SORPRESAS TE DA LA VIDA

No hi falta a cada barri aquell que pensa que els immigrants són avui per avui els únics beneficiaris de l’estat del benestar i dels seus sistemes de protecció social. Les beques de menjador, els habitatges de protecció oficial són per a ells en perjudici dels nostres pobres. Així ho pensen alguns i assenyalen amb el dit als nouvinguts com a responsables d’aquesta situació.

És cert que el col•lectiu dels altres catalans del segle XXI, tal com els ha batejat l’escriptor Paco Candel, han ocupat en els darrers anys els estrats més vulnerables de la nostra societat i que, per tant, alguns d’ells tenen dret a l’accés als mecanismes de protecció dels que tots i totes ens hem dotat.

Però també és cert que la manca de previsió social envers el nou fenomen migratori i l’estancament dels recursos humans i econòmics destinats als serveis socials que s’ha donat a la major part de les institucions públiques, pot arribar a provocar, si és que encara no ho provoca, la lluita del pobre contra el pobre per a la consecució d’un habitatge o d’una beca. Aquest fet crea un perillós caldo de cultiu on el racisme i la xenofòbia creix sense adornar-nos.

El problema no és a qui es dona l’habitatge de protecció oficial, el problema és que no es construeixen prou habitatges per atendre les necessitats de tota la població més vulnerable. El problema no és qui accedeix a la protecció social, el problema és que els governs, especialment el de l’Estat que hi té més responsabilitat, no inverteixen prou en polítiques socials.

I tot això passa quan, paradoxalment, l’Administració de l’Estat ha confirmat, amb les seves estadístiques, que l’aportació a la Tresoreria de la Seguretat Social per part del col•lectiu d’immigrants que viu a Espanya és dos o tres vegades superior al que el mateix Estat inverteix en la seva protecció social: sanitat, educació, habitatge…

“Sorpresas te da la vida”.