Bloc de Lluís Esteve - ICV L'Hospitalet

ENS ENFONSEN !!!

2012-01-27T01:06:00.000-08:00

Els mateixos que accepten que el Banc Central Europeu regali milers de milions als bancs privats a l'1% d'interès perquè aquests automàticament els deixin als governs estatals al 6%, i guanyin en un sol dia xifres indecents, són els que ens volen fer creure que la culpa de la crisi és dels serveis públics i dels drets laborals guanyats amb dècades de lluites i impostos. Són els mateixos que aprofiten per fer-nos creure que la crisi econòmica de Catalunya és culpa de les grans inversions fetes pel govern plural d'esquerres en hospitals i escoles que havien esperat dècades a veure la llum.Ens volen convèncer que l'únic camí és la reducció de la inversió pública i les retallades en serveis i prestacions socials i fent això estan enfonsant el país, deprimint l'economia, afectant greument la qualitat de l'educació i la sanitat pública i tensant la convivència, tot afeblint els mecanismes de cohesió social.Però el veritable únic camí per sortir-nos-en és precisament fer front a aquesta política cercant l’aliança de la lluita veïnal, sindical i dels moviments socials amb la ferma resposta des de les institucions polítiques. L'assemblea groga en defensa de l'escola pública creada per denunciar les retallades de la conselleria d'Ensenyament és un dels múltiples exemples de combat de les conseqüències d'aquest pensament únic que els mercats imposen i els governs estatals i autonòmics apliquen. El blindatge de les polítiques socials i educatives des del govern municipal de l’Hospitalet i les esmenes presentades pel nostre grup parlamentari al pressupost de la Generalitat reclamant la inversió educativa pendent a la ciutat són la nostra resposta institucional a la miopia dels que justifiquen el regal de diners a la banca i alhora retallen l’educació dels infants i els joves del seu país.

ELS SEUS ATACS SÓN LES NOSTRES RAONS PER LLUITAR

2011-12-31T03:06:00.000-08:00

Avui que ja s'ha fet públic el programa econòmic ocult del PP pels propers anys amb la pèrdua de drets socials. Avui que, malgrat negar-ho tantes vegades, han pujat quasi tots els impostos, menys els de les SICAV dels multimilionaris.

Avui que ja sabem que es congela la llei de Dependència, el salari mínim, el sou dels funcionaris i el permís de paternitat. Avui que retiren la renda d'emancipació pels joves i els ajuts al lloguer d'habitatge. Avui que deixen a la mínima expressió els fons de cooperació i solidaritat. Avui que sabem que endureixen l'atac als immigrants omplint a rebentar els Centres d'Internament per a Estrangers.

Avui que coneixem les desviacions del Duc Urdangarín i que sabem què ens costa la monarquia ovacionada per PP i PSOE. Avui que sabem què ens costen els sous dels banquers de les caixes que hem subvencionat col·lectivament amb fons públics.

Avui, precisament avui, hem de celebrar l'entrada d'un any nou ?

Doncs, sí. No deixeu que ens amarguin els torrons i el cava d'aquesta nit. Cadascún dels seus atacs a l'estat del benestar i als drets socials que s'han aconseguit amb l'esforç de tantes generacions serà una raó per les quals haurem de lluitar el 2012.

Bona entrada d'any i una forta abraçada.

POSICIONAMENT D'ICV EN EL PLE DE PRESSUPOSTOS

2011-12-20T08:50:00.000-08:00

“Útils en el govern per blindar les polítiques socials i educatives i per preservar els llocs de treball públics.”

En el ple del passat 2 de desembre ens emplaçàvem tots plegats al ple municipal d’avui, en el que s’ha portat a aprovació el pressupost del 2012. Al llarg d’aquestes setmanes ha estat absolutament inevitable entrelligar el debat sobre el pla de sanejament municipal, les necessitats de tresoreria de l’empresa municipal 2010, el pressupost municipal 2012 i el futur dels mitjans de comunicació local i dels seus treballadors i treballadores.

Ha estat un debat que naixia encotillat per plantejaments i normes legals que ja hem dit abastament des d’ICV-EUiA que no compartim. Normes neoliberals que imposa la UE i l’estat com la prohibició als ajuntaments a endeutar-nos, fet que ens obliga a aprovar un pla de sanejament per recuperar el dèficit que varem tenir el 2010 i el que tindrem el 2011, dèficits produïts per haver atès amb determinació a les creixents necessitats socials de l’Hospitalet. Volem deixar clar que a redactar i a aprovar el pla de sanejament no ens va obligar cap entitat bancària concreta com deia algun manifest publicat aquests dies, el que ens ha obligat són les polítiques neoliberals que volen retallar la despesa pública, polítiques que compten òbviament amb el suport dels mercats i de les entitats financeres i que, cal recordar, han estat consagrades a la constitució espanyola amb la reforma express del passat setembre. I també cal dir que tampoc compartim una altra de les greus limitacions d’aquests pressupost: l’exigència que fa el govern estatal a l’ajuntament de l’Hospitalet per retornar 27 M€ en 5 anys pel mal càlcul fet pel propi estat en el finançament municipal.

Però amb tots aquests condicionants i amb la voluntat de complir un pacte de govern d’esquerres basat en prioritzar les polítiques necessàries per blindar l’estat del benestar (educació, salut i cohesió social) i en preservar els llocs de treball públics, havíem de fer un pressupost pel 2012. Havíem de fer el millor pressupost possible perquè l’alternativa era o bé deixar la ciutat en mans de la influència de la dreta (amb nosaltres fora del govern)o bé forçar la pròrroga dels pressupostos del 2011 que eren 15 milions d’euros inferiors a la proposta del 2012. La pròrroga ens hagués obligat a detraure 8,5 M€ de partides socials i educatives provocant acomiadaments de treballadors municipals i hagués fet impossible la inversió prevista de 6,5M€ en el municipi.

Al llarg d’aquestes setmanes el treball dins l’equip de govern i la pressió política, sindical, ciutadana i dels professionals dels mitjans de comunicació ha estat intensa i això ha fet possible que la situació d’avui sigui del tot diferent a la plantejada al conjunt de treballadors i treballadores dels mitjans de comunicació fa tan sols 21 dies.

En el ple anterior varem comentar la necessitat que el nou pressupost reflectís un nou model de mitjans de comunicació locals públics que fossin sostenibles econòmicament en el marc de les dificultats creixents de finançament municipal però que, calia que alhora garantissin el dret a la informació pública de la ciutadania i la necessitat de visibilitzar la vida associativa de la ciutat. Un model que mantingués una radio i una televisió municipals. I també vaig explicar quines eren les línies vermelles absolutament irrenunciables per continuar en el govern. I les llegeixo literalment del discurs fet fa 18 dies:

“Les nostres línies vermelles són per una banda l’inici d’un procés de diàleg i de consens amb els treballadors i treballadores municipals per preservar els seus llocs de treball. I d’altra banda la necessitat de fer un debat serè i constructiu per definir a mig termini el model sostenible de mitjans de comunicació locals i públics que necessita la segona ciutat de Catalunya, en aquests moments de crisi econòmica i de dificultats de finançament local.”

Tots i totes sabem que la situació de partida decidida pel grup majoritari del govern fa tres setmanes era el tancament abrupte, d’aquí 10 dies, de la radio i de la televisió locals amb l’inici d’un ERO d’extinció de la radio local que comportava l’acomiadament de 24 treballadors i treballadores municipals. També significava el final de contracte del servei de televisió amb l’empresa Lavínia a 31 de desembre i l’aprovació en el ple municipal de la supressió dels serveis de radio i de televisió municipals, sense definició prèvia del futur model de mitjans de comunicació locals.

Després d’un intens procés negociador el compromís assolit ha estat ben diferent al plantejament inicial. S’ha arribat a cinc compromisos:

1. De forma immediata es crea una comissió de treball per a la redacció del nou model de mitjans de comunicació locals públics en la que formarà part un representant escollit pels treballadors municipals dels mitjans locals. El calendari per a la redacció i per al procés de participació i de consens serà ràpid. Es fixa finals de febrer com la data de presentació pública del nou model. En paral•lel els grups municipals haurem de consensuar el reglament de mitjans de comunicació locals.

2. Mentre aquest model no sigui consensuat no es duran a aprovació, ni al ple municipal ni a la junta de govern, els dictàmens de supressió dels serveis de radio i de televisió que foren retirats en el ple municipal del dia 2 de desembre. Les emissions de la radio es mantenen fins a la definició del nou model.

3. L’ajuntament no tirarà endavant un ERO d’extinció dels llocs de treball de la radio i s’ha aturat el procés de mediació externa que el passat dijous s’havia d’iniciar amb el concurs del Departament de Treball. A canvi, demà dimecres comença un procés de negociació intern entre l’empresa La Farga i els treballadors en el que a tots els treballadors de la radio se’ls garantirà una oferta de treball públic digna dins de l’empresa municipal de la Farga. Tots els llocs de treball necessaris per a cobrir els nous mitjans de comunicació s’oferiran en primer lloc als actuals treballadors municipals dels mitjans. Per tal d’anunciar els termes d’aquest acord ahir dilluns es va produir una reunió amb el comitè d’empresa de la radio.

4. Com no hi ha possibilitat legal de fer marxa enrere en l’extinció del contracte del servei de Televisió local ja acordat amb Lavínia perquè no es pot fer una segona pròrroga del contracte i, com a conseqüència, l’actual format de televisió finalitzarà les seves emissions el 31 de desembre, s’ha ofert la possibilitat als seus treballadors i treballadores de crear una borsa de treball per a les futures necessitats de la ciutat.

5. Al llarg dels propers mesos, en el marc de l’equip de govern, es farà un estudi detallat del pressupost municipal per tal de fer possible l’estalvi en diverses partides per a garantir la viabilitat econòmica dels nous mitjans de comunicació sense afectar el compliment pla de sanejament. Es manté el compromís de reduir al llarg del mandat el 30% dels càrrecs de confiança com a mesura d’estalvi pressupostari. Avui en el ple municipal la tinent d’alcalde d’Hisenda ja ha fet la primera concreció d’aquest procés d’estalvi: una esmena “in voce” per a reservar una partida de 150.000 € dels capítols 2 i 4 del pressupost del 2012 per a ser destinada, si així es requereix, a suplementar la transferència de 1.989.600 € que farà l’Ajuntament a l’empresa municipal La Farga en concepte de mitjans de comunicació.

Tots aquests cinc compromisos han estat l’aportació d’aquest grup municipal a la solució d’aquesta greu situació. Estem contents pels molts objectius assolits, per no travessar les línies vermelles marcades, però no satisfets del tot perquè també ens hagués agradat poder oferir una solució de continuïtat pels treballadors i les treballadores de la televisió, que a hores d’ara la seva empresa (Lavínia)no els ha pogut donar. Però tots i totes els que estem en aquesta sala sabem que avui per avui, amb el finançament municipal que tenim i les creixents necessitats socials que té la nostra ciutadania no podem seguir gastant 3,5 M€ anuals (600 M ptes) en mitjans de comunicació.

Però no ens agradaria que el debat sobre els mitjans ens fes passar per alt mesures importantíssimes que es prenen en aquests pressupostos fruit d’una major contribució de la ciutadania basada en un augment moderat d’alguns impostos i d’un pla d’austeritat en determinades partides pressupostàries. Mesures que significaran també la preservació i la creació de nous llocs de treball a la ciutat, fet pel qual recolzem aquest pressupost:

 El pressupost ordinari creix. A banda de les inversions, passem de 185 fins els 193,5 M€. Són 8,5 M€ més que l’any anterior, un 4,13%, que es destinen bàsicament a ampliar la dotació de les polítiques socials, educatives, culturals, d’ocupació i de seguretat pública.

 És un pressupost que fa realitat l’acord de govern municipal i blinda les polítiques públiques de manteniment de l’estat del benestar que prioritzava aquest acord.
 Hi ha un increment del 12 % en les partides de política social, en especial en les ajudes a famílies que presten els serveis socials d’atenció primària amb un augment de 0’57 M€ i en l’atenció a la dependència (gent gran i discapacitats) que augmenta 1,5M€ (això permet la creació de molts nous llocs de treball).
 Les polítiques educatives augmenten la seva dotació en 0,4 M€, amb un accent especial en les polítiques de cohesió social com són els plans educatius d’entorn i l’Escola Municipal de Música “Centre de les Arts”. (també significa més ocupació)
 Hi ha un increment de 0,6 M€ en les polítiques d’ocupació i de promoció econòmica.
 Es mantenen les partides tant de cooperació internacional com de Medi Ambient, tot augmentant considerablement la partida de manteniment de zones verdes, parcs i jardins.

Sincerament crec que hem aconseguit molts avenços aquests dies i que aquest grup hem estat útil des de l’esquerra blindant les polítiques socials i educatives i preservant els llocs de treball municipals. Això és el que hem aconseguit i per aquesta raó avui hi hem votat a favor. Però amb la mateixa claredat, hem de dir que no podem votar a favor de les mocions de continuïtat del contracte de la televisió perquè seria enganyar els seus treballadors i treballadores. És impossible prorrogar un contracte per segona vegada sense que hi hagi en marxa un nou procés de licitació. Hi haurà televisió, L’Hospitalet tindrà televisió però serà d’aquí uns mesos amb un format diferent i en el marc del nou model.

Finalment volia explicitar els compromisos d’aquest grup municipal pels propers mesos. Ens comprometem:

 A vetllar pel procés de negociació amb els treballadors i treballadores municipals de la Farga que treballen en els mitjans de comunicació locals i a la creació de la borsa de treball pels treballadors de la televisió.
 A participar en la definició del nou model de mitjans de comunicació locals i a la seva ràpida implementació.
 A revisar les mesures d’estalvi que caldrà fer en el pressupost municipal del 2012 i en els futurs pressupostos per a complir el pla de sanejament aprovat i fer viable els nous mitjans.
 A treballar per a millorar els mecanismes de coordinació dins de l’equip de govern per millorar també la pressa de decisions.

A tot això ens comprometem i per tot això estem convençuts que hem aconseguit aprovar avui el millor pressupost possible pel 2012.

POSICIONAMENT EN EL PLE MUNICIPAL SOBRE ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS

2011-12-02T04:42:00.000-08:00

Els dos grups polítics que conformem el govern municipal de l’Hospitalet compartíem des de fa mesos les dificultats econòmiques a les que calia enfrontar-nos i fins i tot algunes de les mesures a prendre en el proper pressupost municipal. Però també és cert que ICV-EUiA desconeixa el detall i les conseqüències d’una part de les mesures dels plans de viabilitat que el grup municipal socialista ens va presentar, ara tot just fa una setmana.

Divendres passat rebiem els documents que contenen els plans de sanejament de les dues empreses municipals, la Farga i L’H 2010, i el pla de sanejament financer del conjunt de l’Ajuntament.

La notícia, coneguda públicament aquest dilluns en roda de premsa, ha tensat i ha mobilitzat la ciutat en defensa d’uns mitjans de comunicació locals públics que donen prestigi a l’Hospitalet i al seu teixit associatiu. I per suposat la notícia també ha mobilitzat els sindicats (CCOO i UGT) en la defensa dels llocs de treball que es perdien com a conseqüència d’una decisió que ha quedat clar que el nostre grup polític no comparteix.

Ha estat sens dubte una setmana molt dura pels treballadors i les treballadores de les empreses i serveis municipals i molt tensa dins de l’equip de govern. El procés no ha estat el que nosaltres haguessim desitjat i així ho hem parlat. Però avui no estem aquí per fer-nos retrets públicament. Tots hem aprés de la situació viscuda i estic convençut de que tots plegats treballarem per a que situacions semblants no es tornin a repetir en el marc del govern.

Malgrat les mancances del procés, al llarg de la setmana hi ha hagut voluntat per part d’aquest grup municipal i per part dels treballadors, treballadores i sindicats de negociar, s’han presentat propostes i alternatives per no fer irreversible aquesta decisió i per moderar i flexibilitzar les conseqüències laborals que aquesta comportava.

L’alcaldessa sap quines han estat des del començament les línees vermelles, el que per a ICV-EUiA era irrenunciable i posava en perill la continuïtat d’aquest acord d’esquerres. Per una banda l’inici d’un procés de diàleg i de consens amb els treballadors i treballadores municipals per preservar els seus llocs de treball. I d’altra banda la necessitat de fer un debat serè i constructiu per definir a mig termini el model sostenible de mitjans de comunicació locals i públics que necessita la segona ciutat de Catalunya, en aquests moments de crisi econòmica i de dificultats de finançament local.

Al llarg d’aquest dies no ens ha important posar en perill la nostra continüitat en el govern i perdre les nostres responsabilitats precisament perquè ens creiem, i molt, el pacte de govern que vam signar fa sis mesos i perque hi ha principis i valors als que no volem renunciar si volem continuar sent referent de govern d’esquerres.

És per això que agraim el canvi de posició que s’ha produït, l’acceptacció de la retirada de l’ordre del dia del ple d’avui dels dos punts amb els que es suprimien els serveis de la radio i la televisió municipal. I també agraïm la construcció de tres espais de negociació i de diàleg. El primer serà possible fruit del compromís públic de l’alcaldessa de no iniciar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) i optar per un procés de mediació amb els treballadors i les treballadores municipals i amb els seus representants sindicals. Un procés que desitgem que arribi a bon port i atengui les propostes que sabem que aquest col•lectiu està disposat a fer per a la salvaguarda del seu futur personal i laboral.

El segon espai de negociació serà el que fa possible el seu recolzament per a iniciar un debat serè, tranquil i constructiu sobre quin model de mitjans de comunicació mereix la nostra ciutat. Al nostre parer aquest model haurà d’incloure un servei públic de radio i televisió local que garanteixi el dret de la ciutadania a la informació pública, que sigui altaveu del nostre teixit associatiu i sostenible econòmicament, especialment en aquests difícils moments, on vostès i nosaltres compartim la necessitat d’assignar més recursos que mai a les polítiques socials, educatives i d’ocupació.

I finalment el tercer espai de negociació s’emmarca en l’escrupolosa aplicació de l’acord de govern que implica, entre d’altres, l’estudi conjunt de les partides del pressupost municipal del 2012 per trobar nous equilibris que minimitzin l’impacte que aquest pla de sanejament suposa per als mitjans de comunicació local. N’hem parlat aquesta setmana quan proposavem reducció dels salaris dels regidors, assessors i alts càrrecs de l’ajuntament o quan proposavem la devolució a la Generalitat de les càrregues financeres d’algunes competències no municipals que avui es paguen des del nostre pressupost. Ara tenim noves oportunitats. Ahir es difonien notícies sobre un nou fons d’ajut econòmic als ajuntaments de la província de Barcelona aprovat gràcies a una esmena als pressupostos de la Diputació a proposta del PSC. També ahir rebíem els primers imputs periodístics sobre la possibilitat que el nou govern de l’Estat allargui els terminis de devolució del deute municipal a l’Estat fins a 10 anys, fet que tindria un impacte notable positiu sobre el nostre pressupost pel 2012.

Amb el marge que avui ens donem, tenim temps per a la negociació i per al diàleg fins el proper ple convocat pel 20 de desembre. I sap l’alcaldessa que la feina i la responsabilitat no ens espanten. El treball conjunt i la coresponsabilitat, són la millor garantia per a la continuat del nostre pacte de govern. Un pacte de govern que garanteixi polítiques d’esquerres per a la nostra ciutat.

És per tots aquests motius que avui votarem favorablement a l’aval que assegura la viabilitat econòmica de l’empresa municipal LH 2010 i la preservació dels llocs de treball dels treballadors i treballadores dels serveis municipals de grues i zones blaves i ens abstindrem en els plans de sanejament que es presenten. Una abstenció condicionada al bon funcionament de les tres línies de negociació encentades i als seus resultats que confiem que seran positius i que ens ajudin a tenir un bon pressupost pel 2012. Un pressupost que blindi les polítiques socials d’aquesta ciutat i els llocs de treball municipals que les fan possibles.

ICV-EUiA RECLAMA AL PSC EL COMPLIMENT DE L’ACORD DE GOVERN I DEFENSA EL MANTENIMENT DELS LLOCS DE TREBALL MUNICIPALS

2011-11-29T09:38:00.000-08:00

ICV-EUiA no comparteix les mesures anunciades en roda de premsa ahir dilluns per l’alcaldessa de la ciutat.

El grup polític d’ICV-EUiA manifesta el següent:
1. El desacord amb el procediment de presa de decisió, que ha obviat la nostra participació i que ens ha conduit a una política de fets consumats.
2. El desacord amb les mesures proposades que comporten l’acomiadament d’un nombre important de treballadors i treballadores municipals. Aquest fet significa un incompliment de l’acord de govern d’esquerres que en el seu annex deia literalment “…mantenir els llocs de treball dels actuals serveis municipals.”
3. La nostra proposta d’obrir un debat serè i participatiu sobre el model de mitjans de comunicació públics locals que mantingui la bona feina feta pels actuals mitjans, el dret de la ciutadania a la informació pública i el paper d’altaveu de la tasca que desenvolupa la xarxa associativa de la ciutat.
4. La nostra solidaritat amb els comitès d’empresa dels treballadors i treballadores afectats que han estat privats d’informació i d’un procés de diàleg.
Per tot això emplacem al PSC a replantejar el seu posicionament i a considerar les mesures alternatives que ha proposat tant aquest grup polític com els treballadors i treballadores amb l’objectiu d’evitar els acomiadaments.

Grup municipal ICV-EUiA

CAL COMBATRE EL PENSAMENT ÚNIC

2011-11-16T04:15:00.000-08:00

Malgrat s’entesti la dreta neoliberal que governa quasi tota Europa i ara també el nostre país (CiU), malgrat sigui el full de ruta de la dreta que vol governar l’Estat (PP) i malgrat sigui l’únic camí que veu viable el govern de Zapatero (PSOE), limitar el dèficit públic (fins i tot per llei a la Constitució), retallar els drets laborals i reduir la inversió en salut, educació i prestacions socials, són un error gravíssim que ens enfonsa cada cop més en el pou de la crisi.

Les retallades en l’Estat del Benestar no són, ni molt menys, inevitables, solament caldria perseguir el frau fiscal de les grans fortunes, de la banca i de les grans empreses que puja fins a 44.000 milions € per evitar-les. Solament caldria pujar els impostos dels més rics, dels que més contaminen (elèctriques i nuclears) i dels que especulen amb l’habitatge, amb els aliments o amb les transaccions financeres.

És cert que PSOE, PP i CiU no són el mateix però en les grans decisions econòmiques i en la preservació dels privilegis de les grans fortunes del país sempre voten el mateix. El PP i CiU són les polítiques de la dreta neolliberal i el PSOE quan governa sol és la decepció dels homes i les dones d’esquerres.

En aquestes eleccions generals teniu l’oportunitat de donar suport a ICV-EUiA, l’opció política que sempre ha defensat allò que avui reclama majoritàriament la ciutadania: major inversió en els serveis públics d’educació i sanitat, pensions dignes per a la nostra gent gran, una renda mínima garantida de ciutadania, el compliment del dret constitucional a l’habitatge i un canvi de la llei electoral que possibiliti una democràcia més justa i més participativa.

LES RETALLADES NO SÓN INEVITABLES (III)

2011-11-07T03:47:00.000-08:00

Després que milers de veïns i veïnes de l'Hospitalet hagin patit les conseqüències negatives de l'arribada de l'AVE a Barcelona (obres, sorolls i esvorancs), el govern de Zapatero ens diu que de moment no té els 300 M € que costen fer les obres promeses de soterrament de les vies del tren a l'Hospitalet i de construcció de la nova estació intermodal de rodalies de la Torrassa. El mateix govern es va gastar 3.500 M € en la construcció de la línia d'AVE Toledo-Albacete-Cuenca, ara tancada perquè solament tenia 16 usuaris al dia. Volem que els diners públics s'inverteixin en els trens en els que pugen el 97% de les persones !!!

LES RETALLADES NO SÓN INEVITABLES (II)

2011-11-07T03:46:00.000-08:00

El govern del PSOE ha decidit congelar les pensions de la gent gran i així estalviar-se 1.500 milions €. Si el govern de Zapatero no haguès rebaixat l'impost de la renda a les persones que cobren més de 120.000 € anuals ara l'Estat ingressaria 2.500 milions € més. Amb aquests diners no solament podriem evitar congelar les pensions, fins i tot podriem pujar-les !!! Volem que es prioritzin els diners públics per assegurar una vida digne a la nostra gent gran.

LES RETALLADES NO SÓN INEVITABLES (I)

2011-11-07T03:43:00.000-08:00

La Generalitat dedica els nostres diners públics a tres escoles d’èlit de l’Hospitalet que majoritàriament acullen famílies riques que no viuen a la ciutat. Els dona fins a 4,5 milions € cada curs, l’equivalent al que necessitem per construir una escola nova cada any i molt més del que costava la sisena hora que li han tret a més de 4.000 nens i nenes de les escoles públiques de la ciutat. Volem que es prioritzin els diners públics per a les escoles que garanteixen la cohesió social als nostres barris i que la Generalitat no retalli l’educació a la ciutat!

