Un informe emès per les Nacions Unides fa tan sols dos anys en parlava de l’acumulació de riquesa al món. Afirmava que les 222 persones més riques del planeta posseeixen els mateixos recursos econòmics que la meitat de la població mundial, tres mil milions de persones, i que tan sols tres homes acumulen els mateixos recursos que els 48 països més pobres del planeta, quasi tota l’Àfrica negra i Centreamèrica.
Desenes de resolucions del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional han parlat durant anys de les excel•lències de la globalització de l’economia. L’execució de la seva política econòmica ens ha dut a la concentració de la riquesa en poques mans, a un deute impagable pels països del Sud i al desmantellament de les seves economies familiars i de les poques inversions que es feien en salut i sanitat en aquests països.
Solament s’han aplicat mides globalitzadores que han beneficiat les grans multinacionals i els governs dels països més rics. Promouen el lliure mercat per als productes manufacturats al Nord i alhora graven els productes que provenen del Sud amb arancels o limitacions al volum d’exportació.
Aquestes institucions mai parlen, però, de la globalització dels Drets Humans, de drets tan bàsics com el dret a la vida, a l’alimentació, a l’accés a l’aigua potable, a un habitatge digne, a una xarxa pública sanitària de qualitat. Tampoc parlen de la globalització dels drets laborals i es passa de puntetes per temes com l’explotació laboral infantil o la desigualtat de gènere (les dones solament posseeixen l’1% de la propietat mundial).
Per resoldre aquesta injusta situació mundial no podem blindar la nostra societat del benestar i oblidar-nos de la resta del món. Solament tenim un camí que ens porta a una redistribució equitativa dels recursos i el reconeixement de la plena ciutadania als immigrants que arriben a casa nostra per cercar la supervivència de la seva família. Utopia? Potser sí, però mai una utopia havia estat tant a tocar. Solament cal convèncer a 222 persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.