors mètodes constructius, tots els nous alumnes arribats a la ciutat el passat estiu tinguin una plaça escolar de qualitat i en molts centres s’hagin reduït considerablement els augments de ràtio.

L’Oficina Municipal d’Escolarització ha jugat un paper important en la millora dels processos d’informació, orientació i matriculació dels alumnes a la ciutat i també en l’aplicació dels nous criteris de distribució d’alumnes nouvinguts. El seu treball és fonamental en els períodes ordinaris de matriculació i es converteix en imprescindible per a l’acollida de l’alumnat nouvingut al llarg de tot el curs, en la gestió de l’anomenda matrícula viva, més intensa en els períodes de vacances, tant del nostre país com dels països d’origen. La tasca del seu equip de treballadores socials és vital per a l’atenció dels alumnes amb necessitats educatives específiques i la redacció amb celeritat dels dictàmens corresponents.

A la ciutat els darrers dos cursos s’ha escolaritzat més de 4.000 alumnes fora del període ordinari i les comissions d’escolarització han comptat amb la col•laboració de l’OME per a assignar aquest gran volum d’alumnes, tot aplicant els nous criteris i valorant la singularitat i l’especificitat de cada cas i la realitat de cada centre educatiu.


Els nous criteris d’assignació dels alumnes a les escoles de l’Hospitalet

El febrer del 2008 la regidoria d’Educació va iniciar les primeres converses amb els serveis territorials i amb inspecció educativa per tal d’aplicar mesures de reequilibri de l’alumnat nouvingut entre totes les escoles de la ciutat.

Ajuntament i Departament vàrem coincidir des del primer moment en la diagnosi de la situació i en l’objectiu i vam començar a posar les condicions per a construir un consens amb tota la comunitat educativa de la ciutat. Les nombroses reunions dels serveis territorials, la inspecció educativa i els representants municipals amb les direccions de totes les escoles i instituts de la ciutat i les visites del tinent d’alcalde d’Educació i de l’equip directiu de la regidoria al centenar de centres sostinguts amb fons públics de la ciutat explicant la situació i la necessitat d’aplicació de mesures, van ajudar a generar un espai de confiança i d’implicació de tothom en la resolució de la situació de desequilibri.

L’acord assumit per tothom es va traduir en un canvi de criteri en l’assignació dels alumnes amb necessitats educatives específiques arribats a la ciutat fora del període ordinari de matriculació. Des del setembre de 2008 aquests alumnes no han estat assignats en funció de les vacants dels centres sinó en funció del percentatge d’alumnes d’origen immigrant que té cada centre educatiu, tot incrementant, si ha estat necessari, la ràtio d’algunes aules fins al 10% d’alumnes. En aquest sentit, en una mateixa zona educativa s’ha prioritzat l’escolarització d’alumnes amb n.e.e augmentant la ràtio a les aules de centres amb un baix percentatge migratori per davant de la cobertura de vacants en centres amb un alt percentatge migratori. Aquest criteri s’ha aplicat a tots els centres de la ciutat amb independència de si es tractava d’un centre públic o concertat. En el cas d’assignació d’un alumne amb n.e.e a un centre concertat, l’equip de treballadores socials de l’Oficina Municipal d’Escolarització expedien el dictamen corresponent per a que el centre sol•licités l’aportació econòmica del Departament d’Educació.

L’aplicació del criteri ha fet augmentar considerablement l’arribada d’alumnes nouvinguts a centres concertats de la ciutat i també a alguns centres públics que tenen un diferencial d’immigració molt important amb altres centres públics de la seva zona educativa. Un altre efecte de la mesura ha estat el canvi de la raó principal per la qual s’augmenta la ràtio d’una aula a la ciuat, abans per manca de places a la zona educativa i ara, en un 75% dels casos, per a fomentar el reequilibri dels alumnes amb n.e.e.

Aquest curs de forma complementària també s’han aplicat altres mesures de reequilibri com l’assignació efectiva en el període oficial de matriculació de totes les reserves d’alumnes n.e.e en els centres amb un baix percentatge migratori o la disminució de la ràtio a 23 alumnes a totes les aules d’aquells centres públics que han crescut una línia complerta d’Eduacció Infantil i Primària com a conseqüència de la creació de noves places.

La resposta de tots els centres ha estat molt positiva i respectuosa amb els nous criteris de reequilibri i el retorn de famílies a l’oficina municipal d’escolarització ha estat mínim. Per al seguiment de tot el procés s’ha creat una comissió de treball amb representació de la inspecció, la regidoria d’Educació, els coordinadors de llengua i cohesió social (LIC) i els representants de les direccions dels centres públics i concertats. Aquesta taula, a més del seguiment, també està fent un treball d’anàlisi de la realitat de l’acollida dels nouvinguts en els centres, de les dificultats que aquesta implica i de la necessària millora dels processos i dels recursos institucionals de suport als centres educatius de la ciutat per atendre aquesta nova població escolar. La comissió també proposarà noves mesures de reequilibri a aplicar en els propers períodes ordinaris de matriculació.

En aquests primers mesos d’aplicació han estat assignats 650 alumnes nouvinguts a centres educatius amb baix percentatge migratori i els centres amb alts percentatges han viscut un inici de curs amb una major estabilitat. Els centres concertats de la ciutat han assumit 550 nous alumnes nouvinguts fora del procés ordinari.

Els primers resultats pel que fa a l’Educació Infantil i Primària han estat molt importants. Mentre que els alumnes nouvinguts arribats fa més de 24 mesos tenien una distribució d’un alumne a l’escola concertada per sis a l’escola pública (388 i 2294 respectivament), ara els alumnes nouvinguts matriculats fa menys de 24 mesos tenen una distribució d’un a dos (1092 a l’escola concertada i 2380 a l’escola pública).

Pel que fa a l’Educació Secundària els resultats també han estat importants. Mentre que els alumnes nouvinguts arribats fa més de 24 mesos tenien una distribució d’un alumne a l’escola concertada per cinc a l’escola pública (322 i 1504 respectivament), ara els alumnes nouvinguts matriculats fa menys de 24 mesos tenen una distribució d’un a un i mig (694 a l’escola concertada i 977 a l’escola pública).

Tots sabem que els resultats d’aquestes noves mesures seran lents i que ens caldrà molts cursos per aconseguir canvis substancials, però el camí del reequilibri s’ha iniciat i tots plegats hem fet possible una important inflexió en el procés. L’objectiu és aconseguir una major equitat en els nostres centres educatius i en els nostres barris per tal que les escoles s’assemblin als seus barris i contribueixin a la seva transformació i a la seva cohesió social.