Carta oberta a Duran Lleida i a d’altres membres de CiU sobre els “Grans” problemes del país: el PIRMI, els immigrants i els pagesos andalusos.

2011-10-10T02:31:00.000-07:00

Sr. Duran Lleida:

En aquest inici de campanya vostè s’ha dedicat a seguir l’estela de desqualificacions que alguns companys de la seva coalició van aprofundir fins a nivells insospitats aquest estiu quan cercaven frau entre les persones amb menys recursos de Catalunya, les que cobren rendes mínimes d’entre 100 i 400€ mensuals. Ho van fer amb una fixació especial pels que vostès han identificat com els defraudadors del nostre país: els “mohameds” que viuen com un rei al Marroc amb els nostres diners. Casualment quan perseguien el frau van oblidar de parlar d’en Felix Millet, la persona que ens ha pres tants diners a tots els catalans i catalanes com el que podien haver robat un exercit de més de 100.000 carteristes.

Per cert encara no sabem el gran percentatge de frau que han trobat amb la revisió del PIRMI i el grau d’implicació de les “perverses” treballadores socials del nostre país de les que encara no sabem si han actuat com a còmplices necessàries d’aquest frau. Tampoc sabem si la Generalitat vetllarà amb tant de zel pel retorn dels fons del Palau.

Vostè sr. Duran va començar la seva contribució a aquest reguitzell de desqualificacions acusant les botigues d’immigrants de ser la causa de la davallada del preu dels habitatges als nostres barris. Casualment quan dissertava sobre el preu dels nostres habitatges va oblidar dir quin paper han tingut en aquest afer els bancs, les immobiliàries i la gent que ha especulat amb l’habitatge al nostre país.

Per cert estic encantat amb la fruiteria d’uns nois pakistanesos que tinc al costat de casa: treballen molt bé, tenen bona fruita i a la gent gran que no pot sortir del seu habitatge els hi pugen a casa. Moltes de les veïnes d’aquesta fruiteria i del meu carrer són les dones a les que vostè disculpava d’haver punxat la bombolla immobiliària. Elles si que són necessàries al país perquè treballen en el servei domèstic de famílies de Sarrià o Pedralbes. Pot estar tranquil sr. Duran, és cert, elles no fan baixar el preu dels habitatges d’aquests barris benestants, però li demano que les disculpi de nou, aquesta vegada per viure en el meu barri i anar a comprar a la tenda de sota de casa. “Pobretes” en algun lloc han de viure!

Vostè va continuar dient que els nens i les nenes immigrants que hi ha a les escoles eren un problema perquè baixen el nivell d’aprenentatge a les escoles públiques dels barris amb molta immigració. Casualment oblida que el seu govern convergent quan va començar a arribar el gruix important d’immigració a Catalunya (finals dels 90 i principis de segle) no va fer cap política de reequilibri entre l’escola pública i concertada i tampoc va donar el suport decidit que necessitava l’escola pública del país.

Sr. Duran vostè oblida l’esforç que s’ha fet en aquests darrers set anys en escoles de molts d’aquests barris amb els plans educatius d’entorn, amb projectes de cohesió social, d’aprenentatge artístic i de reequilibri d’alumnes nouvinguts, amb la creació d’aules d’acollida, amb la implantació de la sisena hora i amb inversions en edificis escolars que no s’havien fet en 23 anys de govern convergent. Tot això en ciutats com l’Hospitalet ha fet que l’èxit escolar a 6è. de Primària hagi passat del 72 al 83% en quatre cursos.

Vostè no sap que els resultats acadèmics no depenen de la immigració que hi ha a cada escola si no de la motivació del claustre de mestres, dels recursos que disposi l'escola, de la implicació dels pares i mares i de l'empenta que posin les administracions públiques que han de donar suport als centres educatius. I això, sr. Duran Lleida, no s'aconsegueix retallant la despesa pública en Educació com ara fa la conselleria d'Ensenyament del seu govern.

Per cert, per desmuntar la seva teoria, li puc dir que a l’Hospitalet l’escola que normalment treu les millors notes en la prova objectiva de sisè de Primària (que és la mateixa prova estàndard per a tota Catalunya) és una escola pública del barri de la Florida amb un altíssim percentatge d’alumnes de famílies que han immigrat al nostre país. Els seus resultats superen amb molt escreix la mitjana catalana, on recordi que també s’inclouen els resultats de Sarrià i Pedralbes.

I finalment, la seva darrera “perla”, ha acusat als agricultors andalusos de cobrar el PER i passar tot el dia al bar del poble, contribuint al tòpic que diu que els andalusos són tots uns mantes. Segur que alguns n’hi hauran, també hi haurà alguns catalans garrepes, alguns immigrants incívics, alguns funcionaris poc treballadors, alguns polítics corruptes... però sincerament el feia més responsable i il•lustrat com per alimentar els vells clàssics de la rumorologia.

Sr. Duran Lleida, amb les seves afirmacions comet una greu irresponsabilitat perquè posant en valor els tòpics i els rumors clàssics del pensament de la dreta desprestigia els serveis públics, posa en perill la convivència als barris, acusa la immigració de fer mal al país i ens enemista amb la resta de l’Estat Espanyol. Val la pena fer tot això per uns quants vots més i per aconseguir algun diputat més?.

Reflexioni sr. Duran Lleida, reflexioni... Parli dels veritables problemes del país (atur, retallades en salut i educació...) i no llençi aquestes cortines de fum tan contaminants perquè a aquest pas Catalunya necessitarà una oficina antirumors que treballi per a vostè sol.

DE QUI TENEN POR?

2011-09-07T06:00:00.000-07:00

PSOE i PP han decidit fer cas als mercats especulatius i a la dreta política francoalemanya i reformar la Constitució per limitar la capacitat de l’Estat per endeutar-se. Zapatero ha renunciat de nou als valors d’esquerres i ha fet el seu darrer servei a les polítiques neoliberals, sentenciant definitivament les espectatives electorals del seu partit.

La reforma de la Constitució que pretenen és un clar atac a l’Estat del Benestar i a la llibertat dels governs i de les generacions futures per aspirar a una societat en la que els serveis públics, especialment l’educació, la salut i els serveis socials tinguin prou recursos per complir la seva funció social d’equilibrar les desigualtats que té la nostra societat.

Per compensar, Zapatero tenia l’oportunitat de pujar els impostos als més rics, i potser ho faci aquests dies tímidament, però ben segur no tindrà la valentia d’elevar-los fins la mitjana europea recuperant així la reducció del 17% en el tipus efectiu de l’IRPF de la que han gaudit les rendes més altes en els darrers 15 anys. El 1994 tributaven el 48,15% i ara el 30,8%.

Perquè tanta presa en executar aquesta reforma precisament ara, amb un Parlament esgotat i a portes d’unes eleccions, si no tindrà conseqüències fins el pressupost de l’any 2020? Perquè una modificació de la Constitució reduïda a incorporar la directriu que ens donen els mercats per calmar els especuladors, i no una reforma més profunda que modifiqui la llei electoral i acabi amb el bipartidisme? I perquè negar a la ciutadania un referèndum en un tema tant transcendent com una reforma constitucional que afecta la viabilitat del nostre estat social i democràtic de dret ?

Perquè ens neguen la veu? De qui tenen por, PP i PSOE, dels mercats o també de la ciutadania?

Article publicat a El Far el 2 de Setembre de 2011

Més d'un centenar de mestres participen a l'acte de tancament de campanya d'ICV-EUiA sobre educació

2011-05-27T08:46:00.000-07:00

El darrer acte de tancament de campanya d'ICV-EUiA el vam dedicar a educació. A explicar què hem fet en els darrers quatre anys, perquè ho hem fet i amb quines dificultats hem hagut de lidiar. També vam resumir quins eren els principals objectius pel proper mandat si la coalició està al capdavant de la Regidoria d'Educació. Uns objectius ambiciosos però conscients de la nova situació econòmica de totes les administracions i especialment arran de l'entrada al govern català de CiU.

Les propostes les podeu trobar al programa d'ICV-EUiA (www.lhesmereixmes.cat). Us deixo les fotos de l'acte.

Entrevista 2.0 al Blog Reflexions d'un arquitecte Glamurós

2011-05-27T02:41:00.001-07:00

1. De quina manera un govern municipal amb una participació més elevada (o, àdhuc, majoritària) d’ICV-EUiA intentaria disminuir l’impacte de la desocupació a l’Hospitalet de Llobregat?
2. Com resoldria el govern municipal d’ICV-EUiA la paradoxa de l’habitatge: habitatges buits d’una banda i habitatges sobreocupats de l’altra?
En primer lloc destacar que les principals competències en matèria laboral i d’habitatge no recauen sobre l’Ajuntament, sinó sobre les comunitats autònomes i l’Estat. Tot i així creiem que l’Ajuntament podria fer més i sobretot fer de manera diferent.

Sobre la primera qüestió, el principal objectiu ha de ser generar més ocupació, però ocupació de qualitat i de futur. No ens serveix generar ocupació precària, a curt termini i mal pagada. Una ocupació que es destrueix tan ràpid com es crea i en la qual els beneficis de l’activitat econòmica es concentren en poques mans, i sovint mans externes.

Un dels primers eixos del nostre programa és el foment de l’economia social a la ciutat, mitjançant les empreses del tercer sector en els àmbits dels serveis, l’atenció a les persones i els sectors energètics. Per fer-ho volem promoure les clàusules socials, una mesura que permetria incloure en els contractes públics avantatges de cara a les empreses sense ànim de lucre i amb finalitat de promoure l’ocupació dins de col•lectius específics amb més dificultats d¡inserció laboral.

La gran avantatge d’aquest tipus d’empreses és que substitueixen el seu marge de benefici a canvi de la seva tasca social. La gran majoria ofereixen serveis i preus competitius, i encara que puguin suposar un cost una mica més elevat, suposen una inversió social que la pròpia administració després s’estalvia en serveis socials. D’aquesta manera s’estalviaria diners públics i a més aquest es repartiria entre més actors i sobretot entre actors locals.

En una línia semblant, creiem en el comerç de proximitat com una eina eficaç i socialment més justa per generar activitat comercial. A diferència de les grans superfícies, el petit comerç genera més ocupació, amb menor benefici però amb més petits empresaris. En aquest sentit, volem aturar la construcció de noves grans superfícies i potenciar el petit comerç i els mercats municipals. Un model de proximitat que a més s’adiu amb el model de mobilitat sostenible que proposem, basada en el vianant, no en l’automòbil.

Una línia a potenciar a mig camí entre la política d’habitatge i la d’ocupació és la transformació del sector de la construcció que té un pes important a la ciutat en un sector dedicat a la rehabilitació i la millora de l’ecoeficiència energètica. Això es pot fer de manera directe, amb una normativa més exigent, amb ajuts a la rehabilitació, amb projectes d’instal•lació d’energies renovables public-privats (pots veure’n un exemple a la nostra web, amb el projecte Sol Bellvitge), i de manera indirecta, denegant les llicències per seguir construint noves promocions privades a la ciutat.

Per últim, un dels projectes de ciutat en els que sí creiem (a diferència de la plaça Europa) és el projecte Biopol, que pretén promoure un complex d’investigació biosanitària al voltant de l’Hospital de Bellvitge. Un motor econòmic que pot generar llocs de treball amb necessitats de qualificació variades, des de les més bàsiques fins a investigadors de primer nivell, i que pot atreure a la ciutat, importants empreses d’un sector d’alt valor afegit.

Creiem que aquesta aposta pel foment de l’ocupació de qualitat i amb futur ha d’anar lligada a una aposta per la formació professional reglada i no reglada, la formació d’autònoms, emprenedors i petits empresaris en matèries de gestió, administració, creació de micro empreses i economia sostenible.

Pel què fa a la paradoxa de l’habitatge, ja hem avançat algunes propostes com aturar la construcció de més habitatges privats i la suspensió de les llicencies concedides i no executades. Estem en la ciutat més densament poblada del país i el què la ciutat necessita és més espai lliure. Les noves construccions han de ser només per generar un parc d’habitatges públics de lloguer que permetin regular els preus de l’habitatge.

En aquest aspecte, el paper de la Generalitat, és imprescindible, i un dels rols municipals és reclamar al Govern el compliment de les inversions previstes en pisos de protecció oficial.

També volem impulsar un cens d’habitatges desocupats i incentivar la seva posada al mercat de lloguer mitjançant l’oficina de l’habitatge.

I per últim, i amb l’objectiu de posar fre als desnonaments per motius econòmics i als deutes amb el banc després d’un desnonament, volem posar l’Oficina de l’Habitatge i l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor al servei de les famílies desnonades perquè les puguin assessor i orientar en aquest procés.
3. Hi ha prevista alguna connexió viària i de transport entre el casc antic de l’Hospitalet i el sector de la Fira? –Pot contribuir la Fira al desenvolupament econòmic, cultural, social, etc. de l’Hospitalet?
Sobre el primer punt, la connexió viària de l’Hospitalet centre amb la Fira és a dia d’avui força bona tant en transport públic com en transport privat, tenint en compte que s’hi pot anar amb FGC, que estan a 10 minuts de qualsevol part de l’Hospitalet Centre. Pel què fa a la connexió viària, la Fira està molt ben comunicada per si mateixa, al costat de la Gran Via, i per tant des de l’Hospitalet Centre l’única dificultat és accedir a la Gran Via. Les connexions viàries són bones un cop se surt de la trama urbana. Segons des de quin punt, travessar l’Hospitalet Centre pot ser una mica més lent, però aquesta és a l’hora una avantatge i una desavantatge dels barris històrics.

Sobre el segon punt, el paper de la Fira dins la realitat de la ciutat és complex. Es tracte d’un equipament supramunicipal que té una part a Barcelona i una part a l’Hospitalet. Per aquest motiu la Fira té una vida pròpia, que pot generar ocupació, ingressos i dinamitzar la seva zona d’influència, però que difícilment es convertirà en un motor cultural o social exclusiu de l’Hospitalet sinó de tota l’àrea metropolitana.
4. Sóc una veïna d’Hospitalet conscient del problema que tenim els joves, i no tan joves, amb l’habitatge i, a la vegada, veig que pisos com els de lloguer jover de protecció oficial porten més de 17 mesos buits per…
una DOLENTÍSIMA GESTIÓ de l’entitat encarregada de lliurar/gestionar els pisos, també coneguda com ADIGSA??
poca pressió per part de l’ajuntament perquè aquests habitatges s’ocupin el més aviat possible i alguns dels milers de joves que està en llita d’espera tingui el seu desitjat allotjament??

La construcció de pisos de protecció oficial ha estat una experiència nova a Catalunya, ja que mai hi havia hagut una potent política pública d’habitatge, exceptuant la construcció dels barris Adigsa, com el polígon Gornal, que el què pretenien era reallotjar les famílies que vivien en barraques a Montjuic.
Aquesta nova política no l’ha monopolitzat un sol agent públic. S’han engegat promocions de pisos de protecció oficial des de moltes instàncies: Des de l’Incasol, des d’Adigsa, des de sindicats, des d’associacions de veïns, des d’entitats d’estalvis, etc. El motiu és l’enorme cost que suposa finançar aquest tipus de vivenda i la urgència per intentar resoldre el problema de l’habitatge. Això ha fet que sovint hi hagi molts agents implicats, molta burocràcia i hagin aparegut problemes i retards, que l’Ajuntament des de les seves possibilitats ha intentat reclamar.
De tota manera és cert que s’ha de posar fil a l’agulla per reduir terminis i agilitzar processos burocràtics, sense que això suposi vulnerar l’accés en igualtat de condicions a aquests habitatges i es compleixin les lleis. De tota manera, el Govern d’Esquerres de la Generalitat deixa com a llegat milers de pisos de protecció oficial construïts i d’altres en procés.
Una política que malauradament CiU no continuarà, i que si haguessim tingut un estoc de pisos públics de lloguer abans de la bombolla del totxo, l’administració si hagués pogut fer polítiques públiques per evitar l’especulació immobiliària. Així ho han fet d’altres països europeus on l’estat té en propietat milers de pisos i pot actuar com un agent actiu dins del mercat immobiliari. D’altra banda, i si vas estar al corrent de la política catalana durant el segon Govern d’Entesa, ICV-EUiA ja va proposar dins del Govern i des de la Conselleria d’Habitatge fer polítiques actives per posar fre a l’enorme estoc de pisos buit que hi ha a Catalunya, amb mesures que com a últim recurs contemplaven el lloguer forçós. Unes propostes que es van haver de retirar davant la negativa furibunda de PP i CiU primer i després del propi PSC, de la premsa, de bona part de les principals entitats del país, fins al punt el propi consell consultiu va dir que era inconstitucional. Et deixo un enllaç sobre el tema. www.elpais.com/articulo/espana/dictamen/alerta/alquiler/forzoso/pisos/inconstitucional/elpepuesp/20071203elpepinac_20/Tes
5. Aquest dies la vivenda i la sobreocupació ha estat noticia, però no és cap novetat que al nostre ajuntament no li preocupa gaire resoldre aquest tema amb sol•lucions que té al seu abast (pisos nous, buits i per estrenar)
LA PREGUNTA: Què pot fer actualment ICV-EUA per agilitzar el procés d’entrega d’aquest habitatges?
D’entrada entenc que en la teva pregunta fas menció a dos temes que al meu entendre tenen causes i solucions diferents: d’una banda la dificultat d’accés a l’habitatge especialment per part dels joves i de l’altre la sobreocupació en alguns pisos de la ciutat.
El primer problema es deu a un fenomen que no és exclusiu de l’Hospitalet, sinó d’abast estatal amb causes d’abast internacional. Principalment s’ha degut a l’especulació immobiliària, un model de desenvolupament basat en el totxo, una obsessió social per l’habitatge de compra – incentivada per les polítiques de Zapatero -, la manca d’un estoc d’habitatge protegit que permetés al govern fer polítiques públiques en matèria d’habitatge, i el rebuig social davant de polítiques intervencionistes en front de la propietat privada i l’enorme protecció jurídica de que disposen els propietaris..
Per altra banda, el fenomen dels pisos ‘sobreocupats’ està molt més vinculat a l’arribada de població nouvinguda. Malgrat que alguns hagin volgut criminalitzar alguns col•lectius de persones nouvingudes, aquest fenomen no és nou, ja que durant l’onada migratòria dels 60 i 70, la sobreocupació a l’Hospitalet era un fenomen molt més estès que ara. Famílies amb pocs ingressos i amb condicions socials desafavories que per estalviar comparteixen habitatges molt petits (a l’Hospitalet molts barris tenen un parc d’habitatges petits i envellits), tot plegat amanit amb alguns propietaris que fan l’agost, llogant el pis per habitacions. També de vegades són els propis llogaters que per fer front als lloguers abusius subcontracten les habitacions. En qualsevol cas, les eines de l’Ajuntament són gairebé inexistents, més enllà d’engegar polítiques socials per resoldre la carència d’aquestes famílies, millorar el seu nivell de vida i assegurar que puguin tenir un habitatge digne.
6. La Fira 2 és un gran pol d’atracció econòmica per Catalunya, però a vegades es té la sensació que els diners repercuteixen més en Barcelona que en l’H, ciutat seu. Què proposa ICV per a fer que els diners dels visitants de Fira 2(expositors, empreses, particulars…) es quedin a l’H i no marxin a BCN.

Mai no hem estat del tot d’acord amb el pla hoteler de la ciutat però si que és cert és que moltes de les persones que participen en algun dels esdeveniments de la Fira pernocten a alguns dels nous hotels de l’Hospitalet.
Crec que caldria millorar l’oferta cultural de la nostra ciutat pel que fa a les exposicions d’art, els concerts musicals, els locals de música en viu... per tal d’atraure als visitants a la Fira en el seu lleure.
Un altre element important a desenvolupar és l’atractiu patrimonial de la nostra ciutat. Tenim l’Harmonia, el museu de l’Hospitalet a Casa Espanya, el carrer Xipreret, Can Riera... i caldrà recuperar per a la cultura altres espais emblemàtics com Can Trinxet o Albert Germans. Estic convençut que quan recuperem aquest patrimoni juntament amb la restauració del castell de Bellvís del s. IX-XI en el bell mig del barri de la Torrassa, podrem fer una ruta turística que passi pels principals elements històrics de la ciutat.

7.Seguint amb Fira2: ICV té algún plà de dinamització econòmica de la zona que rodeja Fira 2? Em refereixo a si té algún pla de futur per a poblar d’empreses de serveis proveïdores de Fira 2, i no només grans centres comercials com IKEA o GV2 i hotels de 5 estrelles buits durant l’any. Seria com repetir a L’H el cas del 22@, on al voltant de grans empreses audiovisuals (MEDIAtic, RNE, UPF Campus Audiovisual, Btv, Lavinia…) s’han instal•lat PIMES de la publicitat, la imatge o el so, dinamitzant un sector estratègic per a la ciutat
El paper de la Fira dins la realitat de la ciutat és complex. Es tracte d’un equipament supramunicipal que té una vida pròpia. El projecte de la Plaça Europa, que no va ser compartit per ICV-EUiA, contemplava l’impuls d’una zona d’oficines i hotels, més que d’una zona d’empreses de serveis, i l’espai que es va generar en aquella zona ja s’ha distribuït i està en mans privades. En qualsevol cas, pel què fa als hotels, si representen un servei complementari de la Fira.
Des d’ICV-EUiA apostarem per dos pols de desenvolupament urbà:
D’una banda un pol de recerca biosanitària al voltant de l’Hospital de Bellvitge, amb l’instal•lació d’empreses del sector i d’instituts públics de recerca. Un projecte que a més serviria per cobrir la Gran Via en el seu pas per l’Hospital, i que al nostre entendre ha de servir també per recuperar la zona agrícola de Cal Trabal. I d’altre banda, creiem que hem de transformar el sector de la construcció cap a la rehabilitació i l’ecoeficiència. Per aquest motiu volem impulsar una agència pública municipal que lideri diversos projectes de rehabilitació, d’instal•lació d’energies renovables, etc i fer-ho amb les empreses de la ciutat, repensant també la zona industrial avui mig buida. Per a més informació et recomano alguns dels vídeos que tenim penjats al web amb les propostes més desenvolupades: www.lhesmereixmes.cat

8. Tenint en compte la situació econòmica actual a Catalunya i especialment al Baix Llobregat, quin creus que seria el salari just per l’alcalde i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet?
Crec que tant l’alcalde o alcaldessa com els regidors de govern amb dedicació exclusiva han de tenir un sou digne equivalent al d’un professional amb responsabilitats del mateix nivell a les que tenen els regidors al capdavant d’una àrea de govern. Si no fos així tan sols es podrien dedicar a la política municipal aquelles persones que tenen resoltes les seves necessitats econòmiques i deixaríem la política en mans de persones amb importants patrimonis.
Tenint en compte que la dedicació exclusiva en un ajuntament és incompatible amb qualsevol altra feina crec que els regidors i les regidores amb dedicació complerta a la seva tasca de govern haurien de cobrar com un alt funcionari dels serveis públics (al voltant de 2.000 a 2.500 € mensuals). Ara a l’Ajuntament de l’Hospitalet no és així. Els regidors de govern cobrem al voltant de 3.500 € però també és cert que com no existeix una llei de finançament de partits (absolutament necessària pel funcionament de la democràcia) els regidors de la nostra coalició fem donació als nostres partits de quantitats força superior als 1.000 € mensuals per a sufragar les activitats quotidianes com el lloguer del local, els butlletins informatius, les campanyes electorals...
En resum jo acabo cobrant poc més del que cobrava quan era mestre i cap d’estudis d’una escola. Però personalment em sentiria molt més còmode reduint el meu sou a 2.500 € i que es resolgués el finançament dels partits per altres vies.

9. Com t’imagines l’Hospitalet de dintre de 10 ó 20 anys?
Aquesta és una pregunta molt àmplia i per tant molt difícil de sintetitzar. Jo et remetria al manifest que encapçala el nostre programa electoral en el qual dibuixem com ens agradaria. El tens complert a la nostra web www.lhesmereixmes.cat però a continuació tens uns quants paràgrafs que et poden situar en la ciutat que voldríem perquè sincerament crec que les nostres propostes són raonables i finalment seran majoritàries.
L’Hospitalet pels drets socials i la cohesió

L’Ajuntament ha de liderar les polítiques per l’equitat, contra l’exclusió social i la pobresa. Unes polítiques que afavoreixin la integració en la diversitat, combatent tot tipus de segregació per l’origen, la cultura, el sexe o l’orientació sexual.

Volem fer un govern que garanteixi l’accés universal als serveis públics sanitaris, educatius i culturals. Que garanteixi l’accés de tothom a les tecnologies de la informació i de la comunicació. Un ajuntament que promogui una ciutat educadora i compromesa amb la cultura.

Un ajuntament que sigui actiu per garantir el dret a l’habitatge, promovent l’habitatge social i de lloguer. Que intervingui activament amb polítiques socials, de rehabilitació urbana, salut pública i participació ciutadana, especialment en els barris que pateixen més problemes.

