FEM MEMÒRIA I JUSTÍCIA

Seria ben fàcil, ara que farà 30 anys de la mort del dictador, mantenir el reconeixement de la dignitat dels homes i de les dones que van patir la seva tirania en el calaix de l’oblit i dels deures pendents de la transició democràtica. Ben segur que no ens complicaríem la vida, però convertiríem en eterna la injustícia patida pels nostres familiars i per tots els que ens van precedir en el compromís social i polític en el nostre país. Cal restituir la memòria històrica i la seva dignitat amb homenatges com els que aquests dies s’han produït a Ravensbrück i a Matahausen on per primera vegada el govern català ha estat representat amb una delegació, encapçalada pel conseller Joan Saura. Cal també que les nostres ciutats facin un merescut reconeixement a les víctimes del feixisme com recentment ha fet la ciutat de l’Hospitalet i tantes d’altres i com ara ho farà la Generalitat amb la creació del memorial democràtic. Però caldrà, també, acompanyar aquests reconeixements amb accions que, com l’aprovació del retorn dels papers de Salamanca a la Generalitat o la retirada de les estàtues de Franco, apartin de la vida pública les obres i les conseqüències del feixisme a l’Estat. Propostes com les del senador Jaume Bosch per impedir que el Valle de los Caídos continuï sent refugi de celebracions franquistes o la del diputat Joan Herrera que demana l’exhumació dels cossos de Franco i de José Antonio i el seu enterrament en cementiris civils, són noves passes en el camí per fer memòria i, alhora, fer justícia.