Cal gestionar amb rigor els recursos públics en uns temps difícils per a les finances locals, però abans que res cal prioritzar les polítiques socials, perquè la política social no és una despesa sinó una inversió de futur.

L’Hospitalet per una nova economia ecològica creadora d’ocupació

El govern local ha de participar del canvi de model productiu. Un canvi imprescindible per sortir de la crisi, afavorint la generació de nova ocupació, la
formació dels treballadors i de les treballadores i els projectes empresarials innovadors.

Volem un ajuntament capdavanter en el canvi tecnològic, en la transició cap a la sostenibilitat, que promogui l’estalvi i l’eficiència en l’ús de l’energia, l’aigua i la gestió dels residus. Un ajuntament que prioritzi la reducció de la contaminació i dels gasos que provoquen el canvi climàtic, amb una mobilitat sostenible que limiti l’ús del cotxe a favor dels vianants i del transport públic.

La salut pública i la seguretat de les persones ha d’estar per sobre de qualsevol altra consideració.

L’Hospitalet per la qualitat democràtica, la diversitat i la convivència

Cal establir una nova relació entre els veïns i les veïnes i el govern local. Ni els ciutadans i les ciutadanes són clients ni l’administració és una simple dispensadora de serveis. Els veïns i les veïnes són ciutadans i ciutadanes amb drets i deures i els ajuntaments han de ser governs locals oberts a la participació i al diàleg que actuïn amb eficàcia i transparència.

En aquestes properes eleccions milers de persones d’origen immigrant estaran,
encara, excloses del dret a vot. És un greu dèficit democràtic que cal denunciar.

Volem un ajuntament amb les parets de vidre, capdavanters en la lluita contra la corrupció i per la transparència, que garanteixin plenament l’accés a la informació que generen. Uns governs locals que liderin les polítiques de participació ciutadana.

Cal modernitzar el govern local. Més de trenta anys després de les primeres eleccions municipals democràtiques, els ajuntaments encara tenen un model de finançament que no respon al paper real que tenen els municipis com a prestadors de serveis. Cal un model de finançament just per als ajuntaments.

10. Com pensen recuperar el vot de persones que estem cansades de votar a ICV-EUiA i que el vot acabi, de forma indirecta, a governs (nacionals o locals) amb predomini del PSC? No creu que ja n’hi ha prou, d’aquest servilisme amb els socialistes, o és que volen aferrar-se al poder de forma vitalícia?
No és una qüestió d’aferrar-se al poder. Allà on la ciutadania amb els seus vots ens permet governar sols ho fem. Com saps normalment representem al voltant del 10% dels votants i si volem incidir en el govern hem de pactar coalicions amb d’altres partits d’esquerres.
Quan estem en aquests governs de coalició pactem un programa electoral que ens dona llibertat per aplicar les nostres polítiques en les regidories que gestionem. Ha estat el cas de la regidoria d’Educació en la que com a tinent d’alcalde he pogut aplicar allò que havíem proposat en el nostre programa electoral del 2007. Amb les altres polítiques intentem influir tot el que podem i si algun aspecte és contrari al nostre pensament polític ens oposem i votem en contra. Al llarg d’aquesta anys ha estat el cas del model urbanístic de la Plaça Europa, la defensa de la zona agrícola de Cal Trabal, les mocions de civisme i migració... entre altres exemples.
El que estem segurs és que senes nosaltres en el govern no s’hagués avançat tant a la ciutat en eles temes mediambientals com l’estalvi d’aigua, energies renovables, educació ambiental... I tampoc s’hagués fet una inversió de 60 M€ en l’escola pública en tres anys, s’hagués fet polítiques de reequilibri dels alumnes nouvinguts entre totes les escoles públiques i concertades de la ciutat o s’hagués aplicat amb tanta força programes de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats com els plans educatius d’entorn. Sense nosaltres en el govern probablement l’escola municipal de música de l’Hospitalet avui seria un conservatori que atendria màxim a una trentena de futurs professionals de la música provinents de famílies de nivell cultural alt. En canvi ara aquesta escola de música ha fet possible la democratització en l’accés a l’art a la ciutat i que un miler d’alumnes, la majoria d’ells provinents de famílies sense tradició artística i amb dificultats econòmiques, tinguin estudis musicals de nivell.

11. Per què un partit que es considera hereu del PSUC accepta el rescat bancari al Congrés i després en vol fer bandera electoral?
No soc conscient de que Joan Herrera o Núria Buenaventura hagin votat mai a favor del rescat dels bancs perquè estem absolutament en contra. En els nostres darrers posicionaments econòmics així ho expressem i tan sols acceptaríem posar diners estatals en els bancs si aquests passen a tenir control públic o si a canvi els bancs cedeixen els seus estocs d’habitatges per convertir-los en habitatge públic de lloguer.
12. Què en penseu sobre que Identitat Catalana es presenti a les properes eleccions municipals? Crieu que els votants que busca aquest partit no estan ja prou representats pels partits que fins ara tenen representació al municipi?
Nosaltres volem combatre totes les formes de feixisme i de pensament excloent que atempta contra els Drets Humans. Un partit que parla de colonització i que escriu en el seu manifest frases com la que adjunto a continuació mereix tot el nostre rebuig polític.
“La immensa majoria dels nouvinguts, sobretot els procedents de Sud-Amèrica i de països musulmans, estan danyant els pilars de la catalanitat, amb la imposició de la llengua castellana i la introducció d’ideologies totalitàries com l’Islam.” (del manifest d’Identitat Catalana)
Rebutjo tant Identitat Catalana com Plataforma per Catalunya i crec que partits amb aquesta ideologia haurien de ser il•legals en una democràcia.

13. Creiu que una manera d’integrar els nouvinguts és proporcionar-lis formació política?
Crec que la millor manera d’incorporar a qualsevol persona en una societat és reconeixent la seva plena ciutadania que el doni igualtat de drets, deures i oportunitats. Avui el col•lectiu immigrant té els mateixos deures que tothom, no té cap privilegi i, en canvi, encara no gaudeix d’alguns dels drets fonamentals com són els drets democràtics a escollir els seus representants municipals o a ser escollits en representació de la ciutadania.
Creiem que no d’haver cap política específica per les persones d’origen immigrant. El mateix tracte que tothom en l’accés als serveis públics de salut, educació, habitatges, serveis socials... Tan sols és necessari una política específica en el procés d’acollida que també ha d’incloure les facilitats per a l’aprenentatge de la llengua catalana.
És fonamental la seva incorporació com un més en les associacions i en els partits polítics i que també, en funció de la seva vàlua i la seva implicació personal, vagin assumint responsabilitats polítiques en els partits i en les institucions públiques.
És molt important la formació política. Per aquesta raó ICV ha fet nombrosos cursos de formació amb els nous militants i ha editat un tríptic i un joc virtual per aquesta campanya que es titula “Qui és qui a la política catalana?” El pots consultar a la nostra web de l’àmbit de migració i ciutadania www.iniciativa.cat/migracioiciutadania

L'H es mereix més i tu també | Ecosfera.cat

2011-05-02T03:03:00.000-07:00

Aqui us deixo el vídeo L'H es mereix més i tu també!

L'Hospitalet es mereix més: L'H es mereix més i tu també | Ecosfera.cat

INDIGNEU-VOS

2011-04-29T01:30:00.001-07:00

A més d’un magnífic títol de l’al•legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica que molts hem llegit la mateixa nit de Sant Jordi, indigneu-vos és també l’actitud que avui reclamen la major part dels defensors dels serveis públics a casa nostra.

Si no teníem prou amb els retalls de drets laborals i amb les claudicacions del govern de Zapatero davant els mercats internacionals i els banquers nacionals, ara, a més, patim el pitjor atac que s’ha vist a Catalunya contra els pilars bàsics de l’Estat del Benestar: la salut i l’educació públiques.

Fa uns dies rebia una còpia de la carta adreçada a la consellera d’Ensenyament Irene Rigau (CiU) que amb tristesa signaven 26 dels 32 directors i directores de les escoles públiques de Primària de l’Hospitalet. Així resumien la seva crítica un cop conegudes les importants afectacions que les retallades del govern d’Artur Mas estan produint en el pressupost i en les plantilles dels seus centres educatius: “No estem d’acord en que prevalgui una visió de l’educació en termes econòmics i empresarials”.

Preservar els recursos econòmics que es destinen a l’Educació en un país, a més de significar un acte de justícia amb les generacions futures i ser el millor instrument que tenim per assegurar una societat cohesionada i amb igualtat d’oportunitats per a tothom, és també el gest més intel•ligent que un govern pot fer per iniciar el camí de sortida d’una crisi econòmica tan dura com la que estan patint moltes famílies catalanes.

L’Educació mai és una despesa, és una inversió de futur. És la millor inversió que podem fer per elevar el nivell cultural de qualsevol país i la millor inversió que necessita Catalunya per aconseguir un canvi de model productiu.

Prou retallades en Educació ! No convertim els nostres peus en fang !

SET DE QUÈ?

2011-02-07T04:58:00.001-08:00

No recordarem la darrera Convenció del PP precisament per les seves propostes, escasses i genèriques. Més aviat la recordarem per la frase de Rajoy: “Espanya tiene sed de urnas”.
Si ens preguntem de què té Espanya més set, d’eleccions o de treball per a tothom, no hi ha cap dubte. Superar la crisi és l’objectiu personal de la majoria de la ciutadania i també de, com a mínim, el 56% dels hospitalencs, segons el baròmetre municipal.
Però els partits polítics que es desviuen per acontentar els mercats i carregar les conseqüències de la crisi sobre els treballadors i les treballadores, representats pel govern del PSOE amb el suport imprescindible de CiU i pels “holigans” del PP, volen distreure el personal, ara que arriben més eleccions.
Proposar retallades socials i laborals per a que paguin la crisi els més febles i no els especuladors que l’han provocat, no ven gens. Per això és més fàcil presentar mocions en els plens municipals carregant les tintes contra la immigració. És populista, injust i molt perillós lligar incivisme i migració, però és imperdonable allunyar-se dels valors que defensen els Drets Humans i els Drets fonamentals de la Unió Europea. Ens juguem la cohesió social dels barris quan es llancen propostes que ens fan desiguals davant la Llei. Per la mateixa falta de civisme, jo una multa i tu multa i expulsió del país.
No volem cap privilegi per a ningú però tampoc cap discriminació. Totes i tots iguals davant la Llei, això sí, amb el permís del sr. Millet i els seus amics.

i ara el PP ens demana l'expulsió del immigrants per les faltes de civisme

2011-02-07T04:46:00.000-08:00

RESPOSTA MOCIÓ PP SOBRE NOU REGLAMENT LLEI D’ESTRANGERIA 25/1/11

Ha passat un mes del darrer ple municipal. Sota el criteri d’ICV-EUiA el ple més decebedor i més lamentable, des de la perspectiva dels valors d’esquerres, que hem viscut des de, com a mínim els darrers set anys, que són els anys que els actuals regidors compartim aquest plenari.

El mes passat era el PSC qui prenent algunes de les propostes que fa temps que defensa Plataforma per Catalunya, demanava condicionar l’arrelament de les persones d’origen immigrant i el reagrupament dels seus fills o pares al compliment de l’ordenança del civisme, vernissant de credibilitat democràtica mesures que fa un any ben segur s’haguessin titllat de discriminatòries i desproporcionades. Amb aquesta acció, lluny d’invisibilitzar a PxC es va donar versemblança democràtica al seu discurs i ben segur es va desorientar a la ciutadania, especialment a la gent d’esquerres de la nostra ciutat, que és la majoria.

El PP, ferit en el seu orgull per la moció del PSC, ja ens va anunciar en aquell ple, que no pensava quedar-se enrere en aquesta cursa electoral per veure qui surt als diaris i a les televisions com el més dur i contundent amb la immigració a l’Hospitalet. I tots sabem que aquesta serà una cursa que transcorrerà per un camí molt perillòs i que tindrà moltes víctimes col•laterals: el principi democràtic d’igualtat davant la Llei, el compliment dels Drets Fonamentals de la Unió Europea pel que fa al reagrupament familiar o el criteri de proporcionalitat en les sancions

Els nostres arguments de discriminació, desproporcionalitat, incoherència, inoportunisme, perillositat, injustícia, il•legalitat, populisme i electoralisme no han estat entesos pel PP (que ja ens ho podíem imaginar) però tampoc pel PSC.
A la seva nota de premsa, emesa el passat divendres, justifiquen el seu vot contrari d’avui a aquesta moció (i cito literalment) perquè “...no aporta res de nou i és seguidista de la moció ja aprovada amb àmplia majoria del ple. “ (referint-se a la seva moció que ja ha estat tramitada al Ministeri de Treball i Immigració amb l’objectiu d’influir en la redacció del nou reglament d’Estrangeria).

Sincerament, esperava que justifiquessin el seu vot negatiu per lo desproporcionat i injust que pot arribar ser demanar l’expulsió d’un ciutadà que viu, treballa i paga els seus impostos al nostre país, per infraccions com jugar a pilota al parc o que el seu gos faci les seves necessitats fisiològiques en un espai no reglamentat. Però el seu vot en contra, és tan sols perquè “no aporta res de nou i és seguidista?”. No vull ni pensar què ens pot presentar el PP en el proper ple quan intentin ser més creatius.
A més, en aquesta nota del PSC deia “...que la moció va comptar amb el suport d’amplis sectors socials.” De res ha servit el pronunciament en contra d’entitats de migració de la ciutat, el posicionament en contra de Fedelatina, a través del Sr. Javier Bonomi, per cert membre del PSC, el posicionament en contra de la Federació d’associacions Equatorianes de Catalunya, i en el seu nom el sr. Alfredo Cedeño.

De res ha servit que el Movimiento contra la Intolerancia hagi fet públic que estudia denunciar la normativa municipal davant la fiscalía al considerar que infringeix la llei Aquest fet el coneixiem pel Periódico de 22 de desembre):
“El departamento jurídico del Movimiento contra la Intolerancia estudia denunciar ante la fiscalía esas mociones aprobadas para que se deniegue la legalización por arraigo y la reagrupación familiar a los inmigrantes que vulneren las ordenanzas municipales de civismo. Así lo ha anunciado … el presidente de esta organización, Esteban Ibarra, tras conocerse … las resoluciones de los municipios de L'Hospitalet y Salt ... Ibarra ha sentenciado que estas mociones son "contrarias a Derecho", porque el incumplimiento de una ordenanza nunca puede conllevar la suspensión de derechos sociales y porque se está vulnerando el "principio de igualdad de trato". El arraigo y la reagrupación familiar son derechos de la ley de extranjería que, en caso de ser denegados, anularían las garantías jurídicas de un inmigrante. Por esta razón, el departamento jurídico de la plataforma está estudiando las mociones con la finalidad de "cursar las corrientes denuncias" en la Fiscalía de Delitos de Odio y Discriminación de Barcelona.”
De res ha servit la carta de SOS Racisme de 24 de desembre rebuda per aquest Ajuntament en la que deia i cito literalment:
“Com entitat antiracista de defensa dels Drets Humans, que treballa per un model de societat que estableixi la igualtat de drets i oportunitats, ens sentim en l’obligació de fer-li arribar el nostre rebuig davant aquesta moció així com la nostra preocupació perquè el perillós debat de la negació dels drets s’estengui fins i tot a institucions que fins el moment havien estat exemple de polítiques progressistes i de promoció de la convivència en la diversitat.”
De res ha servit i avui el PP presenta una nova moció, ara per denegar la renovació del permís de residència i, en conseqüència, també del permís de treball a aquells que cometin una infracció a l’ordenança del civisme. Concretant la seva proposta: una persona que viu a la nostra ciutat amb el permís de residència i de treball, amb feina fixa i amb la seva família reagrupada podria perdre el seu permís i haver de marxar del país si cometés alguna infracció de civisme.

Recordo algunes faltes que recull la nostra ordenança. Lleus (pràctica de jocs de pilota, monopatí o altres a la via pública que no respecti a les altres persones, donar menjar als animals a la via pública, miccions dels animals a la façana dels edificis i mobiliari urbà, penjar pancartes a l’enllumenat públic, llençar papers o cigarrets al terra, instal•lar parabòliques a les façanes...), Greus (consum de begudes alcohòliques a la via pública, llençar escombraries als escocells dels arbres, ús de megafons a la via pública sense autorització, tenir un vehicle contaminant), Molt greus (graffitis, pintades, fer foc i activitats pirotècniques sense autorització, abocar líquids en els arbres...)

De nou els pregunto on posaran el límit? Quines faltes si i quines no comportaran la negativa a l’arrelament o al reagrupament i ara també a la renovació dels permís de residència i treball. Qui decidirà quan s’intervé i a qui se li fa un informe negatiu? La Guàrdia Urbana? Un funcionari? Un regidor? L’Alcaldessa? Qui d’ells substituirà el jutge o la jutgessa?

Qualsevol de nosaltres o dels nostres fills per cometre alguna falta tindrà una multa, però les persones d’origen estranger podrien ser expulsades o se’ls podria negar viure amb els seus fills.

Discriminació, desproporcionalitat.
I tot això sense comptar amb l’arbitrarietat que suposaria que la renovació del teu permís de residència o la reagrupació familiar depengui de la vorera de Riera Blanca en què hagis comès una falta. Haurem de demanar a la Generalitat que editi una guia per fascicles amb totes les ordenances del civisme de cada poble i ciutat i les podríem incloure com a matèria obligatòria en l’examen de catalanitat o espanyolitat que alguns partits proposen fer passar als immigrants.

Sort que el Ministre de Treball i Immigració Valeriano Gómez en la seva compareixença al Congrés dels Diputats el 20 de desembre per presentar les línies estratègiques que marcaran la reforma del reglament d’estrangeria deia (i torno a citar literalment):

“Las línias estratégicas de la reforma del reglamento pasarán, en primer lugar, por la mejora de la gestión, mediante la simplificación normativa i administrativa. En segundo lugar, por potenciar el caràcter concertado y consensuado de la política d’estrangería. En tercer lugar, por el desarrollo de instrumentos para evitar situaciones, debo subrayalo, de irregularidad sobrevenida, facilitando la renovación del proceso de autorización.”

Les seves mocions ni busquen la simplificació de la tramitació (volen afegir un nou informe), ni busquen el consens (especialment amb el col•lectiu immigrant ni amb les ONG), ni volen evitar situacions d’irregularitat sobrevinguda (afegint dificultats a la renovació dels permisos). Vostès volen el contrari del ministre. Ho entenc en el cas del PP però no en el cas del PSC. Sincerament espero que pel tràmit d’arrelament el ministre no els faci cas, tal com ja va anunciar que no ho faria en el cas del reagrupament familiar perquè les seves propostes eren desproporcionades i contràries al Drets Fonamentals de la UE.

Desitjo que amb la segona escena d’aquesta peça teatral que podríem titular “la Democràcia vigilada”, perdó, la tercera escena si comptem el ple/xou mediàtic del burca, desitjo concloguin la seva escalada de despropòsits, ja criticats i ridiculitzats pel Gran Wyoming,dijous passat a la Sexta.
És greu que tant uns com altres ens vulguin tenir entretinguts amb un debat suïcida que sols pretén camuflar la misèria de la resposta a la inseguretat generada pels acomiadaments, les congelacions o retallades salarials i de pensions... (inseguretats a les que s’evita posar noms i cognoms). Que ens tinguin entretinguts amb una hiperactivitat davant altres pors, com les ocasionades per activitats incíviques, interessadament distorsionades. Limitant el civisme i la convivència a l’Ordre, i focalitzant l’estranger com a culpable dels nostres mals.

El darrer ple vaig acabar la meva intervenció amb una frase de tradició marxista, marxista de Groucho Marx, ‘Aquests són els meus principis, però si volen en tinc d’altres’
Avui acabo amb una de les definicions de “populismo” que podeu trobar a la Wikipedia:
El uso de "medidas de gobierno populares", destinadas a ganar la simpatía de la población, particularmente si ésta posee derecho a voto, aún a costa de tomar medidas contrarias al Estado democrático. Sin embargo, a pesar de las características anti-institucionales que pueda tener, su objetivo primordial no es transformar profundamente las estructuras y relaciones sociales, económicas y políticas sino el preservar el poder y la hegemonía política a través de la popularidad entre las masas.
Com va dir un altre filòsof, en aquest cas del futbol, en Bernd Schuster quan reflexionava sobre el lloc de naixement dels àrbitres. Amb aquesta definició de populisme “NO HACE FALTA DECIR NADA MÁS”

Contra els tòpics, tots a votar

2011-01-04T02:26:00.000-08:00

Dues perles per les propores eleccions que s'acosten.
La felicitació de nadal de les JEV en forme de vídeo 'Menja't el tòpics' (de la immigració) i un vídeo realtizat per la delegació del Partit Verd de Colòmbia a Barcelona convidant a votar als ciutadans nouvinguts que en les properes eleccions podran exercir el ser dret per primer cop.

“Aquests són els meus principis, però si no li agraden, en tinc un altres”

2010-12-21T09:53:00.000-08:00

RESPOSTA AL PLE DEL 21/12/10 A LA MOCIÓ PSC SOBRE NOU REGLAMENT LLEI D'ESTRANGERIA
Cuando los nazis vinieron a buscar a los comunistas, guardé silencio, porque yo no era comunista,
Cuando encarcelaron a los socialdemócratas, guardé silencio, porque yo no era socialdemócrata
Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas, no protesté, porque yo no era sindicalista,
Cuando vinieron a buscar a los judíos, no protesté, porque yo no era judío,
Cuando vinieron a buscarme, no había nadie más que pudiera protestar.

He volgut començar la meva intervenció que pretén mostrar la nostra decepció i la nostra contrarietat envers aquest moció del Partit Socialista de Catalunya amb un poema de Martin Niemoeller, un pastor protestant alemany que va viure l'horror de la crisi econòmica del 29 i l'ascens del feixisme a Europa. (Erròniament sempre s'associa aquest poema a Bertolt Brech, que en va fer ús molt sovint). La situació a Europa i a la nostra ciutat no és la mateixa que el moment en que es va escriure aquest poema, però no podem amagar que tenim una crisi econòmica gravíssima com la de llavors i que, com llavors, les forces d'extrema dreta que fan postulats racistes i xenòfobs creixen en suport popular a molts països europeus i malauradament, també a Catalunya i a l'Hospitalet.

Assenyalar amb el nostre dit aquests dies, amb més o menys intensitat, a la immigració i associar-la a conductes incíviques o d'inseguretat que han de ser censurades i castigades amb el mateix criteri i intensitat per a tothom és molt perillós. Encara més en un moment de crisi i d'angoixa personal i familiar de molts dels nostres ciutadans que, de cop i volta, es veuen com a víctimes d'una crisi que ells no han provocat.

L'editorial del País d'aquest diumenge en feia referència.
Arrastre xenófobo
Partidos democráticos europeos disputan a los populistas su agenda contra los inmigrantes
19/12/2010

Alguns paràgrafs de l'editorial deien així:

"Los duros efectos de la crisis económica sobre el déficit público y el empleo han propiciado un retorno del debate europeo en torno a la inmigración. No porque se trate de una consecuencia inevitable, sino porque las dificultades que atraviesan la mayor parte de los países de la Unión han creado un caldo de cultivo favorable a la expansión de las propuestas populistas y xenófobas.

Los partidos democráticos, por su parte, no han intentado contenerlas y combatirlas, sino que han preferido disputar electoralmente en el mismo terreno que estas fuerzas emergentes, y ateniéndose a la misma agenda. Medidas contra los inmigrantes que cosechaban una amplia condena hasta fechas recientes se incorporan ahora a los programas electorales y de Gobierno de los partidos democráticos.

El regreso de la inmigración al primer plano político no debería ocultar el cambio de sentido que ha experimentado el debate. Si durante los tiempos de bonanza se centraba en las medidas para canalizar o ralentizar los flujos de trabajadores extranjeros, invocando los supuestos desafíos que su sola presencia representaba para las culturas o identidades nacionales, en estos momentos lo que se discute es cómo privarlos de sus derechos. En tiempos de ajuste presupuestario y de recortes sociales, el populismo y la xenofobia proponen excluir a los trabajadores extranjeros de los beneficios que les corresponden como fórmula para aliviar el esfuerzo que se exige a los nacionales. Con esta estrategia allanan el camino al populismo y la xenofobia, al otorgar un marchamo democrático a su agenda y a sus iniciativas."

Senyors i senyores del PSC de l'Hospitalet: ICV-EUiA està radicalment en contra de la seva moció. No podem compartir-la ni entendre-la. Per les formes: varem ser coneixedors de la mateixa per la premsa nacional, tot i formar part del mateix equip de govern, és una moció publicada a bombo y platillo en portada i ocupa sencera la plana 3 del Diari de l'Hospitalet abans d'arribar al ple, és una moció que formula una proposta que surt de la línia de l'acord de govern i del Pla d'Actuació Municipal, contradiu l'acord signat a l'inici d'aquest mandat sobre temes d'immigració i convivència i del Pacte Nacional d'Immigració que ens comprometia a no fer ús electoral de la immigració)

No entenem les formes i tampoc la podem entendre pel seu contingut. Es tracta d'una moció que pel seu contingut és incoherent, inoportuna, innecessària, perillosa, injusta, il·legal, populista i electoralista...

Incoherent perquè planteja el mateix que ha plantejat la dreta i l'extrema dreta a d'altres poblacions catalanes. Plantejaments que el PSC ha votat sempre en contra, la darrera vegada fa dos mesos al ple municipal de Barcelona, tal com posava en evidència la setmana passada la Vanguardia. Incoherent amb la disputa mantinguda fa uns mesos per l'anterior ministre de Treball amb l'alcalde de Vic que plantejava una mesura cosina germana de la que vostès plantegen avui. Incoherent perquè el Sr. García Albiol ha copiat literalment els quatre acords de la seva moció, l'ha assumit com a seva, ha posat el logo del PP i avui mateix la presenta al ple de Badalona. És una moció incoherent per contrària als plantejaments històrics de plena ciutadania i d'igualtat de drets i deures per a tothom que sempre ha defensat l'esquerra a Catalunya. Incoherent perquè no està consensuada amb la seva direcció nacional (el PSC de l'Hospitalet va reconèixer que no va informar) i incoherent perquè els que l'haurien de fer realitat, la Secretaria d'Estat d'Immigració, l'ha qualificada de desproporcionada:

El Periódico del passat dimarts 14 de desembre deia així:

"... fonts del Govern van recordar que la reagrupació és un Dret fonamental de la Unió Europea i, a diferència de l'arrelament, sol·licitat per part de ciutadans en situació de plena legalitat a Espanya. Per això denegar-la per incompliment d'una ordenança "és absolutament desproporcionat" (entre cometes)

És Inoportuna pel moment de crisi en el que es planteja. Perquè ens aquests moments el repte fonamental és com sortim de la crisi d'una manera cohesionada, no segregada. Com sortim tots junts. Quan a Barcelona i Mataró es posa l'accent en una campanya per a desmentir falsos estereotips sobre la migració, aquí es proclamen als quatre vents unes propostes, que per activa o per passiva, sols fan que alimentar-los.

Lligar avui incivisme i migració en una mateixa moció és un greu error, tan greu com el que el Parlament Europeu va estar a punt de cometre la setmana passada amb la Directiva del Permís Únic, lligant pensions i crisi econòmica amb immigració.

És una moció Innecessària perquè la concessió de l'arrelament ja va lligada a la manca d'antecedents penals d'una persona tant en el seu país d'origen com a l'Estat espanyol.

És perillosa perquè crea inseguretat jurídica, aplicacions diferenciades pels nacionals i pels estrangers d'una mateixa ordenança. Ens carreguem la igualtat de drets i deures per a tothom i es creen dos tipus de ciutadans davant la llei. A més, deixa al criteri de cada majoria municipal l'aplicació d'aquest nou mecanisme que el PSC proposa (informe cívic). Segons la majoria de govern que hi hagi a cada municipi, no tan sols seria possible endurir les ordenances del civisme si no també ser més restrictiu en la seva aplicació i en la denegació d'arrelament i reagrupament.

S'imaginen què passaria si García Albiol algun dia assumís l'alcaldia de Badalona?

És Injusta quan diu que, tant en el cas de l'arrelament com del reagrupament dels fills o dels avis: "... una sanció ferma per infracció de les Ordenances de Convivència i Civisme durant els últims dotze mesos; podrà constituir motiu suficient per a que la corporació local emeti informe de caràcter negatiu" . És injusta perquè afegeix un càstig suplementari al de qualsevol ciutadà que comet una falta contra l'ordenança del civisme. Jo mateix o qualsevol de nosaltres (regidors i regidores) pel fet de cometre una falta de civisme (beure alcohol pel carrer) i ser sancionats no perdrem el dret a viure amb els nostres fills o amb els nostres pares, no entenc perquè altres ciutadans deixarien d'accedir-hi a aquest dret.

Recordo algunes faltes que recull la nostra ordenança. Lleus (pràctica de jocs de pilota, monopatí o altres a la via pública que no respecti a les altres persones, donar menjar als animals a la via pública, miccions dels animals a la façana dels edificis i mobiliari urbà, penjar pancartes a l'enllumenat públic, llençar papers o cigarrets al terra, instal·lar parabòliques a les façanes...), Greus (consum de begudes alcohòliques a la via pública, llençar escombraries als escocells dels arbres, ús de megafons a la via pública sense autorització, tenir un vehicle contaminant), Molt greus (graffitis, pintades, fer foc i activitats pirotècniques sense autorització, abocar líquids en els arbres...) On posaran el límit? Quines faltes si i quines no comportaran la negativa a l'arrelament o al reagrupament. No hi ha prou amb les sancions acordades ? No hi ha prou amb que tothom tingui les mateixes conseqüències davant la llei?

És una moció injusta perquè vostès proposen que l'informe negatiu d'arrelament o de reagrupament no solament recaigui sobre la persona que comet la infracció en un domicili sinó sobre totes les persones que viuen en aquest domicili on s'ha comès la infracció. Si algun familiar comet una infracció, una falta, un delicte a casa teva sense tenir tu cap responsabilitat, n'has de pagar les conseqüències? Jo no soc advocat però pels mínims coneixements jurídics que tots tenim, entenc que no. Tenim entre els regidors i regidores, quatre o cinc advocats i advocadesses m'agradaria que es pronunciessin sobre aquest fet.

Es tracta d'una moció que demana un fet il·legal, que contradiu els drets fonamentals de la Unió Europea:

Art 24. 2 i 3 Derechos del Menor

"En todos los actos relativos a los menores llevados a cabo por autoridades públicas o instituciones privadas, el interés superior del menor constituirá una consideración primordial" (quin interès superior hi ha per un menor més gran que viure amb la seva familia?)

"Todo menor tiene derecho a mantener de forma periódica relaciones personales y contactos directos con su padre y con su madre, salvo si son contrario a sus intereses"

Contradiu la Constitució Espanyola en el seu article 39:

"Los poderes públicos aseguran la protección social, económica y jurídica de la familia. Los poderes públicos aseguran, asimismo, la protección integral de los hijos. Los padres deben prestar asistencia de todo orden a los hijos habidos dentro o fuera del matrimonio, durante su minoría de edad. Los niños gozarán de la protección prevista en los acuerdos internacionales que velan por sus derechos."

I la moció també contradiu el principi 6 d'un d'aquests acords internacionals, la Declaració del Drets dels Infants aprovat el 20 de novembre de 1959, ara fa 51 anys, que diu que "sempre que sigui possible, l'infant haurà de créixer a l'empara i sota la responsabilitat del seu pare i mare..."

La moció també és populista i electoralista perquè neix fruit d'una estratègia que pretén aturar una hipotètica fuga de vot cap a la dreta o l'extrema dreta. En definitiva pretén sacrificar un seguit de drets, de valors per recuperar uns quants vots que ja han marxat o mantenir uns altres vots que podrien marxar.

Per acabar, voldria fer una darrera reflexió.

Si la crisi econòmica és una malaltia del sistema, sembla que un dels seus símptomes principals és l'amnèsia.

Una amnèsia que ens fa oblidar qui són els causants de la crisi. En qualsevol cas, no ho són els treballadors, ni els immigrants, ni els aturats. Aquests en són les víctimes.

Una amnèsia que ens fa oblidar que fa poc mes d'un any els liders del món occidental parlaven de la necessitat de refundar el capitalisme, mentre que ara ens dediquem a retallar drets socials i laborals i a assenyalar els aturats i els immigrants

Una amnèsia que ens fa oblidar qui som i d'on venim i que molts de nosaltres, les nostres famílies, els nostres pares o avis, també van ser immigrants i van lluitar contra la discriminació i per la plena integració a la comunitat que ens va acollir.

Una amnèsia que ens fa oblidar que obrir les portes a la criminalització de l'aturat i de l'immigrat és obrir la porta al populisme i, per què no dir-ho, a l'extrema dreta, perquè posats a atacar el feble, al que ve de fora, al que no té res on agafar-se, ells són uns autèntics professionals, perquè és el que sempre han defensat.

Una amnèsia que ens fa oblidar els valors i els principis que sempre ha defensat l'esquerra: lluita contra les injustícies i defensa dels desfavorits. I el que és fonamental en democràcia, la igualtat davant la llei.

Una amnèsia que no ens ha de fer oblidar, però, les paraules de Marx, (en aquest cas de Groucho Marx), que va dir allò de "Aquests són els meus principis, però si no li agraden, en tinc uns altres."

Com a broma és genial, com a política municipal, provoca molta tristor. I el que és pitjor: ens fa por.

Una persona, dos vots? Que no decideixin per tu!

2010-11-15T02:01:00.000-08:00

Sota el lema, 'El meu barri, primer', ICV-EUiA defensa la inversió prioritària els barris populars que s'ha portat a terme durant les dues legislatures de govern d'esquerres, una inversió que només continuarà si CiU no torna a dirigir la Generalitat.

El futur no està escrit: Hi ha una esperança verda per sortir d'aquesta crisi des de l'esquerra

2010-11-15T01:57:00.000-08:00

Arranca la campanya electoral a l'Hospitalet. Podeu seguir-nos al facebook, al web d'ICV, i al you tube, amb els diferents actes que anirem realitzant a tota la citat.

Qui governa a Espanya?

2010-10-01T05:37:00.000-07:00

El govern espanyol, un cop rebaixada la inversió pública, la despesa social i els sous dels funcionaris, va aprovar la Reforma Laboral. Una reforma que permet als empresaris, noméspel fet de preveure futures pèrdues, acomiadar als seus treballadors i treballadores amb una indemnització de 20 dies per any treballat en comptes dels 45 actuals. A més, 8 d’aquests 20 dies els paga l’Estat i, per tant, els acabarem pagant amb els nostres impostos. La reforma també ha augmentat la capacitat dels empresaris de desvincular-se del compliment dels acords col•lectius fets amb els sindicats, ha incrementat la capacitat de sanció a les persones aturades i podrà traspassar la recerca d’ocupació i la garantia d’igualtat en l’accés a la feina a agències de col•locació privades (ETT).
Paral•lelament, el govern espanyol ha pujat un 2% l’IVA per a tothom i el rebut de l’electricitat un 30% en 3 anys. Tot això mentre regalava milers de milions d’euros dels nostres impostos als bancs que ara ens neguen el crèdit i mentre les grans multinacionals del sector elèctric triplicaven els seus beneficis.
I per acabar-ho d’arrodonir, ara el mateix govern ens anuncia la jubilació als 67 anys i la reforma del sistema de pensions.
Però qui governa a Espanya ? Sabem que en el món governen les multinacionals, els grans capitals, les principals fortunes... i que el nostre Estat no serà una excepció, però sincerament , tots i totes esperàvem una mica més de resistència per part del govern de l’Estat. Lamentablement, la fermesa en el discurs per defensar els valors de l’esquerra, la negativa als retalls socials i laborals... no han resistit un parell de trucades. I tots sabem de qui.

Fins i tot en Gabilondo se n'adona

2010-07-19T06:58:00.000-07:00

Una encertada descripció de la situació política en què ens trobem, després de la crisi financera i econòmica internacional i la imposició de mesures neoliberals per fer-los-hi front

En momentos de crisis se necesitan aún más las políticas de cohesión social / Entrevista al diari Si se puede

2010-07-13T07:25:00.000-07:00

Entrevista del diari Si se puede.
La trobareu a la pàgina 6.

En defensa de l'ocupació i els serveis públics

2010-07-01T00:33:00.000-07:00

És el segon cop en poques setmanes de diferència que a l’Hospitalet hem de sortir en defensa d’aspectes estratègics, fonamentals de la nostra societat, del nostre estat de dret. Fa unes setmanes ho fèiem en defensa del jutge Garzón i de l’assetjament rebut per una part de la judicatura neguitosa per la investigació dels assassinats del franquisme i molt contrariada per la investigació del cas Gurtel, el cas de corrupció política que afecta al PP (ara cal especificar perquè quasi cada partit té el seu cas).

Però les crisis se’ns acumulen: crisi econòmica, crisi del Palau de la Música, corrupció d’alguns partits polítics i desafecció de la ciutadania envers la política, crisi judicial, conflicte laboral... Però des de diumenge passat ja tenim una nova crisi que ens ha portat la sentència del Tribunal Constitucional, la crisi institucional, la crisi de relació Catalunya-Espanya.

Les nostres ciutats en els darrers anys ha viscut una profunda transformació, conseqüència d’un model de globalització mundial que ha fet més fonda l’escletxa entre el Nord i el Sud del nostre planeta. Tots recordem com fa una dècada el moviment antiglobalització i els partits veritablement d’esquerres advertíem dels greus perills del model capitalista neoliberal que provocava injustícies i pobresa a molts països del Sud i enriquia a grans multinacionals i banquers del Nord a cop de grans moviments especulatius de capital. L’important arribada a les nostres ciutats, els darrers anys, de persones provinents d’altres continents cercant el futur que se’ls hi negava en els seus països va significar la primera conseqüència d’aquesta globalització injusta i salvatge i va fer adonar a molts aduladors del capitalisme sense control públic que lo global també afecta lo local. Efectivament, allò que passava a tants i tants païssos de Llatinoamèrica i de l’Àfrica ofegats pel Banc Mundial i pel Fons Monetari Internacional tenia translació directa als carrers de les nostres ciutats.

Des de llavors tots nosaltres hem pres consciència que els mercats havien guanyat la partida als governs i que el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial eren capaços d’imposar als països del Sud les polítiques d’ajustos estructurals, polítiques que no volien dir res més que un cop repartits els grans beneficis dels períodes de creixement econòmic entre les famílies més riques d’aquells països i les grans fortunes mundials, quan aquestes fortunes decidien posar en crisi aquelles economies llavors calia socialitzar les pèrdues entre les classes treballadores i les capes socials més desafavorides, baixant sous i pensions, reduint serveis públics com la sanitat i l’educació, retallant drets laborals i socials...

Us sona tot això? No ens imaginàvem que el FMI i el Banc Mundial s’atrevirien a imposar amb tanta rapidesa a Europa aquestes mateixes polítiques d’ajustos estructurals per tal de reduir el nostre estat del benestar. Això ens ha corroborat que el capitalisme neoliberal, el mercat, mai està satisfet, després de dècades de destrucció de les economies del Sud ara ja han decidit fer l’assalt final a Europa. Van decidir enfonsar Grècia, després espantar Espanya i Portugal i després imposar les seves polítiques a tota la Unió Europea. I ho estan aconseguint sense la resistència dels governs europeus, la immensa majoria governs de dretes i els pocs que no ho són sense cap recança per aplicar polítiques de dretes després de rebre trucades d’advertència primer i de felicitació un cop ja han dut a terme els retalls i les reformes.

El govern del PSOE, el govern Zapatero, ha decidit aplicar a Espanya la recepta de sempre del FMI, els ajustos estructurals, ha decidit donar centenars de milions d’euros als bancs i les caixes a fons perdut sense importar que després no donin crèdit a les famílies i a les petites empreses i ha decidit finalment socialitzar les pèrdues baixant sous, retallant la llei de la dependència, reduint els serveis públics, baixant la inversió pública, retallant els fons de cooperació al desenvolupament, congelant pensions i retallant els drets laborals...

El govern Zapatero ha fet un tomb a la dreta tot aplicant el programa que sempre ha defensat el partit Popular, el partit que ara s’autoanomena el partit dels treballadors i el nou partit feminista de l’Estat.

Les conseqüències de tot plegat són clares i directes per a la ciutadania, pels treballadors i les treballadores de l’Hospitalet i de tot el país. Ja no estem parlant de països llunyans, estem parlant de nosaltres. Per això darrerament ens apareixen cortines de fum per distreure la nostra atenció. Que si el padró que si la burca i el nicab, cortines de fum que cerquen altres culpables de la crisi i que volen despistar i dividir els treballadors i les treballadores. Excuses que, curiosament, porten a votar el mateix a PP, CiU i PSC a la nostra ciutat.

Però nosaltres haurem d’estar molt atents i especialment atents també al nostre govern, al govern de la Generalitat, perquè també tenim alguns consellers que s’han afegit a la confusió ideològica del PSOE i poden arruïnar el bon treball fet en aquests 7 anys de govern d’esquerres a Catalunya. Per anar acabant, tan sols us posaré un exemple en el camp educatiu que en els propers mesos ens pot afectar i molt a l’Hospitalet. Es tracta dels plans educatius d’entorn que es desenvolupen a les escoles i instituts dels barris amb més dificultats amb l’objectiu de millorar l’èxit escolar, la cohesió social, l’equilibri, l’ús social del català i que amb programes de reforç escolar, lluita contra l’absentisme, inserció laboral, adaptació dels programes educatius per millorar la graduació a l’Educació Secundària i moltes altres activitats, atenen, solament a la nostra ciutat, més de 7.000 alumnes, 1.500 pares i mares i donen ocupació a una vintena de professionals educatius i a més d’un centenar de monitors de lleure i d’esports.

Això avui està en perill perquè el conseller Maragall ha proposat retallar el proper curs el 70% de la partida dels plans educatius d’entorn de l’Hospitalet, una reducció de 300.000 €, com a conseqüència del retall del fons per a la immigració que el Ministeri de Treball dedica a Catalunya. Molt a prop d’aquest centre cultural, a 100 metres d’on som ara nosaltres, en el barri del Gornal, hi ha tres centres educatius d’elit, que separen els nens i les nenes, que escolaritzen majoritàriament població de barris benestants de Barcelona i de d’altres poblacions i que pràcticament no acull població immigrada. Aquests centres que viuen d’esquenes a la ciutat tenen signat un concert econòmic amb el Departament d’Educació, un concert que la nostra coalició volia suprimir aprofitant la redacció de la Llei d’educació de Catalunya i que PSC, ERC i CiU ens ho van impedir. Aquest concert cada curs ens costa 3 milions d’euros anuals dels nostres impostos, 10 vegades més que el retall que ara ens proposen pels plans educatius d’entorn de Collblanc-la Torrassa, Florida, Pubilla Casas i del propi barri del Gornal.

I això ens rebel•la. Per això fem política, per això formem part d’aquesta coalició, per combatre aquestes polítiques de dretes, les faci qui les faci. I aquí ens tindran dempeus des del govern municipal, des dels parlaments i des del govern de la Generalitat per combatre les concrecions i les conseqüències que tenen i tindran aquestes polítiques en els nostres veïns i les veïnes.

Aquest dissabte Susan Georges en una entrevista a TV3 donava tres receptes per enfrontar-nos a aquest gegant que és el capitalisme neolliberal, receptes de sempre que són plenament vigents avui:

• Instaurar una taxa econòmica contra els gran moviments especulatius de capital i contra les grans fortunes que especulen.
• Socialitzar els bancs i les caixes per assegurar el dret als crèdits a les famílies i les petites i mitjanes empreses.
• I blindar i ampliar les inversions i els serveis públics: educació, sanitat, serveis socials...

Un cop més la dreta econòmica i política ens ha de tenir ben enfront, donant suport als sindicats, donant suport als treballadors i treballadores i que ens tingui enfront donant solucions, solucions d’esquerres, solucions que no ens avergonyeixin, solucions que respectin els drets socials i laborals.

ZP y PSOE

2010-06-18T04:43:00.000-07:00

Prou retallades als més febles. Que la sortida de la crisi la pagui qui més té, qui més s'ha enriquit amb aquest creixement insostenible, i qui ha provocat l'actual situació amb l'especulació financera i immobiliaria.

STOP ANGLADA

2010-06-07T00:12:00.000-07:00

Mentre dissabte passat ens concentràvem davant l’Ajuntament de Vic per demanar que mai més cap institució pública ni cap partit polític utilitzi la immigració per a trencar la convivència i que cap ajuntament utilitzi el padró municipal per negar el compliment dels Drets Humans a casa nostra, el president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, presentava les noves candidatures municipals de la seva plataforma xenòfoba al Baix Llobregat. Era massa lluny per escoltar el crit que se sentia a la plaça del seu poble: “Tots som persones”.

Anglada no perd el temps amb la seva creuada racista arreu del país que ha agafat volada gràcies al senyor Vila d’Abadal, l’alcalde de CiU de Vic, i a tots els partits que per guanyar alguns vots i no perdre’n uns altres, han imitat els plantejaments de PxC i s’han allunyat dels principis que fa dos-cents anys va proclamar la Revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.

Malauradament, aquests darrers mesos els Vila d’Abadal, els Garcia Albiol i altres personatges que existeixen en alguns partits polítics catalans han tornat a provocar que la immigració sigui una arma electoral, aquesta vegada en un perillós context de crisi on tothom cerca culpables.

I cap dubte. Les persones que ells assenyalaran com l’origen de tots els mals seran les mateixes que s’han vist obligades a marxar del seu país, víctimes de les relacions comercials, socials i polítiques injustes que imposen les grans multinacionals, les veritables culpables d’aquesta crisi. Quina ironia!

Caldrà treballar molt per a què d’aquí un any cap partit racista entri a les institucions dels nostres pobles i ciutats i especialment per a evitar que ningú caigui en la temptació de copiar les seves propostes.

MALES CÒPIES

2010-01-18T07:59:00.000-08:00

El mapa polític català està força alterat i la ciutadania ho nota. A més d’esperar tres anys la sentència de l’Estatut, de patir alguns casos de corrupció política i de veure com l’oposició, PP i CiU, utilitza immoralment qualsevol tema per desgastar el govern (i de pas el país), des de fa mesos assistim a un cert tacticisme o transfuguisme ideològic que condueix alguns partits a imitar d’altres per tal d’esgarrapar un quants vots.

Tenim un partit nacionalista de centre-dreta com CiU que juga a ser independentista i que, juntament amb el partit republicà que vol imitar (ERC), prioritza el debat identitari i els referèndums per davant del debat sobre la crisi econòmica i l’atur que pateix el país; un partit socialista que vol ocupar el centre pactant polítiques gens d’esquerres com el manteniment del concert a escoles que segreguen nens i nenes o impulsant rebaixes d’impostos que han estat a punt de deslliurar de l’impost de successions als més rics del país. També tenim a l’Ajuntament de Vic tres partits (CiU, ERC i PSC) que, contradient el Pacte Nacional d’Immigració, decideixen imitar les propostes d’un plataforma xenòfoba (PxC) i neguen l’empadronament a immigrants tot privant-los de drets fonamentals com la sanitat o l’educació. I per acabar-ho d’adobar tenim un president del Barça que vol seguir sent president, però de la Generalitat.

El desgavell és important i si volem que la ciutadania participi electoralment ni les imitacions ni els tacticismes són bons. Les males còpies creen desconcert i desafecció en l’electorat i ser poc transparent respecte els pactes postelectorals encara el desmobilitza més. A la vida política catalana ens cal molta coherència i transparència i nosaltres pensem que no es poden canviar valors ni drets per vots.

El CNL elabora materials per ensenyar català amb informació sobre la ciutat

2009-12-16T04:31:00.000-08:00

El tinent d'alcalde d'Educació, Lluís Esteve, i la directora del Centre de Normalització Lingüística de L'Hospitalet, Alba Conesa, han presentat els dossiers Bàsic 1 i Bàsic 2 de català, realitzats pel Consorci de Normalització Lingüística de la ciutat.

Els dossiers van dirigits a aquelles persones que es volen iniciar-se en l'aprenentatge del català i, a través de 45 hores de curs, poden conèixer els aspectes més elementals de la llengua com un pas important per a la seva integració en la nostra societat.

Les adaptacions de textos i imatges s'han fet amb la intenció d’incloure al dossier informació sobre els serveis i la realitat social de L’Hospitalet, en aspectes com la sanitat, els mitjans de comunicació, transports, biblioteques i telèfons d'utilitat.

La directora del Centre de Normalització Lingüística de L'Hospitalet, Alba Conesa, ha destacat la importància de barrejar l'aprenentatge de l'idioma català amb el coneixement de la ciutat.

El tinent d'alcalde d'Educació, Lluís Esteve, ha mostrat la seva satisfacció perquè cada cop és més gran el nombre d'immigrants que s'apunten als cursos de català a la ciutat, i ha posat com exemple la inscripció per al proper curs de català bàsic, que comença al gener, ja que dilluns al matí es van cobrir en tres hores les 220 places ofertades.

El Consorci de Normalització Lingüística de Catalunya va complir ahir, 15 de desembre, 20 anys, i un dels seus fundadors va ser el Consorci de L'Hospitalet.

Ràdio L’Hospitalet. 16/12/08

Les escoles de L’Hospitalet que segreguen nens i nenes ens costen 4 milions d’euros l’any

2009-07-10T02:15:00.000-07:00

Una de les grans decepcions de la LEC ha estat la seva incapacitat per acabar amb els concerts a les escoles que continuen segregant els alumnes per sexes. Unes escoles que sovint també segreguen, d’una manera més subtil, per altres motius. A L’Hospitalet, tenim dos d’aquests centres, i el seus concerts suposen anualment per a les arques públiques al voltant de 4 milions d’euros. Uns diners que seria molt necessari que el Departament d’Educació afegís a l’inversió que estem fent les administracions en els centres públics i suplir la manca de pressupost que té com a conseqüència petites retallades de plantilla que en major o menor grau van patint tots els centres públics.

El PSC i ERC han preferit un pacte suposadament de país, enlloc d’una llei que complís amb l’esperit del Pacte Nacional per l’Educació. El que no volen veure, és que el preu polític que els ha fet pagar CiU ha estat la impunitat d’aquestes escoles segregadores, sense voluntat de servei públic. Que a més escolaritzen alumnes que sovint no són ni del seu barri ni de la seva ciutat, saltant-se ‘a la torera’ tots els esforços de reequilibri per aconseguir unes escoles amb una composició social semblant a la del seu entorn, sense concentració d’alumnat de cap tipus, amb un esperit obert i implicat amb el teixit social del seu barri.

Potser és l’hora de que els catalans puguem dir la nostra sobre com s’utilitzen cada any prop de 30 milions d’euros per subvencionar a uns centres que s’ho fan venir bé per acollir només aquelles famílies que precisament no necessiten cap subvenció. Quin tema millor que aquest per estrenar la nova Llei de Consultes Populars?

Per anar fent boca sobre la incongruència d’alguns aspectes d’aquesta llei, que aixeca ampolles fins i tot entre la militància socialista, aquí deixo un vídeo de l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya, planter de polítics socialistes, contra la segregació dels alumnes per sexe.

Una crisi global amb efectes L'Hocals

2009-04-20T13:16:00.000-07:00

7.000 persones han perdut la feina a la nostra ciutat en l’últim any, un alt percentatge eren nouvingudes. Un terç dels aturats de la ciutat no percep cap subsidi ni disposa d’ingressos. Aquesta crisi, gestada als grans despatxos dels bancs però impulsada per lleis neoliberals del Partit Popular, van inflar el mercat de l'habitatge i en van fer una gran bombolla immobiliària, que ha explotat amb efectes ben concrets i ben locals a L’Hospitalet.
Molts dels nous veïns de L’Hosptialet es veuen obligats a donar les claus al banc, sense estalvis, i amb problemes no només per arribar a final de mes sinó per mantenir a la seva família. Un situació de pobresa que afecta a tota la família i que perjudica també als més petits. L’augment de traves pel reagrupament familiar d’adults que podrien fer de cuidadors o per renovar el permís de residencia obliga a les famílies a buscar estratègies de supervivència que sovint passen per enviar els fills al seu país d’origen durant uns mesos. Una situació molt perjudicial per l’educació d’aquests infants i joves hospitalencs, que estan pagant els plats trencats d’aquesta crisi.
Iniciatives com la Directiva Europea de la Vergonya o el Pla de Retorn Voluntari del Govern central socialista, posen el dit a la nafra, senyalant als immigrants com a culpables (enlloc de víctimes) d’aquesta crisi.
Els governs locals estem parant el primer cop, amb més ajuts i amb polítiques socials des de la proximitat, però calen iniciatives més agosarades. No podem socialitzar les pèrdues d’aquesta crisi, ja que els beneficis de la bombolla immobiliària sí que es van capitalitzar: els bancs, les empreses i fins i tot la seguretat social porten anys fent caixa. La crisi no es pot trampejar a costa de retallar drets socials i de deixar a l’estacada aquells que, com les persones nouvingudes, han aportat el benestar dels últims anys.
Iniciativa per Catalunya Verds vol impulsar un projecte per garantir una renda mínima de 600 euros per a les persones a l’atur que s’han quedat sense cap prestació. Una mesura que suavitzarà la situació de moltes famílies, novingudes o no, que es troben al llindar de la pobresa. Podem fer moltes polítiques educatives i parlar dels resultats acadèmics, però si les famílies tenen problemes els infants els pateixen. Cal avançar per sortir de la crisi, però no ens podem deixar ningú pel camí. Un de cada tres hospitalencs és nouvingut, han arribat per tenir un futur millor, i ara no val dir-los hi que tornin cap a casa.

MÉS SENSIBILITAT MUNICIPALISTA

2009-04-16T07:47:00.000-07:00

Després d’un llarg parèntesi de 40 anys de fosca dictadura, els ajuntaments democràtics es van tornar a constituir, diumenge farà 30 anys. L’abril del 79 el repte era monumental: “...trencar amb la continuïtat municipal franquista i reconstruir la ciutat.” Així ho va expressar el primer portaveu del nostre grup polític d’aleshores, el PSUC, i qui fou el primer tinent d’alcalde de la democràcia a l’Hospitalet, l’avui conseller Joan Saura. Ell, com tots els regidors i regidores del primer govern plural d’esquerres, van heretar una ciutat sense serveis, construïda a cop d’especulació i immersa en el caos urbanístic.
Avui afortunadament la ciutat és una altra: ha guanyat serveis i espais públics i els seus veïns i veïnes gaudeixen de millors condicions de vida i de drets i llibertats que abans no tenien. Cal, doncs, celebrar aquest treball col•lectiu i sentir-nos orgullosos.
Però malauradament hi ha coses que no han canviat. El govern de l’Estat manté el mateix sistema de finançament insuficient que ofega els municipis i els ajuntaments continuen assumint multitud de serveis que no els pertoquen però que, per responsabilitat política, ofereixen a la seva ciutadania. És urgent un finançament local just que no posi en perill la voluntat dels ajuntaments d’assumir els nous grans reptes que avui tenen per a continuar millorant els drets de la seva ciutadania: el desplegament de la llei de la dependència, l’enfortiment dels serveis socials, la creació de potents xarxes d’escoles bressols, una educació amb recursos suficients i renovats equipaments...
Celebrem, doncs, diumenge els 30 anys però afanyem-nos dilluns a continuar reivindicant més sensibilitat municipalista i un finançament just.

El Dispositiu d’Incorporació Laboral ofereix formació a 100 joves de L’Hospitalet

2009-04-06T02:42:00.000-07:00

El Programa DIL (Dispositiu d’Incorporació Laboral) està adreçat a joves de L’Hospitalet que han sortit del sistema escolar, que tenen una baixa qualificació professional i que poden patir risc d’exclusió social.

Aquest programa ofereix tallers de plaques de guix laminat, mecànica i fusteria. De la mateixa manera, hi ha la possibilitat de fer classes preparatòries per superar la prova d’accés als cicles formatius de grau mig. A més s’ofereix assessorament per a la incorporació al món laboral.

El programa dóna servei a 100 alumnes de la ciutat. Per a Lluís Esteve el DIL cobreix les necessitats d’aquells joves que no s’han graduat en secundària i que tindran moltes dificultats per trobar una sortida laboral. Segons Lluís Esteve, “la iniciativa és molt important perquè a més de formar en determinades professions també consciencia als joves de la necessitat de continuar formant-se”.

Segons el coordinador del DIL, Xavier Orteu, la novetat d’aquest programa és que coordina diverses ofertes formatives i d’orientació per tal que els joves sempre trobin el camí més adequat, ja sigui continuant formant-se o buscant una sortida professional.

El programa DIL és una iniciativa de la Fundació El Llindar, la Fundació Joan XXIII, Intercop i la Fundació de L’Hospital Sant Pere Clavé, amb la col•laboració de l’Ajuntament de L’Hospitalet i el departament de Treball de la Generalitat.

La visita de Lluís Esteve als tallers de fusteria, plaques de guix laminats i mecànica que formen el programa DIL coincideix amb el final d’alguns dels cursos i el lliurament dels diplomes acreditatius.

Canal-h.net. 01/04/09

Èxit de les sessions de cinema infantil en català

2009-04-02T04:15:00.000-07:00

El pròxim film serà ‘Wall•e’

Les sessions de cinema infantil doblades en llengua catalana que es programen als Cines Filmax Granvia han tingut un gran èxit d’assistència per part dels escolars de la ciutat en els dos caps de setmana que s’han dut a terme.

Així, la pel•lícula Bolt, de Walt Disney, va reunir 709 espectadors entre els dos dies de projecció —317 el dissabte i 392 diumenge. D’aquests, 469 duien val de descompte i 140 van abonar el preu íntegre de la localitat. La capacitat de les sales de cinema és de 392 espectadors.

Pel que fa a les projeccions de Pérez 2, el ratolí dels teus somnis, de Filmax Animation, van reunir 696 espectadors —326 el dissabte i 370 el diumenge. D’aquests, 478 duien val de descompte i 218 van abonar l’entrada íntegra.

La pròxima cita serà el 25 d’abril, a les 16.15 h, i el dia 26, a les 12.15 h, amb la projecció de Wall-e, de Disney Pixar.

Aquest cicle de cinema en català és fruit del conveni signat entre el tinent d’alcalde d’Educació i president del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de L’Hospitalet, Lluís Esteve, i el president del Grup Filmax, Julio Fernández, per a la promoció del català a les sales de cinema.

Cines Filmax Granvia projecta a les seves sales d’exhibició un cicle de cinema infantil doblat en llengua catalana un cap de setmana al mes, de febrer a juny, en dues sessions, una dissabte a la tarda i l’altra diumenge al matí. Uns dies abans, tots els alumnes d’infantil i primària de la ciutat reben a través de la seva escola un val de descompte per poder entrar a veure la pel•lícula abonant només 3,5 euros.

Aquesta és la primera iniciativa que ofereix cinema en català de forma regular.

Canal-h.net. 02/04/09

Acord amb la UB per divulgar els estudis de geologia

2009-03-31T04:16:00.000-07:00

La universitat ofereix materials i activitats als centres d’ESO i Batxillerat

L’Ajuntament i la UB han signat un conveni de col·laboració per divulgar la geologia entre els estudiants de secundària de la ciutat.

L’acord preveu que la Facultat de Geologia de la UB posi a disposició dels professors i alumnes d’ESO i de Batxillerat de L’Hospitalet recursos materials i humans per aprofundir en els camps d’activitat d’aquesta ciència que estudia la Terra, els materials i els processos que la defineixen, i la història del planeta i de les seves formes de vida des del seu orígen.

Durant la presentació del conveni a representants de la comunitat educativa de L’H, el tinent d’alcalde d’Educació, Lluis Esteve, ha dit que “aquest acord és una mostra de la bona sintonia entre l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona, amb la qual col·laborem des de fa temps en les Jornades Científiques i Tecnològiques. El conveni respon a la voluntat de la UB d’obrir-se a les escoles i al compromís de l’Ajuntament recollit en el PAM de fer de l’educació una prioritat de la ciutat”.

De la seva banda, el degà de la Facultat de Geologia de la UB, Miquel Àngel Cuevas, ha destacat, adreçant-se al col·lectiu de professors, que “volem posar la Facultat al vostre servei per a que la inclogueu en els vostres ensenyaments. Sabem que la geologia és una ciència poc coneguda i pocs estudiants s’hi interessen. Però val a dir que cada vegada els geòlegs tenen més pes en la vida quotidiana. Només cal veure les obres de l’AVE, del metro, etc. Avui per tant, l’ocupació dels geòlegs és molt bona, es troba feina ràpidament en molts sectors: obra púbica, geotècnica, medi ambient, energia, aigües…”.

Dintre del paquet de recursos i activitats que la Factultat de Geologia posa a disposició dels mestres i estudiants de secundària es troben: l’accés a la litoteca del centre universitari (col·lecció de roques i minerals referenciats); excursions guiades a indrets d’interès geològic; un fòrum de debat sobre temes com el canvi climàtic o els volcans; o assessorament amb un tutor de cara a la confecció dels treball de recerca obligatori previstos en el Batxillerat.

L’acte de presentació del conveni ha finalitzat amb un conferència sobre “20 mil anys: la història de l’últim gran canvi climàtics de la Terra”, a càrrec d’isabel Cacho, professora de la Facultat de Geologia.

Canal-h.net 31/03/2009

El Bus de les Professions s’instal•la a L’Hospitalet

2009-03-25T04:17:00.000-07:00

Fins el 30 de març, a la rambla de la Marina amb avinguda del Carrilet

El Bus de les Professions, una iniciativa de la Direcció General d'Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats de la Generalitat de Catalunya, s’ha instal•lat a la Rambla de la Marina fins el pròxim 30 de març.

El bus ofereix informació sobre la Formació Professional a estudiants de tercer i quart d’ESO i de primer i segon de Batxillerat. Al llarg del dia s’organitzen xerrades per a grups escolars per parlar sobre l’organigrama educatiu i sobre les famílies de cicles formatius. Els alumnes poden preguntar sobre les seves inquietuds i els seus dubtes.

Segons Xavier García, Tècnic Orientador del Bus de les Professions, “volem que els joves resolin els seus dubtes i que també se n’adonin que la formació professional dóna resposta a les noves necessitats professionals. Aquest any, per exemple, s’ha creat un cicle formatiu de emergències mèdiques i un altre de vitivinicultura”.

Xavier García considera que molts joves encara tenen la idea de que la formació professional és per a aquells que no valen per estudiar. “hem de trencar aquesta imatge i prestigiar la formació professional”.

Segons aquest tècnic orientador del Bus de les Professions, els cicles formatius que tenen més demanda entre els joves són el d’Educació Infantil, el de Mecànica de Manteniment i el de Manteniment d’Instal•lacions d’Energies Renovables. “Els alumnes que venen al bus s’interessen per saber quin nivell salarial i quines sortides tenen aquestes professions. Nosaltres els recomanem que estudiïn allò que els agradi”.

El tinent d’alcalde d’Educació, Lluís Esteve ha visita aquest matí el Bus de les Professions. Esteve considera molt important aquesta activitat perquè resol molts dubtes als alumnes. “Hem de fer veure als joves que comptem amb una formació professional de gran qualitat i que té una inserció laboral molt alta”.

El Bus de les Professions oferirà informació a 390 estudiants durant els dies que es troba a L’Hospitalet, a la Rambla de la Marina, davant de Ca n’Arús.

Canal-h.net. 25/03/09

Alumnes de l’IES Eduard Fonserè fan de monitors a l’esplai la Florida

2009-03-17T04:21:00.000-07:00

Programa 'Aprenentatge servei'

20 alumnes de primer de batxillerat de l’IES Eduard Fonserè treballen de monitors voluntaris a l’esplai la Florida. És una iniciativa iniciada el curs passat a l’institut que forma part del projecte 'Aprenentatge servei' i que serveix als joves per integrar-se a la vida associativa del barri i aprendre tasques de dinamització.

El projecte Aprenentatge servei combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat. Els participants es formen treballant sobre les necessitat reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.

Per fer de monitors, els joves fan primer un curs de voluntariat i, després, apliquen les tècniques apreses amb els infants que, un cop acabades les classes, van a l’esplai la Florida. En aquest curs aquesta pràctica és obligatòria donat que s’ha integrat a l’assignatura Estada a l’empresa. En total els alumnes han de fer 35 hores de pràctiques.

Els monitors voluntaris dediquen algunes tardes a aquesta tasca. primer es reuneixen per preparar l’activitat del dia, després recullen els infants a les escoles i els porten als locals de l’esplai on fan diverses activitats i, finalment, es tornen a reunir per fer una valoració de l’activitat.

El director de l’IES Eduard Fonserè fa una valoració molt positiva de l’experiència, “els joves han aprés ha organitzar-se i fer-se responsables del que fan i això es nota en el seu comportament al centre. Ara sempre hi ha voluntaris quan s’han d’organitzar coses a l’institut”.

Per la seva banda, els monitors voluntaris diuen que aquesta experiència els ajuda a ser més tolerants, tenir paciència i compartir amb els nens.

El tinent d’alcalde d’Educació, Lluís Esteve, també es mostra satisfet de l’experiència: “l’esplai és un agent educador tant pels nens que participen com pels joves que col·laboren perquè aprenen a tenir habilitats socials i a integrar-se en el teixit associatiu”. Esteve afegeix que amb aquestes pràctiques s’estableix un cercle educatiu que ajuda a crear un ciutat educadora, “els nens que es beneficien dels esplais podran tornar quan siguin joves on van estar de petits”.

D’aquesta experiència i d’altres similars que funcionen a la ciutat es poden aprofitar els 30 professors i monitors de L’Hospitalet que participen en una prova pilot endegada pel departament d’educació per aplicar posteriorment en l’assignatura Educació per a la ciutadania.

Canal-h.net 17/03/09

Una iniciativa de l’Escola de Música i el Pla d’Entorn porta la pràctica d’instruments de vent al CEIP Ramon y Cajal

2009-03-09T04:25:00.000-07:00

Visita de Lluís Esteve

Els dilluns, a primera hora del matí, els estudiants de quart del CEIP Ramon y Cajal, al barri de la Torrassa, fan grups de cinc i es dirigeixen a fer música. Però no és una classe de música escolar ordinària sinó que cada grup de cinc toca un instrument de vent diferent: fagot, oboè, clarinet, flauta travessera i trompa. La iniciativa va començar al gener i es una nova experiència de l’Escola de Música municipal i del Pla Educatiu d’Entorn que consisteix en la realització d’instrument a escoles ordinàries i en horari escolar.

L’experiència al Ramon y Caja és la segona d’aquest tipus que es realitza a la ciutat. Fa quatre anys van començar les classes de corda (violi i viloncel) al CEIP Pau Vila de la Florida. El passat gener es va posar la nova iniciativa al Ramon y Cajal. La característica principal és que les classes es fan en horari escolar i que els instruments els cedeix l’Escola de Música. Al Ramon y Cajal, les classes d’instrument de vent es realitzen per a nens de quart i cinquè (uns 100 nens). Està previst que el pròxim curs s’ampliï també a sisè i el següent curs a tercer.

Per al tinent d’alcalde d’Educació, Lluís Esteve, que ha visitat l’activitat musical al CEIP Ramon y Cajal, “és una iniciativa que intenta democratitzar l’accés a la música. Molts d’aquests nens, si no fos d’aquesta forma, no tindrien mai accés a una classe d’instrument. Així doncs, els facilitem la igualtat d’oportunitats”.

A més, tocar un instrument és alguna cosa més que fer música. “Les classes de vent aporten valors, hàbits, actituds. Per això formen part també del Pla d’Educatiu d’Entorn. Quan els nens toquen. milloren la disciplina, la concentració, el tenir cura del material”, explica Lluís Esteve.

La directora del CEIP Ramon y Cajal, Teresa Llovet coincideix en els molts valors que es treballen amb la pràctica musical. “Els nens han viscut amb molta il•lusió l’inici de les classes de vent i no tenen cap por a enfrontar-se als instruments. L’objectiu és que estimin la música i que això repercuteixi en les altres matèries, en l’atenció i en l’esforç.

Aquestes experiències musicals a les escoles està previst que continuïn creixent. Segons Lluís Esteve, el pròxim curs hi haurà classes d’instrument en un altre escola i s’introduirà la pràctica de la dansa.

Els instruments comencen a sonar

Fer sonar un instrument de vent no és gens fàcil. Alguns són instruments de canya (l’oboè i el fagot de canya doble i el clarinet de canya simple) i el primer que s’ha d’aprendre és que la canya cal mullar-la perquè l’instrument soni. Amb d’altres, com la flauta travessera i la trompa, cal aprendre a posar els llavis correctament a l’embocadura.

De la mateixa manera, cal aprendre a muntar l’instrument correctament, i saber com s’agafa. Bufar és una altra de les qüestions bàsiques en els instruments de vent. Es necessari aprendre a respirar correctament.

Els alumnes del CEIP Ramon y Cajal es troben ara en aquest punt. Tots ells ja veuen els primers resultats de la seva pràctica: els instruments han començat a sonar. Uns en si, altres en do, altres en la, depèn de l’instrument, comencen a afinar i a tocar una nota rodona, que ja saben que té quatre temps.

A final de curs és molt possible que ja sàpiguen fer alguna cançó i el curs vinent probablement tocaran tots junts, com si fossin una orquestra de vent.

Els alumnes del Pau Vila, que van ser els pioners en aquesta pràctica musical, ja fan concerts.

Canal-h.net. 09/03/09

L’H constitueix el Consell de la FP

2009-03-05T04:13:00.000-08:00

Reuneix institucions i agents educatius, socials i econòmics

El Consell de la Formació Professional és una de les propostes incloses en el Pla d’Actuació Municipal. Va néixer d’una iniciativa de les àrees d’Educació i Promoció Econòmica a la qual han convidat a participar els centres formatius de la ciutat, els sindicats, els empresaris i altres institucions com la Generalitat i la Diputació. El Ple de l’Ajuntament va aprovar la seva constitució el passat gener.

L’òrgan de participació està presidit per Núria Marín, i té dues vicepresidències que ocupen els tinents d’alcalde d’Educació, Lluís Esteve, i de Promoció Econòmica, Alfons Bonals. El seu objectiu és fomentar una formació professional de qualitat, donant-la a conèixer i posant-la en valor, adequar la seva oferta a les necessitats canviants del mercat laboral, afavorir la transició dels joves entre l’escola i el treball i apropar el món educatiu i l’empresa.

Un de les seves principals eines serà l’observatori permanent de l’oferta de FP, segons que ha explicat Lluís Esteve. “Necessitem una radiografia dinàmica i real que actualitzi les dades de l’estudi fet l’any 2007. La coordinació entre els membres del consell i aquestes dades seran fonamentals per actuar de forma ràpida i eficaç per programar una bona oferta de FP”. El tinent d’alcalde ha afegit que “l’educació és un eix prioritari del govern per assolit l’èxit educatiu i la inserció laboral dels joves”.

Per la seva part, Alfons Bonals s’ha referit a les oportunitats econòmiques de la ciutat lligades a la creació d’ocupació. “El Pla d’Acció Municipal marca l’activitat econòmica i l’ocupació de qualitat com a prioritats, i especialment la inserció laboral d’aquells que no tenen formació. Revitalitzar la indústria, el comerç i el servei de la ciutat serà fonamental per general llocs de treball que han d’ocupar les persones formades de L’Hospitalet”.

L’alcaldessa. Núria Marín, ha remarcat la importància de la formació professional explicant que”a la ciutat, el 70% dels estudiants de formació professional aconsegueixen treball i el 80% ho fa en temes relacionats amb la seva formació”. L’alcaldessa ha insistit en que la situació de L’Hospitalet a l’àrea metropolitana la fa atractiva per a l’activitat econòmica, alhora que com a segona ciutat de Catalunya ha de donar exemple de creixement sostenible. “El Districte Econòmica i la Ciutat de la Justícia són garantia de la potencialitat de L’H, en la qual tindrà especial pes en el futur el centre de recerca científica i clúster d’empreses Biopol”.

Núria Marín ha manifestat que L’H “serà la ciutat del coneixement i de l’ocupació i per això apostem per l’educació, la formació i l’empresa, en definitiva, per les persones”.

A la constitució del Consell de la Formació Professional ha assistit també Josep Francí, director general de Formació Professional i Educació Permanent de Catalunya, per a qui el nou organisme “ha de potenciar la xarxa de centres formatius de la ciutat i concentrar els esforços en aquells que puguin donar més rendiment”.

L’acte ha comptat amb una ponència de Josep Arcas, president del Patronat de la Fundació BCN Formació professional, en la qual ha recordat que la llei de l’any 70 deixava la FP com a última opció per als estudiants que no volien estudiar. “Avui Espanya té una de les productivitats per treballador més baixa d’Europa. Incrementar el nivell de formació del país a través de la FP és fonamental per ser competitius i ajudarà a sortir de la crisi si tenim capacitat d’inserir laboralment la població joves i adults”.

Canal-h 05/03/09

ICV explica la seva postura davant la Llei d'Educació

2009-03-02T04:27:00.000-08:00

Jornades a la Tecla Sala

ICV va celebrar el dissabte a la biblioteca Tecla Sala unes jornades sobre la nova Llei d'Educació de Catalunya, actualment en tràmit parlamentari. L’objectiu de les jornades era donar a conèixer les esmenes que la coalició planteja i també d’argumentar la necessitat d’augmentar els presupostos en matèria educativa.

Una de les principals demandes del grup parlamentari d’ICV-EUiA és incrementar el compromís i la relació de l'administració municipal i les escoles per tal d’aconseguir una major cohesió social entre els estudiants i el barri.

En aquest sentit, Joan Saura, president d'Iniciativa per Catalunya, que va participar a les jornades, va assenyalar la necessitat de combatre la segregació i les desigualtats millorant l'ensenyament públic.

De la seva banda, el president d’ICV de L’Hospitalet i tinent d'alcalde d'Educació, Lluís Esteve, va destacar la importància de la participació dels ajuntaments en l'aplicació de la llei per aconseguir un equilibri dels nouvinguts entre escoles públiques i concertades.

Amb aquestes esmenes, ICV-EUiA pretén reduir les desigualtats entre les escoles públiques, concertades i privades i apostar per una millora del sistema educatiu davant l'augment de la natalitat amb que es troben aquests moments ciutats com L'Hospitalet.

Ràdio L’Hospitalet 02/03/2009

L’EQUITAT A LES ESCOLES, GARANTIA DE COHESIÓ SOCIAL ALS BARRIS

2009-03-01T02:14:00.000-08:00

L’evolució de la població de l’Hospitalet
L’Hospitalet ha viscut en els darrers cent anys tres grans processos migratoris. El primer, els dels anys 20 i 30, va omplir els barris de Collblanc i la Torrassa de població arribada bàsicament de Múrcia i València per a treballar en la construcció del metro i en les fàbriques tèxtils i bòbiles de la ciutat. La ciutat va passar de 12.000 a 50.000 habitants en vint anys. El segon gran procés migratori, el dels anys 60 i 70, va fer créixer del no res barris com la Florida, Pubilla Casas, Can Serra i Bellvitge amb població arribada de tot l’Estat. La ciutat va arribar pràcticament als 300.000 habitants.

L’Hospitalet, després de perdre pràcticament 50.000 habitants en les dècades dels 80 i 90, viu des de principis d’aquest segle el seu tercer gran procés migratori. Segons dades de 31 de desembre de 2007, a l’Hospitalet viuen una mica més de 70.000 persones nascudes a l’estranger (25,32%). Del total de ciutadans i ciutadanes de nacionalitat estrangera, un 9,5% són marroquins, un 3,2% de la resta d’Àfrica, un 9% del Pakistan, India i Xina en proporcions similars, un 8% de la Unió Europea i un 2,5% de la resta d’Europa. Però el principal gruix de la població nouvinguda és llatinoamericà, un 67%, majoritàriament arribada els darrers cinc anys. Destaquen les persones amb nacionalitat equatoriana (22%), boliviana (16%), peruana (8,5%), colombiana (5%) i dominicana (5%). Del total de persones nascudes a l’estranger que viuen a la ciutat més de 8.000 tenen edat d’escolarització obligatòria.

Tots tres processos migratoris, a més de l’impacte demogràfic, han significat importants reptes en els serveis bàsics de la ciutat i de forma molt accentuada en la seva xarxa educativa. L’Ajuntament republicà dels anys 30 va haver de fer front al 50% d’analfabetisme de la població i a la manca de places escolars per a un 75% dels nens i nenes de la ciutat. Va actuar amb rapidesa incrementant el pressupost que es dedicava a educació i en 5 anys va construir 20 escoles públiques a l’Hospitalet amb capacitat per a 3.550 alumnes. En aquell període també es van crear 14 escoles privades noves a la ciutat.

Novament els anys 60 i 70 els equipaments educatius van créixer a la ciutat. Les reivindicacions veïnals i la mobilització social van fer possible la construcció de moltes escoles públiques del Pla d’Urgència i la creació de nombroses escoles i acadèmies privades, especialment en els barris de la Florida, Pubilla Casas i Collblanc-la Torrassa. Fins els anys 80 no van quedar cobertes les necessitats educatives de la ciutat.

El procés migratori actual també ha posat en tensió tot els serveis públics de la ciutat i, de forma especial, la seva xarxa educativa. En els primers anys d’aquest procés, l’arribada de nous alumnes no va tenir com a conseqüència la necessitat de creació de noves places a la ciutat. L’alumnat nouvingut cobria les nombroses places vacants en centres públics de la ciutat, alguns d’ells en procés de reducció de línies o de tancament, i, a més, aquesta arribada compensava la important marxa d’alumnat cap a d’altres poblacions, fruit de la pèrdua de població autòctona i també de la inestabilitat del propi col•lectiu immigrant.

Els darrers quatre anys, però, això ha canviat per diverses raons. Les escoles públiques majoritàriament ja han cobert les seves vacants i, a més, la majoria de la població escolar que arriba a la ciutat és fruit de processos de reagrupament familiar. Aquest fet significa població escolar estable, com ho són les seves famílies, residents a l’Hospitalet des de fa anys i amb unes condicions laborals i d’habitatge acreditades per aconseguir el reagrupament dels seus fills i filles.

Aquest canvi de tendència ha significat a l’Hospitalet el creixement net de més de 2.000 alumnes en edat d’escolarització obligatòria en tan sols quatre anys i la necessitat d’una ràpida creació de noves places escolars. El creixement va ser especialment sobtat l’estiu del 2007 amb un increment net d’un miler d’alumnes a la ciutat. La mitjana d’alumnes d’origen estranger a l’Hospitalet en el curs 2006/07 ja era del 30%, mentre que la mitjana a Catalunya es situava en el 12,5%.

La situació de crisi econòmica sembla donar en els primers mesos d’aquest curs 2008/09 uns primers indicadors de desacceleració en el procés de reagrupament a la ciutat i de retorn d’algunes famílies als seus països d’origen. Caldrà confirmar al llarg del curs si aquests fets poden arribar a significar algun canvi de tendència demogràfica a la ciutat que, avui per avui, no s’ha donat.

La distribució de la població escolar nouvinguda a l’Hospitalet
En cap dels dos processos migratoris anteriors a l’actual la població arribada a la ciutat es va distribuir de forma equilibrada a la ciutat i el tercer procés no ha estat una excepció. La distribució actual dels ciutadans i ciutadanes nascuts a l’estranger no és gens homogènia a l’Hospitalet. En els barris del nord de la ciutat (Collblanc-la Torrassa, Florida-Les Planes i Pubilla Casas-Can Serra) on viu el 48% del total de la població resideix el 70,5% dels ciutadans i ciutadanes nascuts a l’estranger i en els barris del Sud (Centre-Sant Josep-Sanfeliu, Santa Eulàlia i Bellvitge-Gornal) on viu el 52% del total de la població hi resideix el 29,5%.

Aquest fet té una clara conseqüència en la distribució de la població escolar de l’Hospitalet, més tenint en compte que a la ciutat hi ha una tradició molt consolidada d‘escolarització de l’alumnat en el propi barri, accentuada per unes potents barreres físiques com són les vies del tren que separen els barris del nord i del sud de la ciutat.

Pel que fa a la població escolar, algunes zones educatives, com és el cas de Florida i Collblanc-la Torrassa, tenen més d’un 50% de l’alumnat d’origen estranger. En canvi en d’altres zones escolars aquest alumnat no arriba al 15%.

Aquest desequilibri plou sobre mullat a l’Hospitalet per diverses raons. Durant dècades la ciutat no ha rebut ni l’atenció ni la inversió educativa necessària per part de l’Administració competent, primer el Ministeri d’Educació i després del Departament d’Ensenyament. L’afectació a la qualitat de les infrastructures de les escoles públiques de la ciutat ha estat greu en els anys 90 i principis d’aquesta dècada. Des de fa quatre anys l’esforç inversor de la Generalitat i l’Ajuntament s’ha multiplicat amb la voluntat de donar la volta a aquesta situació.

També existeix a la ciutat una oferta desequilibrada del nombre total de places escolars. Mentre que la població que viu en els barris del nord i del sud de l’Hospitalet es distribueix de forma equilibrada, el 48 i el 52% respectivament, l’oferta de places escolars no es distribueix amb el mateix equilibri, el 43% de les places es situen en el nord i el 57% en el Sud. A aquest desequilibri s’hi afegeix una important concentració de l’oferta de l’escola concertada en el districte de Bellvitge-Gornal, el districte amb el percentatge d’immigració més baix de la ciutat.

Però malgrat això l’herència més greu rebuda pels responsables educatius de la ciutat, Regidoria i Departament, no és l’estat de les infrastructures ni una distribució territorial poc adequada de les places escolars, sinó la manca de polítiques de cohesió social i de distribució equitativa dels alumnes nouvinguts a les escoles de la ciutat, competència exclusiva del Departament d’Educació fins a la creació de les Oficines Municipals d’Escolarització ara fa quatre anys. Aquesta manca de polítiques va fer possible que la immensa majoria de la població nouvinguda d’origen estranger ocupés les places vacants de l’escola pública i d’algunes petites escoles concertades i que molta població autòctona respongués amb un efecte de concentració cap a les escoles concertades i cap a algunes escoles públiques molt valorades per la ciutadania. La conseqüència d’aquests fets ha estat la concentració del 80% dels alumnes d’origen estranger en les escoles públiques de la ciutat i una gran desigualtat entre les escoles d’un mateix barri, bàsicament entre públiques i concertades però també sovint entre escoles d’una mateixa tipologia. S’ha arribat a donar el cas de centres que han superat el 90% d’alumnes d’origen immigrant al costat de centres amb percentatges mínims.

Aquelles mesures que els responsables educatius del país no van prendre a finals dels anys 90 i principis d’aquesta dècada són les que ara, amb la dificultat de la concentració ja consolidada, toca liderar a l’Oficina Municipal d’Escolarització de l’Hospitalet i a les comissions d’escolarització, tot aplicant nous criteris de distribució de l’alumnat consensuats per l’administració autonòmica i local.

La corresponsabilitat de l’Ajuntament: el paper de l’OME, de la Taula Mixta de Planificació i dels Plans Educatius d’Entorn

Els darrers anys ha coincidit la voluntat dels ajuntaments de convertir-se en administració educativa amb l’aposta política del govern de la Generalitat de descentralitzar la gestió de l’educació en el territori. Aquesta confluència ha fet possible el traspàs de noves competències educatives als municipis i la creixent coresponsabilitat d’ambdues administracions en la planificació i en la gestió del dia a dia de la xarxa educativa de cada municipi.

A l’Hospitalet els exemples més clars d’aquesta corresponsabilitat han estat els Plans Educatius d’Entorn, la creació de l’Oficina Municipal d’Escolarització i de la Taula Mixta de Planificació, presidides pel responsable polític municipal i participades pels representants d’ambdues administracions.

Els plans educatius d’entorn, a més de ser un excel•lent instrument de cohesió social i d’obertura de les escoles al barri, s’estan convertint en un molt bon element de col•laboració institucional entre l'Ajuntament i la Generalitat i un bon exemple de treball en xarxa amb les escoles, els instituts, les entitats socials i educatives del barri i les diverses regidories del municipi implicades amb els infants i joves.

Pel que fa a la Taula Mixta de Planificació, cal dir que l’aproximació de les decisions de planificació al territori ha estat fonamental, en el cas de l’Hospitalet, per a fer front als creixements sobtats de la població escolar. El Pla Director d’Equipaments Educatius 2007-15 aprovat pel ple municipal ha estat la base de negociació i de planificació de les mesures urgents que han estat necessàries avançar en el temps per fer front, l’estiu del 2008, a la creació d’un miler de noves places d’educació infantil i primària. Aquesta planificació treballada des de l’octubre del 2007 a la Taula Mixta de Planificació ha fet possible que, amb l’aplicació de ràpids i innovadors mètodes constructius, tots els nous alumnes arribats a la ciutat el passat estiu tinguin una plaça escolar de qualitat i en molts centres s’hagin reduït considerablement els augments de ràtio.

L’Oficina Municipal d’Escolarització ha jugat un paper important en la millora dels processos d’informació, orientació i matriculació dels alumnes a la ciutat i també en l’aplicació dels nous criteris de distribució d’alumnes nouvinguts. El seu treball és fonamental en els períodes ordinaris de matriculació i es converteix en imprescindible per a l’acollida de l’alumnat nouvingut al llarg de tot el curs, en la gestió de l’anomenda matrícula viva, més intensa en els períodes de vacances, tant del nostre país com dels països d’origen. La tasca del seu equip de treballadores socials és vital per a l’atenció dels alumnes amb necessitats educatives específiques i la redacció amb celeritat dels dictàmens corresponents.

A la ciutat els darrers dos cursos s’ha escolaritzat més de 4.000 alumnes fora del període ordinari i les comissions d’escolarització han comptat amb la col•laboració de l’OME per a assignar aquest gran volum d’alumnes, tot aplicant els nous criteris i valorant la singularitat i l’especificitat de cada cas i la realitat de cada centre educatiu.

Els nous criteris d’assignació dels alumnes a les escoles de l’Hospitalet

El febrer del 2008 la regidoria d’Educació va iniciar les primeres converses amb els serveis territorials i amb inspecció educativa per tal d’aplicar mesures de reequilibri de l’alumnat nouvingut entre totes les escoles de la ciutat.

Ajuntament i Departament vàrem coincidir des del primer moment en la diagnosi de la situació i en l’objectiu i vam començar a posar les condicions per a construir un consens amb tota la comunitat educativa de la ciutat. Les nombroses reunions dels serveis territorials, la inspecció educativa i els representants municipals amb les direccions de totes les escoles i instituts de la ciutat i les visites del tinent d’alcalde d’Educació i de l’equip directiu de la regidoria al centenar de centres sostinguts amb fons públics de la ciutat explicant la situació i la necessitat d’aplicació de mesures, van ajudar a generar un espai de confiança i d’implicació de tothom en la resolució de la situació de desequilibri.

L’acord assumit per tothom es va traduir en un canvi de criteri en l’assignació dels alumnes amb necessitats educatives específiques arribats a la ciutat fora del període ordinari de matriculació. Des del setembre de 2008 aquests alumnes no han estat assignats en funció de les vacants dels centres sinó en funció del percentatge d’alumnes d’origen immigrant que té cada centre educatiu, tot incrementant, si ha estat necessari, la ràtio d’algunes aules fins al 10% d’alumnes. En aquest sentit, en una mateixa zona educativa s’ha prioritzat l’escolarització d’alumnes amb n.e.e augmentant la ràtio a les aules de centres amb un baix percentatge migratori per davant de la cobertura de vacants en centres amb un alt percentatge migratori. Aquest criteri s’ha aplicat a tots els centres de la ciutat amb independència de si es tractava d’un centre públic o concertat. En el cas d’assignació d’un alumne amb n.e.e a un centre concertat, l’equip de treballadores socials de l’Oficina Municipal d’Escolarització expedien el dictamen corresponent per a que el centre sol•licités l’aportació econòmica del Departament d’Educació.

L’aplicació del criteri ha fet augmentar considerablement l’arribada d’alumnes nouvinguts a centres concertats de la ciutat i també a alguns centres públics que tenen un diferencial d’immigració molt important amb altres centres públics de la seva zona educativa. Un altre efecte de la mesura ha estat el canvi de la raó principal per la qual s’augmenta la ràtio d’una aula a la ciuat, abans per manca de places a la zona educativa i ara, en un 75% dels casos, per a fomentar el reequilibri dels alumnes amb n.e.e.

Aquest curs de forma complementària també s’han aplicat altres mesures de reequilibri com l’assignació efectiva en el període oficial de matriculació de totes les reserves d’alumnes n.e.e en els centres amb un baix percentatge migratori o la disminució de la ràtio a 23 alumnes a totes les aules d’aquells centres públics que han crescut una línia complerta d’Eduacció Infantil i Primària com a conseqüència de la creació de noves places.

La resposta de tots els centres ha estat molt positiva i respectuosa amb els nous criteris de reequilibri i el retorn de famílies a l’oficina municipal d’escolarització ha estat mínim. Per al seguiment de tot el procés s’ha creat una comissió de treball amb representació de la inspecció, la regidoria d’Educació, els coordinadors de llengua i cohesió social (LIC) i els representants de les direccions dels centres públics i concertats. Aquesta taula, a més del seguiment, també està fent un treball d’anàlisi de la realitat de l’acollida dels nouvinguts en els centres, de les dificultats que aquesta implica i de la necessària millora dels processos i dels recursos institucionals de suport als centres educatius de la ciutat per atendre aquesta nova població escolar. La comissió també proposarà noves mesures de reequilibri a aplicar en els propers períodes ordinaris de matriculació.

En aquests primers mesos d’aplicació han estat assignats 650 alumnes nouvinguts a centres educatius amb baix percentatge migratori i els centres amb alts percentatges han viscut un inici de curs amb una major estabilitat. Els centres concertats de la ciutat han assumit 550 nous alumnes nouvinguts fora del procés ordinari.

Els primers resultats pel que fa a l’Educació Infantil i Primària han estat molt importants. Mentre que els alumnes nouvinguts arribats fa més de 24 mesos tenien una distribució d’un alumne a l’escola concertada per sis a l’escola pública (388 i 2294 respectivament), ara els alumnes nouvinguts matriculats fa menys de 24 mesos tenen una distribució d’un a dos (1092 a l’escola concertada i 2380 a l’escola pública).

Pel que fa a l’Educació Secundària els resultats també han estat importants. Mentre que els alumnes nouvinguts arribats fa més de 24 mesos tenien una distribució d’un alumne a l’escola concertada per cinc a l’escola pública (322 i 1504 respectivament), ara els alumnes nouvinguts matriculats fa menys de 24 mesos tenen una distribució d’un a un i mig (694 a l’escola concertada i 977 a l’escola pública).

Tots sabem que els resultats d’aquestes noves mesures seran lents i que ens caldrà molts cursos per aconseguir canvis substancials, però el camí del reequilibri s’ha iniciat i tots plegats hem fet possible una important inflexió en el procés. L’objectiu és aconseguir una major equitat en els nostres centres educatius i en els nostres barris per tal que les escoles s’assemblin als seus barris i contribueixin a la seva transformació i a la seva cohesió social.

Es creen 10 noves places per a la UEC del centre Esclat

2009-02-19T04:28:00.000-08:00

L'oferta se situa en 50 places

La Unitat d’Escolarització Compartida del centre Esclat, a Bellvitge, ha augmentat en 10 el nombre de places que ofereix. D’aquesta forma, la UEC, que acull estudiants de secundària amb problemes de fracàs escolar i amb risc d’exclusió social, compta actualment amb 50 places.

Segons el tinent d’alcalde d’Educació, Lluís Esteve, l’augment de places a la UEC és un dels primers acords del protocol entre Generalitat i Ajuntament de L’Hospitalet per millorar la qualitat de l’educació a L’Hospitalet. “El curs passat ja vam guanyar 3 places i ara són 10 més. Està previst, en els pròxims tres cursos, arribar a les 80 places per a tota la ciutat i crear una nova UEC a la zona nord de la ciutat”, ha explicat Esteve.

La UEC del Centre Esclat és l’única que existeix a L’Hospitalet. Els joves que hi accedeixen segueixen la seva formació en un entorn diferent a l’institut ordinari. Fan classes més pràctiques, personalitzades i amb dos tutors per a un nombre reduït d’alumnes. L’objectiu és que aquests joves puguin aconseguir el graduat escolar i consensuar amb ells un itinerari d’inserció al món laboral.

La directora de l’Esclat, Mercè Bastet, afirma que l’augment de places és molt positiu perquè “tenim llista d’espera. A més ja estem pensant una nova organització per al curs que bé per tal d’oferir una atenció específica orientada a les sortides professionals per als més grans de la UEC”.

Una educació alternativa

El centre Esclat fa 30 anys que realitza projectes per a joves i fa 10 que compta amb l’única Unitat d’Educació Compartida de la ciutat. A la UEC, els joves que provenen derivats dels instituts ordinaris, a més d’estudiar les matèries bàsiques amb un currículum adaptat, també realitzen tallers de fusteria, electricitat, cuina, ceràmica, pintura i decoració. També, un cop a la setmana fan orientació laboral.

“Són nois que necessiten aprendre d’una altra manera. A l’IES s’avorreixen i els sembla que no saben res. Necessiten una atenció més personalitzada i una formació més pràctica”, explica la directora de l’Esclat, Mercè Bastet, que afegeix que els nois guanyen en autoestima, estan més contents, es concentren més en les activitats que realitzen i es redueixen els problemes de conducta.

Mohamed Chelli fa segons d’ESO a la UEC. “Aquí s’està millor que a l’institut. Hem canviat el boli i el llapis pels tallers. Som menys alumnes i és més fàcil assabentar-te del que t’explica el professor”, explica Mohamed que diu que vol fer fusteria quan acabi. Un dels seus companys afegeix que “els que abans estàvem al passadís de l’institut ara estem aquí treballant al taller fent coses de fusta”.

Cada any, entre 5 o 6 nois de la UEC (d’un grup de 15) aconsegueixen el graduat en secundària obligatòria.

Canal-h.net. 19/02/09

El Pla Educació d’Entorn introdueix el cinema en el seu programa per a Collblanc-la Torrassa

2009-02-17T04:36:00.000-08:00

Gràcies a la col•laboració amb entitats del barri

El Pla Educatiu d’Entorn (PEE) ha introduït a Collblanc i la Torrassa una nova activitat pedagògica adreçada a escolars de totes les edats. Es tracta d’un seguit de projeccions de cinema, que es realitzen a l’Auditori de la Torrassa, organitzades per la Comissió d’Actes Culturals Mare de Déu dels Desamparats amb la col•laboració de la Biblioteca Josep Janés i l’Ajuntament.

Avui dimarts, 17 de febrer, han participat en l’activitat uns 250 estudiants de diversos centres que han pogut veure Persèpolis, de Vincent Paronnaud i Marjane Satrapi, basada en les novel•les gràfiques de Satrapi. El film s’ha adreçat a alumnes de tercer i quart curs d’ESO. Persèpolis explica la història d’una noia iraniana que emigra a Àustria i després torna a Iran. Però l’opressió que pateix la fa marxar de nou, aquest cop a França.

A més de Persèpolis, el cicle Cinema i Educació consta de cinc pel•lícules més de gran valor pedagògic, adreçades a edats diferents: XXY, per a estudiants de batxillerat; Matilda, per a primer i segon d’ESO; Un pont cap a Terabithia, per a cinquè i sisè de primària; Kirikú i la bruixa, per a tercer i quart de primària, i Història d’una gavina, per a primer i segon de primària.

El tinent d’alcalde d’Educació, Lluís Esteve, ha visitat avui la nova activitat del PEE. Esteve ha explicat que la idea de realitzar projeccions cinematogràfiques “ha sorgit de les entitats del barri. És una bona forma que l’escola s’obri al barri i que les entitats entrin en les escoles. De fet, aquesta és la filosofia del Pla d’Entorn”.

A l’activitat, que es desenvoluparà fins el juny i que és de caràcter gratuït, s’han apuntat uns 1.500 alumnes. “Ha estat un èxit de participació. Les escoles han respost molt bé a la iniciativa. Les pel•lícules permetran treballar valors i temes diversos. A més de la pel•lícules es lliura un dossier pedagògic als mestres”, ha explicat Lluís Esteve. El tinent d’alcalde ha destacat que les pel•lícules, a més d’ajudar a la cohesió social, també fomenten l’ús del català. “Hi ha molts infants que l’única relació que tenen amb el català és a l’escola. Les projeccions en català permeten que tinguin més contacte amb aquesta llengua”.

Canal-h.net. 17/02/09

La Generalitat aprova un pressupost de dos milions d’euros per a l'ampliació del CEIP La Carpa

2009-02-13T04:35:00.000-08:00

Forma part de la previsió d’augment de places escolars per al pròxim curs

L’Ajuntament i la Generalitat han planificat ja la necessitat d’augment de places escolars per al pròxim curs 2009-2010. Dins d’aquesta planificació, la Generalitat ha aprovat un pressupost de 2.062.500 euros per a la construcció d’un nou edifici al CEIP La Carpa, a Can Serra, que permetrà passar de dues a tres línies d’infantil i primària.

Segons el tinent d’alcalde d’Educació, Lluís Esteve, el nou edifici, que tindrà nou aules, s’edificarà al pati de La Carpa amb la mateixa tècnica constructiva que l’ampliació del Pep Ventura: construcció ràpida a partir d’un edifici preconstruït. Així doncs, “el nou edifici estarà llest al setembre de 2009”, ha dit Esteve.

A més de la nova línia del CEIP La Carpa, Lluís Esteva ha explicat que també s’obrirà una nova línia al Marius Torres, passant d’una a dues. També augmentarà l’oferta de places el CEIP Ramon y Cajal, que passarà a tenir dues línies un cop finalitzin les obres que estan ara en curs. L’ampliació de l’edifici estarà llesta per al setembre de 2009.

Les previsions també inclouen la creació d’entre 7 i 8 nous grups de P3. “Hem detectat la necessitat de més places per als infants de 3 anys degut a l’augment de la natalitat, que ha estat del 8%. Així doncs, passarem d’oferir 2.400 places a 2.600”, ha dit Esteve.

Canal-h.net. 13/02/09

Conveni entre Filmax i el Centre de Normalització Lingüística

2009-02-10T04:10:00.000-08:00

Es distribuiran 18.600 vals de descompte al mes entre els alumnes d’infantil i primària

El Grup Filmax i el Centre de Normalització Lingüística de L’Hospitalet (CNL) signen un conveni per difondre el català a les sales de cinema. Gràcies a aquest acord, Cines Filmax Granvia projectarà a les seves sales d’exhibició un cicle de cinema infantil doblat en llengua catalana un cap de setmana al mes, de febrer a juny, en dues sessions, una dissabte a la tarda i l’altra diumenge al matí.

Uns dies abans, tots els alumnes d’infantil i primària de les 57 escoles de la ciutat rebran un val de descompte per poder entrar a veure la pel·lícula abonant només 3,5 euros.

En total es repartiran uns 18.600 vals de descompte al mes, un per cada infant. La primera pel·lícula del cicle serà Bolt, de Walt Disney, i es podrà veure el dia 21 de febrer, a les 16.15h, i el dia 22, a les 12.15h. Les properes pel·lícules en cartell seran Wall-e, de Disney Pixar, i Pérez 2, el ratolí dels teus somnis, de Filmax Animation.

Amb aquest conveni, el Centre de Normalització Lingüística de L’Hospitalet i Cines Filmax volen potenciar l’ús del català fora dels entorns escolars, per donar continuïtat a la feina que es fa a les escoles.

En aquest sentit, el tinent d’alcalde d’Educació, Lluís Esteve, afirma que els nens d’infantil i primària estan escolaritzats en català i aquesta és la llengua vehicular de les centres però “fora de les escoles, en molts casos, és difícil trobar llocs on parlar català. El cinema és un dels llocs on intentem que es faci servir el català”. Esteve ha qualificat la signatura d’aquest conveni “d’exemple de col·laboració entre les institucions i l’empresa privada” i ha afegit “ens agradaria que aquesta iniciativa desbordes d’èxit”.

Per la seva banda, Julio Fernández, president del Grup Filmax s’ha mostrat “encantat” amb aquest conveni per “normalitzar” el català al cinema i afegeix: “com a gallec de naixement, sóc un exemple de normalització. Parlo gallec i català, els que som bilingües no tenim cap problema”.

Fernández és favorable al doblatge en català tot i que qualifica el tema de “complicat”. “La nostra feina és fer cinema, si és en català, fantàstic”, afirma el president del Grup Filmax, però com a negoci que és, considera que ha de ser rendible.

Filmax ja aplica aquesta fórmula a altres ciutats catalanes com Castelldefels, on ha tingut una bona acollida. Actualment no hi ha cap sala de cinema a L’Hospitalet on es puguin veure pel·lícules en català.

Canal-h.net 10/02/09

Joan Saura es reuneix amb militants i simpatitzants d’ICV de L’Hospitalet

2009-01-19T04:29:00.000-08:00

Fa un repàs de la situació econòmica i política actual

El president nacional d'ICV i conseller d’Interior, Joan Saura, es va reunir divendres, 16 de gener, amb militants i simpatitzants de la formació a la seu local d'Iniciativa per tractar temes d'actualitat com ara el finançament autonòmic, o les mesures de xoc contra la crisi.

Saura va fer un repàs exhaustiu de la situació econòmica i política actual i va recordar que cal reconsiderar el pacte d'entesa i dedicar els diners del nou finançament a polítiques socials.

Respecte del finançament va dir que cal mantenir una posició de contundència i fermesa davant del govern central i va assenyalar que l'última proposta de Zapatero té aspectes positius però encara insuficients.

En relació a la polèmica pel sistema de velocitat variable, Saura ha incidit en que és una mesura obligada per la Unió Europea en cas de contaminació i ja s'aplica a la majoria de ciutats europees.

D'altre banda el tinent d'alcalde d'Educació i líder d’ICV a L’Hospitalet, Lluís Esteve, va explicar que s'ha desvirtuat el pacte sobre la Llei d'Educació i va demanar consens per part de la comunitat educativa.

La trobada de Saura a la seu d’ICV local forma part de la nova etapa d'ICV, iniciada fa poques setmanes desprès de l'assemblea nacional per afrontar els nous reptes polítics del país.

Ràdio L’Hospitalet. 19/01/09

Genocidi a Palestina

2009-01-17T12:45:00.000-08:00

Palestina és un poble ocupat, aïllat i humiliat des de fa més de mig segle. Un poble que és hostatge d’un exercit genocida que ahir l’ofegava amb el tancament de fronteres i avui el bombardeja matant la seva població civil.
Israel és un estat que mai ha complert cap de les resolucions de les Nacions Unides dictades en favor del poble palestí. Un estat que no respecte els drets humans ni el dret internacional i que avui practica l’holocaust que ell va patir.

La duresa d’aquests dies, els crims de guerra, els infants morts, els atacs contra escoles i població refugiada... ens recorden les imatges cruels de la primera intifada quan els militars israelians trencaven amb pedres els braços dels joves que s’atrevien a llençar-les contra els seus tancs.

La invasió d’aquests dies es tracta d’una nova acció calculada i premeditada per acabar amb el poble palestí i els nostres governs no poden quedar-se solament en paraules de condemna, han de cancel·lar els acords de col·laboració amb Israel i han de treballar de forma efectiva per aconseguir la creació d’un estat palestí que doni la pau i la justícia definitiva al seu poble. No valen ni els silencis ni les argumentacions insòlites com les fetes pels dirigents israelians o per Bush, l’home que ha acumulat tots els fracassos possibles en la seva presidència: econòmic, social, polític, ecològic, geoestratègic, militar...

Ara és el moment de les respostes contundents com la que estic segur que donarà el poble de Catalunya a la manifestació que tots plegats iniciarem demà a les cinc de la tarda la Plaça Universitat.

No al genocidi del poble palestí !

Noves instal·lacions per a la Llar d'Infants Fortuny

2008-12-11T04:33:00.000-08:00

S’han construït en una zona del pati del CEIP Pep Ventura

La Llar d’Infants Fortuny ha iniciat oficialment, amb la visita de l’alcaldessa, Núria Marín, i del tinent d’alcalde delegat d’Educació, Lluís Esteve, una nova etapa en un edifici que s’ha aixecat al pati de l’escola de primària Pep Ventura, al barri de Collblanc. Les obres han tingut un cost de 993.000 euros i han estat finançades per l’Ajuntament de L’Hospitalet.

L’escola bressol Fortuny va obrir les portes l’any 1980 al carrer del Llobregat, a la Torrassa, però les seves dependències havien quedat obsoletes i no complien els requisits establerts per a aquest tipus de centres. El nou edifici consta d’un edifici rectangular de mòdul prefabricat d’una única planta. Ha estat muntat amb una novedosa tècnica consistent a construir les peces de l’edifici de forma independent per ensamblar-les ja sobre el terreny.

La nova llar d’infants, que va començar a funcionar fa unes setmanes, compta amb 61 places i quatre aules: una per a nadons de fins a 1 any; una altra per a infants d’entre 1 i 2 anys; i dues més per a nens de 2 a 3 anys. També disposa d’un pati propi de més de 400 metres quadrats. Les famílies dels infants s’han mostrat molt satisfetes amb el canvi que ha suposat passar d’una escola amb barreres arquitectòniques a l’escola actual, més ben equipada, amb més bona accessibilitat i amb molta més llum.

El tinent d’alcalde d’Educació, Lluís Esteve, ha explicat que aquesta modalitat, que ja s’ha fet servir a L’Hospitalet a la llar d’infants Garabatos i per fer la nova línia de l’escola Pep Ventura, escurça molt els terminis d’execució de l’obra i ha estat ben valorada per la Generalitat. Esteve ha afegit que l’Ajuntament també s’ha marcat com a prioritat dignificar les instal·lacions de les escoles-bressol que, tot i no ser públiques, reben subvencions municipals, ja que també presten un servei públic.

La nova llar d’infants Fortuny, de Collblanc, està dirigida per la Cooperativa de Mestres Nova Fortuny, entitat privada sense ànim de lucre. El centre va obrir les seves portes l’any 1980 i sempre ha dut a terme una important funció social al barri.

Ràdio L’Hospitalet/Canal-h.net 11/12/08

El programa Voluntaris per la Llengua arriba a la desena edició

2008-11-25T04:38:00.000-08:00

Exposició commemorativa al centre comercial La Farga

El Consorci per la Normalització Lingüística de L’Hospitalet ha posat en marxa una nova edició del programa Voluntaris per la Llengua, en què persones catalanoparlants s’ofereixen a fer sessions de conversa amb altres persones que estan aprenent a expressar-se en català.

Aquesta és la desena edició del programa Voluntaris per la Llengua i per aquest motiu el CNL de L’Hospitalet ha organitzat una exposició al centre comercial de la La Farga, que porta per títol Parlem-nos. Mira’m en català, parla’m en català.

En l’acte de presentació de les parelles lingüístiques d’aquesta edició es va fer balanç dels 10 anys del programa. En aquest temps, dels voluntaris participants, 3l 66% han estat dones. El percentatge de dones és encara major en el d’aprenents: el 73%. Pel que fa a la procedències dels aprenents, el 45% venen de la resta de l’Estat espanyol; el 26%, provenen d’Amèrica del Sud; i el 21% són persones nascudes a Catalunya.

Els participants solen ser persones que han iniciat cursos de llengua catalana i necessiten practicar i també persones amb uns coneixements passius d’aquesta llengua que tenen poques oportunitats per parlar en català i que també necessiten algú amb qui practicar.

El tinent d’alcalde d’Educació i president del Consorci de Normalització Lingüística de L’Hospitalet, Lluís Esteve, va explicar que es fa un balanç molt positiu d’aquests 10 anys de parelles lingüístiques. “D’una banda és positiu que hi hagi uns voluntaris que dediquin part del seu temps a promoure el català. I també és positiu que cada cop hi ha més gent interessada en aprendre i fer servir aquesta llengua”.

Lluís Esteve va destacar el paper de cohesió social que té el programa de Voluntaris per la Llengua. “De la mateixa manera, el programa també ajuda a fer caure tòpics sobre com són les persones d’altres països”.

Com funciona el programa Voluntaris per la Llengua

Segons la directora del CNL de L’Hospitalet, Alba Conesa, el programa Voluntaris per la Llengua vol consolidar el català com a llengua d’acollida. “No són classes sinó converses per fomentar l’ús del català. També s’incideix en les persones catalanoparlants, perquè davant d’altres persones que tenen dificultat per expressar-se en català facin servir igualment aquesta llengua i no canviïn al castellà”.

Per ser voluntari només catalanoparlant. El CNL organitza les parelles entre els voluntaris que s’apunten i les persones que volen aprendre. El programa estableix que s’han de realitzar 10 hores de conversa repartides en 10 setmanes.

El Centre de Normalització Lingüística, les biblioteques i els centres culturals ofereixen espais perquè es trobin les parelles. Si bé, en moltes ocasions, quan ja s’estableix certa confiança entre els participants es busquen altres espais, com pot ser anar a veure una exposició.

El CNL de L’H ha habilitat una pàgina web amb tota la informació sobre el programa.

Canal-h.net. 25/11/08

Especuladors als tribunals

2008-10-10T12:53:00.000-07:00

On són ara els defensors de la globlalització neolliberal, creadors d’un capitalisme salvatge que ha posat els beneficis per davant dels Drets Humans, de la preservació del medi ambient o dels drets més bàsics: l’alimentació, l’educació, la salut, un treball digne...? On són ara els especuladors que han fet de l’habitatge una inversió econòmica amb beneficis sense límits i han posat en perill la seva veritable funció social? On són els banquers que concedien crèdits abusius a milions de ciutadans sense control ni garanties? On són els que deien que l’Estat, els poders públics i els representants electes de la ciutadania no podien regular l’economia ni intervenir en el mercat?

Les ironies de la Història han fet que tots aquests personatges estiguin en aquests moments exigint la intervenció dels Estats i reclamant la inversió dels diners públics, els diners de tothom, per solucionar la greu situació econòmica mundial que ells han creat i, de pas, assegurar-se el cobrament de les seves milionàries i blindades indemnitzacions. Sens dubte aquesta és la seva darrera lliçó neolliberal: privatitzar els guanys que mai no repartiran i socialitzar les pèrdues que pagarem entre tots.

La setmana passada una companya d’ICV reflexionava sobre la crisi en un acte públic i proposava que el tribunal penal internacional jutgi tots els especuladors que han provocat aquesta crisi i, de retruc, el patiment de tantes i tantes famílies. Hi estic plenament d’acord. Aquesta sí que seria una bona lliçó pel futur de l’economia mundial.

CRISI ECONÒMICA... I D’HUMANITAT

2008-04-06T12:57:00.000-07:00

Mentre encara ressonen les xifres milionàries dels beneficis obtinguts els darrers anys per bancs i multinacionals espanyoles, ens ha arribat la crisi econòmica. Fins la data poc s’han socialitzat aquells beneficis i, malgrat això, sembla que ara toca repartir les futures i hipotètiques pèrdues. I per començar li toca el rebre al col•lectiu immigrant, el mateix que ha contribuït a fer possible un dilatat període de creixement econòmic a Europa.

Som molts els que ens esgarrifem veient la nova política migratòria impulsada pels partits neofeixistes que ara governen Roma i Itàlia, assistim amb tristesa a la violència cruel i xenòfoba que es viu a Sudàfrica i se’ns cau la cara de vergonya amb l’aprovació de la directiva europea Retorns que vulnera els Drets Humans.

El rerafons d’aquesta ofensiva no és altre que la por a les conseqüències d’una crisi econòmica incerta i responen a una filosofia ben egoista: “benvinguts quan ens ajudeu a crear riquesa, adéu quan hi ha crisi econòmica”. Crisi econòmica, sí, però també crisi d’humanitat entre els que aplaudeixen els beneficis de les migracions i es resisteixen a acceptar les seves necessitats: més estat del benestar, més escoles, més metges, més habitatges dignes...

En temps de crisi econòmica i d’humanitat, calen governs valents i eficaços i cal, sobretot, l’aliança d’institucions i teixit associatiu per mantenir valors profunds de solidaritat i de respecte a la diferència com els que aquests dies a l’Hospitalet difonen activitats tan importants com la Festa de la Diversitat o la Gimcana de les Llengües.

El PSOE no ha defraudat quan ha governat amb l'esquerra

2008-02-12T12:58:00.000-08:00

Aquesta legislatura el grup parlamentari d’IU-ICV ha tingut un paper molt destacat en el Congrés dels Diputats. Mai, tan pocs diputats, havien fet notar tant el seu treball.

Les millors polítiques del govern espanyol han estat les mesures i lleis socials pactades amb l’esquerra: el retorn de les tropes de l’Iraq, les lleis de la dependència, dels matrimonis homosexuals o de la memòria històrica...

Lleis que han eixamplat drets socials però que en el moment de la seva aplicació per part del govern Zapatero han frustrat moltes expectatives. Les polítiques socials no han tingut el finançament necessari perquè el PSOE ha pactat amb CiU, i fins i tot de vegades amb el PP, la política fiscal i econòmica de l‘Estat.

La conseqüència de la rebaixa dels impostos, de la consolidació dels privilegis dels bancs i de les empreses elèctriques a través de les lleis del mercat hipotecari i del sector elèctric, han ofegat la inversió en polítiques socials i d’habitatge i han provocat a l’Estat una creixent desigualtat entre els més rics i els més pobres.

A més, hem assistit al llarg del mandat a renúncies incomprensibles en temes com l’avanç cap a un estat federal i plurinacional, la reforma de la llei de l’avortament o a posar fre als privilegis exigits per la jerarquia eclesial. I també hem assistit a propostes polítiques neolliberals com el xec nadó o com el futur repartiment de 400 €, mesures que arrabassaran prop de 8.000 milions € de la recaptació de l’Estat, l’equivalent als recursos necessaris per augmentar totes les pensions més baixes fins a 1.000 €, per crear cada any 750.000 places d’escola bressol, per construir més de 50.000 habitatges de protecció o per multiplicar per 10 la dotació de la llei de la dependència. Pensions, escoles bressols, habitatges i dependència, quatre elements que afecten la vida quotidiana de molt ciutadans i ciutadanes de l’Hospitalet.

Tot no s'hi val

2008-01-01T13:01:00.000-08:00

Sembla que CiU no en va tenir prou amb l’edició del vídeo “Confidencial.cat” a les passades eleccions autonòmiques on amb mitges veritats, mentides i arguments barroers volia tirar per terra tota l’acció de govern del primer tripartit. Ara, inspirats en un altre vídeo, el de les municipals del PP a Badalona, inicien la precampanya amb noves “creacions”, com el curt on Duran Lleida exposa temes com l’educació, la immigració, les balances fiscals o la justícia i on escull com a titular per a la immigració “Un magrebí no vol que la seva filla faci gimnàstica a l’escola”. Acte seguit uns joves en moto prenen el moneder a una dona jove.

Novament caldrà recordar a CiU i al Sr. Duran que en política, com en tots els aspectes de la vida, tot no s’hi val. Ja sabem que el PP treu rèdits electorals amb aquestes estratègies, però també sabem que aquestes accions que poden ser vots per avui segur que són conflicte i trencament de la convivència per a demà. No tingui cap dubte que el milió d’immigrants que han arribat els darrers anys a Catalunya aporten al país molt més que aquest titular que vostè ha triat i que els nostres carrers són ara igual o més segurs que fa cinc anys.

Comencen, doncs, els candidats a ensenyar les seves credencials. Llàstima que el president Zapatero i el PSOE no hagin esperat al final de la campanya i ja hagin escollit CiU com a soci preferent per al proper mandat. Però que ningú es precipiti, hi haurà més vídeos i també hi haura qui, com nosaltres, segueixi demanant governs d’esquerres.

DRETS I NO XECS

2007-10-12T13:04:00.000-07:00

Fa un any des d’ICV li dèiem a Artur Mas que no ens agradaven, per injustes, les seves propostes electorals de xec escolar i sanitari. Que abans de donar el mateix xec a tothom sense tenir en compte la seva renda, apostàvem per l’extensió dels drets socials, tot començant pels més febles de la nostra societat. Malauradament, avui tornem a expressar el nostre rebuig a aquesta política de xecs, però ara a qui li diem és al president Zapatero que ha començat a improvisar mesures electoralistes i poc rigoroses que envaeixen competències autonòmiques en habitatge i en ajuts familiars. Mesures injustes, que donen, per tenir un fill, els mateixos 2.500€ a una família sense recursos que a una família amb ingressos milionaris. Els mateixos 210€ per ajudar al lloguer d’un habitatge a un jove que cobra el salari mínim que a un jove directiu d’una gran empresa.

No seria més raonable, i alhora més just, invertir tots aquests diners a construir més habitatges de lloguer adreçats als joves que no tenen recursos per emancipar-se o més llars d’infants en els nostres barris.

Sort en tenim de diputats com Joan Herrera que amb la seva tossudesa arrenquen acords pressupostaris que, fugint de la política de xecs, ens fan avançar cap a l’extensió de drets universals. És el cas dels 100 milions d’€ acordats per construir escoles bressol, una porta oberta cap a la universalització de l’educació dels infants de 0 a 3 anys.

Gràcies Company(a) Montserrat

2007-06-29T13:06:00.000-07:00

Tot just a l’inici del vuitè mandat dels ajuntaments democràtics és un bon moment per fer repàs de la feina feta en els darrers anys pels nostres municipis en un camp tan vital per a la societat com és el de l’educació. És impossible fer justícia a aquest treball amb un article tan curt com aquest, però també seria imperdonable que avui no intentés escriure’n unes paraules.

L’Educació s’ha convertit en els darrers quatre anys en l’eix prioritari de les polítiques d’aquest país i de les nostres ciutats, de l’Hospitalet també, gràcies a l’insistent treball de molta gent que creu que l’educació és l’element que vertebra la nostra societat i que les nostres ciutats tenen la responsabilitat de ser ciutats educadores on tots els seus elements -l’espai públic, els serveis, les institucions...- siguin una peça imprescindible per aconseguir el seu objectiu principal: la formació d’infants i joves, d’homes i dones amb profunds valors democràtics i amb capacitat per transformar la realitat que els envolta, tot cercant una societat i un món més justos i solidaris.

Gràcies Montserrat Company per la dedicació de tota una vida professional a l’educació i gràcies per la lliçó donada els darrers vuit anys com a regidora d’ICV-EUiA a l’Hospitalet: la ciutat és educadora o no és ciutat i el govern municipal és educador o no és govern.

Continuarem la teva tasca, Montserrat.

Els nous conversos a l'ecologisme

2007-02-06T13:08:00.000-08:00

Des de la Cimera de Rio, l’any 1992, milers de científics, ecologistes, ONG i partits verds d’arreu del món han denunciat el nostre insostenible model de desenvolupament que està provocant l’escalfament del planeta. Així doncs, ja fa quinze anys que denunciem les causes que provoquen el canvi climàtic i alertem de les conseqüències que podem patir les generacions que actualment habitem el planeta i, especialment, les generacions que ens succeiran i que mai entendran perquè no hem pres mesures abans.

Fins fa escassament un any, encara sentíem la cantarella d’alguns partits polítics i del poder econòmic i mediàtic que acusaven tots aquests col•lectius d’alarmistes i titllaven els dirigents d’Iniciativa per Catalunya Verds d’irresponsables per voler aturar el país, per oposar-se sense raó a l’augment sense límit del consum d’aigua i d’energia o per negar-se a l’ocupació del territori amb noves infrastructures que continuïn prioritzant el cotxe privat per davant del transport públic.

Ara tots els que entonaven aquesta cantarella han caigut del cavall. Finalment tothom creu en l’informe fet públic per les Nacions Unides a París gràcies al treball rigorós d’un grup de 3.000 científics experts en clima, informe que detalla les greus conseqüència que patirem els propers anys si no limitem el nostre consum de recursos i territori.

Però la ciutadania ja ho sabia. Segons una enquesta publicada per El Periódico dies abans de conèixer l’informe, el 85% dels catalans ja estava d’acord que el canvi climàtic està afectant les persones. Aquesta dada, juntament amb l’informe, ha estat definitiva perquè molts incrèduls de la dreta i del centre-esquerra del nostre país es transformin de la nit al dia en els nous conversos que lluiten contra el canvi climàtic. Ja no cal preocupar-nos, ara tots aquests dirigents polítics hauran lluitat des de ben joves contra el canvi climàtic i hauran participat d’algun moviment ecologista o altermundista.

Estic convençut que els ciutadans i les ciutadanes sabran discriminar perfectament els que ja fa molts anys que treballem per aturar el canvi climàtic i per “un altre món possible” dels que ara s’hi apunten tot just a les portes d’un nou període electoral. També estic convençut que la ciutadania valorarà els esforços que alguns hem fet des de fa molts anys per prioritzar la mobilitat a peu, en bicicleta i en transport públic per davant del vehicle privat o l’esforç per sensibilitzar en l’estalvi d’aigua i d’energia elèctrica, per reduir la contaminació, per treballar l’educació ambiental des de les escoles...

Cada cop estem més convençuts que en els propers anys les polítiques mediambientals es convertiran en polítiques centrals a les nostres ciutats i influiran en la resta de polítiques, especialment les econòmiques, urbanístiques i de mobilitat. Així aconseguirem canviar el nostre model de desenvolupament i modificar els hàbits insostenibles que encara tenim molts ciutadans i ciutadanes.

Ara que tothom hi està d’acord ja no tindrem problemes perquè les nostres ciutats siguin cada cop més sostenibles. Però ara que hi penso, ben bé tothom no hi està d’acord, el president Bush i algunes petroleres americanes encara avui estan interessades a finançar científics que vulguin desmentir aquest informe. Si ho aconsegueixen què faran els nous conversos?

A peu ja hauriem arribat

2007-01-17T13:11:00.000-08:00

Renfe, solucions ara! Quin usuari habitual del tren de rodalia o regional a Catalunya no ha sentit en aquests darrers mesos la necessitat de fer aquest crit després de patir indignat la massificació dels trens a hores punta, la manca d’informació davant d’una avaria o el reiterat retard a la feina per causes alienes a la seva voluntat.

Digue-m’ho clar, Renfe té una malaltia greu i el govern de l’Estat, ni el del PP en el seu moment ni l’actual del PSOE, no ha fet res per posar-hi remei. Tota la inversió ferroviària de la darrera dècada a Catalunya ha anat destinada a l’AVE, el tren d’alta velocitat que solament agafaran el 5% dels usuaris. En canvi, el tren de tots, el del 95% restant dels usuaris, el que agafen milers i milers de treballadors i treballadores cada dia, continua sense inversió, amb les mateixes vies i les mateixes estacions de fa moltes dècades. I, a més, Renfe continua excloent a les persones amb mobilitat reduïda perquè els seus trens no són accessibles i perquè la major part de les seves estacions, com és el cas de la de l’Hospitalet, tampoc ho són.

Calen ja solucions urgents i radicals perquè la situació és d’extrema gravetat. Solucions com la inversió prioritària en rodalia i regionals en els propers dos anys, l’accessibilitat dels trens i les estacions, la compra immediata de 50 trens per superar les actuals deficiències en el servei, la creació a cada estació d’una oficina d’atenció al client on poder canalitzar les reclamacions i un servei d’informació eficient per tal que els usuaris coneguin les incidències i els serveis alternatius proposats.

Cal que la Generalitat intervingui i tuteli Renfe i retorni la dignitat a un servei que està cridat a ser un dels puntals del transport públic a Catalunya i una de les solucions per canviar el nostre insostenible model de mobilitat que contamina, ens canvia el clima i ens afecta la salut.

Ara que els meteoròlegs anglesos ja han predit que l’any 2007 tornarà a ser l’any més càlid de la Història i que comencem a conèixer i patir quines són les greus conseqüències del canvi climàtic, seria imperdonable que un servei públic com Renfe contribuís a fomentar aquest canvi climàtic amb l’expulsió de molts ciutadans de la xarxa de transport públic a causa del seu deficient funcionament.

Renfe, solucions ara !

2006-12-13T13:13:00.000-08:00

CAL ERADICAR LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Encara no han passat dues setmanes de la celebració del 25 de novembre, el dia contra la violència de gènere, i ja hem de tornar a parlar de noves morts de dones a mans de les seves parelles. Encara tanquem els ulls i, com si fos ahir mateix, podem veure les flames dels centenars d’espelmes dipositades al voltant de l’Acollidora i hem de tornar a reivindicar mesures contundents per aturar aquesta violència.

És cert que el primer mandat del govern catalanista i d’esquerres ha significat un gran avenç pel que fa a la incorporació de les polítiques de dones des d’un renovat Institut Català de les Dones, però ara el que ens cal com a societat és un salt endavant amb l’aprovació urgent per part del Parlament de Catalunya de la Llei dels Drets de les Dones per l’Eradicació de la Violència Masclista.

El text que proposa aquesta nova llei és profundament innovador, aborda de forma molt àmplia la violència vers les dones i té un caire profundament transformador perquè fuig del punt de vista assistencialista o individualitzador de la problemàtica, no exigeix la denúncia penal per a la protecció dels drets i amplia la noció de violència masclista incloent, a més de la violència física o sexual, la psíquica i l’econòmica. La llei també ordena els recursos necessaris i les competències de les administracions públiques, incloses les municipals, apunta les necessitats econòmiques dels ajuntaments per dur a terme aquestes polítiques i realitza un reconeixement de les entitats i dels grups de dones com a agents claus en aquesta eradicació.

Per totes aquestes raons moltes dones aquests dies han posat la seva esperança en l’aprovació i el desenvolupament d’aquesta llei, tan treballada pels grups de dones. Per totes aquestes raons Dones amb Iniciativa aquests dies han fet una campanya reclamant l’aprovació immediata de la Llei. Que tots aquests esforços serveixin per a que el proper 25-N tinguem una nova Llei i cap espelma a l’Acollidora.

2006-11-27T13:15:00.000-08:00

HABITATGE: PRIMERA PRIORITAT

El dret a un habitatge digne, recollit en l’article 47 de la Constitució, ha estat posat en entredit les darreres dècades pel fet que l’habitatge, tot i ser un element de primera necessitat, s’hagi convertit en un element d’inversió i d’especulació per a molts sectors econòmics del país que han aprofitant el buit legislatiu existent. L’augment exagerat dels preus impedeix l’accés a l’habitatge d’una gran part de la ciutadania que sovint ha de continuar amb els pares, compartir habitatge o marxar de la seva població. A més, els poders públics no han aturat l’especulació tal com els hi exigia la mateixa Constitució.

Avui l’habitatge és la principal preocupació de la ciutadania i és molt positiu que en els darrers mesos hagi nascut un nou moviment social que reivindica, amb tota la raó, el compliment de l’article 47.

La solució d’aquest greu problema, generat per dècades de desídia i d’especulació, ens costarà dècades de planificació de sòl públic, de construcció de molt habitatge protegit i de rehabilitació i lloguer d’habitatges buits. Ara es comencen a veure els primers fruits del govern catalanista i d’esquerres: habitatges públics en construcció, planificacions, com la de l’Hospitalet, de més 3.400 nous habitatges de protecció pel 2010... Però el que ens cal ara, amb urgència, és que la primera de les lleis que aprovi el nou Parlament sigui la Llei del Dret a l’Habitatge. És una qüestió de justícia.

VUITENA LEGISLATURA: L’ENTESA DE LES ESQUERRES

2006-11-21T14:36:00.000-08:00

Divendres passat va començar la vuitena legislatura del Parlament de Catalunya, a finals d’aquesta setmana ja tindrem nou president de la Generalitat i a principis de l’altra nou govern català. Serà un nou govern d’esquerres que comptarà amb el suport d’una majoria parlamentària de 70 diputats i diputades i del vot de més del 50% de la ciutadania que va exercir el seu dret el passat 1 de novembre confiant de nou en els partits que fa tres anys ja van conformar govern.

El nou govern prendrà com a punt de partida les polítiques, inèdites a Catalunya, iniciades pel govern catalanista i d’esquerres en temes com l’habitatge públic, el medi ambient, la memòria històrica, la cultura de la pau, la participació ciutadana... Les polítiques educatives, socials i laborals, clarament reforçades per aquest govern, ara es veuran consolidades i ampliades amb les noves competències i els recursos que ens donarà el nou Estatut de Catalunya.

El govern tindrà davant seu grans reptes que afecten la vida quotidiana de la ciutadania com l’aprovació de les lleis del dret a l’habitatge, serveis socials, memorial democràtic, igualtat entre homes i dones, contra la violència sexista... I també altres reptes com el desenvolupament progressista del capítol de Drets i Deures de l’Estatut, les polítiques de modernització ecològica i de lluita contra el canvi climàtic, el traspàs i la bona gestió dels trens de rodalies, l’ampliació de la Llei de Barris i una gestió de la seguretat que prioritzi la prevenció de la violència de gènere, la protecció de les seves víctimes, la bona convivència ciutadana en els barris, la desaparició de grups feixistes i racistes del nostre país, la reducció de la delinqüència i del tràfic de drogues de les nostres ciutats i el control de la seguretat privada.

Molta feina pel nou govern de l’entesa, pel govern d’esquerres tan reivindicat per ICV-EUiA al llarg de tota la campanya electoral. Una aposta clara i inequívoca que molts ciutadans i ciutadanes han valorat i recolzat. Suport que nosaltres els agrairem novament des del govern amb més responsabilitat, honradesa, coherència i treball.

TREBALLEM PER UNA CIUTAT MÉS SOSTENIBLE I PARTICIPATIVA

2006-09-03T14:39:00.000-07:00

En els darrers anys, ICV-EUiA, des de la seva gestió de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, ha impulsat tot un seguit de processos de participació ciutadana amb l’objectiu d’aconseguir una ciutat més sostenible.

El Consell de la Sostenibilitat i el Fòrum Mediambiental de l’Hospitalet han treballat de valent perquè més d’un miler de ciutadans i de ciutadanes participin activament en la construcció i en el seguiment de les polítiques mediambientals de l’Ajuntament. Fruit del treball del Consell, del Fòrum, de les seves comissions de treball i de les assemblees fetes a tots els barris hem aconseguit definir els indicadors de sostenibilitat de la nostra ciutat i fer realitat projectes com, per exemple, l’Agenda 21 escolar que possibilitarà que les escoles i instituts de l’Hospitalet comencin a escriure el seu propi camí cap a la sostenibilitat, des d’aquest mateix setembre.

També s’ha fet realitat el Pla director de la bicicleta que té com a objectiu la creació de les condicions necessàries per tal que la bicicleta sigui una alternativa de transport viable en la vida quotidiana dels ciutadans i ciutadanes de l’Hospitalet: per anar a treballar, estudiar, comprar o fer esport. En els propers anys es construirà una xarxa de 47 Km de carril bici que uniran tots els barris i els parcs de la ciutat amb les xarxes ciclistes de Barcelona, Cornellà, el Prat i Esplugues, amb el riu Llobregat i amb Collserola. També s’instal·larà un centenar de nous punts d’aparcament de bicicletes distribuïts per tota la ciutat.

En els propers mesos aquest pla farà realitat nous carrils bici a l’avinguda Masnou, la Gran Via i la carretera d’Esplugues i els parcs de Can Buxeres, Can Closet i les Planes quedaran units per un camí per a vianants i ciclistes.

Bona feina mediambiental i bona feina per aconseguir una mobilitat cada cop més sostenible, tal com va reconèixer el Ministeri de Medi Ambient el passat mes de maig quan va concedir a l’Hospitalet el premi d’àmbit estatal Ciutat Sostenible en la categoria de Mobilitat.

TORNEM AL RIU, TORNEM AL LLOBREGAT

2006-07-22T14:41:00.000-07:00

Les grans infrastructures de carreteres i de tren que envolten el Llobregat al seu pas per l’Hospitalet ens han allunyat del riu. Els abocaments contaminants, incontrolats fins fa poc temps, van acabar de completar la trista tasca de fer-nos oblidar d’un espai natural que havia estat durant moltes dècades un lloc d’esbarjo per als nostres avis i àvies i un element d’identitat per la ciutat que fins i tot el tenia present en el seu nom.

On és ara el Llobregat ? Podem assumir que la nostra generació no es podrà banyar mai en el riu, que no hi podrem gaudir com feien els nostres avantpassats, però al que no ens podem resignar és que els nostres fills i filles no tornin a gaudir del riu. Ara que el Llobregat, gràcies a la depuració de les seves aigües, poc a poc torna a recuperar la vida i que molts municipis del nostre voltant recuperen la seva llera, cal reclamar a aquells que ens el van allunyar que ens facilitin l’accés.

L’Estat amb les seves obres públiques ens ha posat d’esquenes al riu. Ara cal que ell mateix cerqui un lloc per tornar-lo a fer accessible a peu i en bicicleta des de la ciutat per a que tots i totes puguem gaudir de la seva recuperació.

Els homes i les dones haurem d’aprendre a marxes forçades a fer compatible progrés i desenvolupament amb respecte a la Natura perquè tots i totes coneixem el final d’un dels contes que els explicaven als nostres avis a la vora del riu, el de la gallina dels ous d’or.

CULTURA DE PAU

2006-07-17T14:43:00.000-07:00

El diumenge 2 de juliol va arribar a l’Hospitalet la 6a Marxa per la Cultura de Pau encapçalada pels que foren els primers objectors de consciència de l’Estat. Ells, que a principis del 70 van estendre des del barri de Can Serra el rebuig al servei militar obligatori, ara segueixen caminant per la pau tot reclamant que la guerra i la violència no sigui mai el camí per resoldre els conflictes. Volen que el de Montjuïc sigui el primer dels castells militars que conformi una xarxa de castells i de casals per la pau des d’on es difongui la cultura de la pau i es formin cossos civils noviolents que afrontin la resolució dels conflictes amb mitjans alternatius als militars.

Ara a la ciutat tenim l’oportunitat de donar suport a les seves propostes. El darrer ple municipal va aprovar una moció en què es compromet a impulsar un Casal per la Pau a l’Hospitalet gestionat pels col·lectius que treballen per la solidaritat i la cooperació entre els pobles.

Que el Casal de l’Hospitalet formi part d’aquesta futura xarxa d’equipaments pacifistes, ben segur que serà un bon camí perquè la nostra ciutat segueixi sent un referent en la cooperació i la pau, tal com ho ha estat els darrers anys amb el naixement del moviment d’objecció de consciència, amb la important mobilització contra la guerra de l’Iraq o amb la celebració de la consulta social per l’abolició del deute extern dels països del Sud.

NO HO ENTENDRAN MAI!

2006-07-07T14:44:00.000-07:00

Aquesta setmana, en el Parlament Europeu, el PP tenia l’enèsima oportunitat de condemnar el cop d’estat franquista del 18 de juliol d’ara farà 70 anys. Novament aquest partit, cada cop més situat a l’extrema dreta, es va negar a donar el pas que tots els partits de dretes europeus ja han fet en els seus països: condemnar els períodes de la història en què la seva població ha viscut sota el feixisme i les dictadures.

L’argument era la negació de la necessitat de recuperar la memòria històrica, no fos que es trenqués la convivència assolida al llarg de la transició a Espanya. Els “campions” del bon rotllo, de la convivència, de les paraules amables i del respecte al qui pensa diferent encara no s’han adonat que la recuperació de la memòria històrica és absolutament necessària per superar les injustícies del passat i tornar la dignitat a les persones que van ser víctimes d’aquell cop d’estat. Per això no entendran mai la important tasca que en aquest camp ha impulsat des del govern de la Generalitat el conseller Joan Saura. Per això s’atreveixen a jutjar com a insòlit que es promogui la cultura de la pau des del Govern i no entenen que sorgeixin moviments com la Marxa per la Cultura de Pau que el cap de setmana va fer les seves passes pel Baix Llobregat i l’Hospitalet tot reclamant la conversió dels castells militars, com el de Montjuïc, en centres de difusió i promoció de la pau.

DRETS I DEURES POLÍTICS

2006-03-25T14:45:00.000-08:00

Que pensaríem d’un país en què el 25% de la seva població no tingués dret a vot? O d’una ciutat en què prop de 40.000 persones no tingués dret a escollir als seus regidors i regidores? Oi que no dubtaríem a qualificar la situació de poc democràtica? Doncs, malauradament, aquesta pot ser la realitat de l’Hospitalet en les properes eleccions municipals. Si no canvien les lleis, la població immigrada que viu a la nostra ciutat, que el 2007 probablement superarà el 25%, no podrà exercir el seu dret a vot.

Si volem una democràcia plena no podem acceptar que ciutadans i ciutadanes que viuen i treballen amb nosaltres no tinguin els mateixos drets i deures. I més tenint en compte que la plena participació dels nous veïns i veïnes és un dels principals factors d’incorporació positiva a la societat.

Al tercer intent, el diputat d’IU-ICV Joan Herrera ha aconseguit que el Congrés aprovés per unanimitat una proposició no de llei que impulsa la signatura de convenis amb els països d’origen dels col·lectius immigrants, que els atorguin dret a vot a l’Estat espanyol.

Ara la pilota és a la teulada del govern de l’Estat. Queda un any per agilitzar els convenis i fer possible el dret a vot de tota la ciutadania a les properes eleccions. Queda un any per tal d’aconseguir una democràcia plena on els regidors escollits puguin afirmar que representen el conjunt de la ciutadania.

EL PROCÉS PARTICIPATIU DE L’AGENDA 21 LOCAL

2006-03-15T14:46:00.000-08:00

1. L’Agenda 21 de l’Hospitalet

L’Agenda 21 de l’Hospitalet fou aprovada pel Ple municipal l’any 2003, després de la realització d’una diagnosi ambiental i d’un procés de participació ciutadana sectorial i territorial de dos anys que es va cloure amb la convocatòria del I Fòrum Ambiental de l’Hospitalet. Aquest Fòrum estava obert a tota la ciutadania i va definir les 150 accions del Pla d’acció ambiental de l’Hospitalet.

Les sis línies estratègiques de l’Agenda 21 de l’Hospitalet són:

1. L’aplicació dels criteris de la sostenibilitat en la gestió municipal

2. El treball per un medi urbà de qualitat i sostenible

3. La millora de la mobilitat i la connexió entre barris

4. La coherència en la gestió dels recursos (energia, aigua i residus)

5. L’augment del control ambiental de la ciutat

6. El foment de la participació ciutadana i de l’educació ambiental

Una de les conclusions extretes del procés de construcció de l’Agenda 21 local fou que el seu Pla d’acció ambiental sempre havia de ser un document:

§ viu (obert a la incorporació de noves accions)

§ participatiu (lligat a un procés permanent de participació ciutadana)

§ transversal (implica totes les àrees municipals i la resta d’institucions públiques)

Aquestes tres característiques són les que han marcat el procés d’execució de l’Agenda 21 i del seu Pla d’acció a la ciutat i n’han condicionat els seus processos de participació, seguiment i avaluació posteriors.

2. L’avaluació permanent de l’Agenda 21

El Consell Municipal de la Sostenibilitat és l’òrgan estable de participació ciutadana que vetlla pel compliment de l’Agenda 21 i del Pla d’acció ambiental. Formen part del seu plenari els responsables polítics i tècnics de l’Àrea de Medi Ambient i els representants de les entitats mediambientals de la ciutat. També en formen part els representants de les entitats que, tot i que no tinguin com a objectiu principal el medi ambient, sí que tenen entre els seus objectius l’educació ambiental (entitats de lleure), la mobilitat sostenible (entitats ciclistes), la conservació del patrimoni (centres d’estudis) o la cooperació sostenible (ONGD).

Formen part del Consell a títol individual un nombre important de ciutadans i de ciutadanes interessats pels temes mediambientals.

Els seus principals objectius són:

§ Estimular, promoure i vehicular la participació ciutadana en el procés d’elaboració i desenvolupament de l’Agenda 21 local.

§ Assessorar en matèria de medi ambient els òrgans de govern de l’Ajuntament.

§ Emetre informes i propostes sobre el medi ambient, la sostenibilitat urbana i les polítiques dels òrgans de govern de l’Ajuntament de l’Hospitalet

§ Impulsar i estimular la col·laboració de les diverses associacions i entitats en els camps esmentats.

§ Promocionar iniciatives d’estudi i anàlisi sobre el medi ambient i la sostenibilitat.

§ Analitzar i valorar la situació relativa a l’elaboració i execució de l’Agenda 21 local de l’Hospitalet.

§ Promoure actes públics d’informació i sensibilització ciutadana en temes de medi ambient, sostenibilitat i Agenda 21

§ Col·laborar en l’organització del Fòrum Mediambiental de l’Hospitalet.

El plenari del Consell de la Sostenibilitat es reuneix trimestralment i és obert a la participació de la cinquantena de membres de dret nomenats pel ple municipal i a la participació de les persones que pertanyen a alguna de les seves comissions de treball.

El Consell ha creat en aquest mandat cinc comissions de treball que es reuneixen mensualment i preparen les temàtiques a tractar en el plenari trimestral. Les comissions de treball tenen com a objectiu vetllar pel compliment de l’Agenda 21 i d’una o més línies estratègiques o programa específic del Pla d’acció ambiental i fer-ne l’avaluació. També col·laboren en la planificació i concreció de les activitats del Pla d’acció ambiental i proposen noves accions per incorporar-hi.

A les comissions poden participar els membres del Consell, altres representants de les entitats que pertanyen al Consell i ciutadans a títol individual. La mitjana de participació és de 15-20 persones per comissió.

Les actuals comissions de treball són:

1. Comissió d’energies renovables, aigua, residus i contaminació

Fa el seguiment de les línies estratègiques 2, 4 i 5

2. Comissió del riu Llobregat

De recent creació. Farà el seguiment del futur projecte de

regeneració de la llera del riu al seu pas per la ciutat i de les

propostes d’accessibilitat fins al riu.

3. Comissió de mobilitat sostenible, territori i transport públic

Fa el seguiment de la línia estratègica 3. En aquesta comissió

s’incorporen els membres del Pacte per la Mobilitat Sostenible

de l’Hospitalet

4. Comissió de la bicicleta

Fa el seguiment del programa de foment de l’ús de la bicicleta a

la ciutat i del Pla Director de la Bicicleta de l’Hospitalet,

recentment aprovat.

5. Comissió d’educació mediambiental i participació ciutadana

Fa el seguiment de la línia estratègica 6 i un seguiment específic del Pla director d’Educació Mediambiental aprovat a finals de 2005.

Per tal de vetllar per la línia estratègica 1 del Pla d’acció ambiental (l’aplicació dels criteris de sostenibilitat en la gestió municipal) s’ha creat l’Oficina 21. És l’òrgan que vetlla per la tranversalitat, pel grau de compliment de l’Agenda 21 en les diverses àrees municipals i de coordinació que hi ha entre elles. En formen part els responsables polítics i tècnics de totes les àrees que executen algunes de les accions del Pla d’acció ambiental: Serveis Municipals, Hisenda, Circulació i Transports, Urbanisme, Educació, Benestar i Família, Agència de Desenvolupament Urbà, Promoció Econòmica, Esports...

L’Oficina 21 és coordinada pels responsables polítics i tècnics de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat i es reuneix de forma semestral.

3. El procés participatiu “Cap al III Fòrum Mediambiental de l’Hospitalet”

Cada dos anys el procés de participació ciutadana que vetlla pel compliment de l’Agenda 21 local de forma permanent per mitjà del Consell de la Sostenibilitat s’obre a tota la ciutat per mitjà del Fòrum Mediambiental de l’Hospitalet.

El Fòrum és planteja com un procés d’un trimestre perquè qualsevol veí o veïna pugui participar en l’avaluació del Pla d’acció ambiental executat en els darrers dos anys, i en l’aportació de noves accions per al següent període.

Els objectius del III Fòrum són:

1. Augmentar la implicació de la ciutadania i de les entitats de l’Hospitalet en el procés de seguiment, renovació i aplicació de l’Agenda 21 local.

2. Avaluar el grau d’assoliment de l’Agenda 21 local tres anys després de la seva aprovació.

3. Actualitzar l’Agenda 21 local amb la incorporació de les noves accions desenvolupades al llarg d’aquests anys i de les noves propostes ciutadanes que sorgeixin al llarg del procés de preparació del Fòrum.

4. Redactar i aprovar els indicadors de sostenibilitat de l’Hospitalet.

5. Informar la ciutadania sobre les principals accions mediambientals realitzades al llarg del mandat.

Durant els mesos de març, abril i maig es desenvoluparan de forma paral·lela dos processos participatius, un de sectorial a través de les comissions de treball del Consell de la Sostenibilitat, i un altre de territorial per barris i districtes.

En el marc del procés sectorial, les comissions de treball del Consell Municipal de la Sostenibilitat es reuniran tres cops abans de l’acte de cloenda del Fòrum per treballar tres aspectes:

1. Valoració de la proposta d’indicadors de sostenibilitat per a l’Hospitalet

2. Avaluació de l’Agenda 21 en el període 2003-2006

3. Propostes d’incorporació de noves accions a l’Agenda 21

Cada comissió de treball s’ha de centrar en les línies estratègiques que fan el seguiment de l’Agenda 21 i ha d’escollir una persona relatora que transmeti al plenari del Fòrum les conclusions de l’avaluació i les noves propostes, per mitjà d’una presentació en power point.

El procés territorial es du a terme a través de la convocatòria dels responsables polítics de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat i dels districtes de vuit assemblees obertes als diferents barris de la ciutat: Bellvitge, Gornal, Centre-Sant Josep, Sanfeliu, Santa Eulàlia-Gran Via Sud, Collblanc-la Torrassa, la Florida-Pubilla Casas i Can Serra.

L’objectiu de les trobades és presentar les 10 principals accions mediambientals desenvolupades a la ciutat des de l’aprovació de l’Agenda 21 i recollir la valoració de la ciutadania i les propostes de futur que cal incorporar en el Pla d’acció ambiental de l’Hospitalet. La presentació es fa a través d’un power point que després es convertirà en una exposició que es presentarà en el marc de la Setmana del Medi Ambient i la Sostenibilitat, i que posteriorment itinerarà pels diversos centres culturals de la ciutat.

La cloenda del III Fòrum serà el dijous dia 1 de juny de 17 a 22 h. en el marc de la Setmana del Medi Ambient i la Sostenibilitat que se celebrarà del dilluns 29 de maig al diumenge 11 de juny.

El desenvolupament de la sessió de cloenda serà el següent:

§ Inauguració del III Fòrum Ambiental de l’Hospitalet a càrrec de diverses autoritats.

§ Presentació de les principals accions ambientals (avaluació global).

§ Presentació de l’avaluació de les línies estratègiques per part dels relators i relatores de cada comissió de treball (votació)

§ Presentació de la proposta d’indicadors de sostenibilitat de la ciutat (votació).

§ Propostes de noves accions a incorporar a l’Agenda 21, fruit del procés sectorial i territorial (votació).

§ Cloenda

§ Celebració i lliurament dels premis fotogràfics

Els actes de la Setmana del Medi Ambient i la Sostenibilitat posaran el punt i final a tot el procés participatiu del III Fòrum Mediambiental amb una àmplia programació d’actes culturals i festius:

§ Presentació d’una exposició de temàtica mediambiental de la Diputació de Barcelona

§ Acte públic de presentació dels materials educatius de l’Agenda 21 escolar de l’Hospitalet.

§ Inauguració de l’exposició sobre les principals accions mediambientals desenvolupades des de l’aprovació de l’Agenda 21 de l’Hospitalet.

§ Organització d’una excursió al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici dins dels actes de celebració del seu 50è aniversari.

§ El diumenge 11 de juny s’organitzarà una fira d’entitats mediambientals i d’oficis sostenibles en el marc de la Festa de la Diversitat de l’Hospitalet (parc de la Torrassa).

L’ESTATUT DELS DRETS SOCIALS

2006-02-24T14:50:00.000-08:00

Des d’Iniciativa Verds hem treballat durant dos anys per aconseguir un nou Estatut que millorés els drets socials de la ciutadania de Catalunya i donés a la Generalitat, al Parlament i als ajuntaments més competències i millor finançament per atendre les necessitats de la vida quotidiana dels nostres veïns i veïnes.

Aquest era el nostre objectiu i l’hem aconseguit. El nou Estatut conté un capítol de Drets i Deures que ha posat molt nerviosa a la dreta perquè incorpora el dret a un habitatge digne, a una renda garantida de ciutadania, a la protecció mediambiental, a morir dignament, a la salut reproductiva i sexual de les dones... I especialment, perquè aquests drets seran exigibles per tothom davant els tribunals.

L’Estatut també incorpora el traspàs a la Generalitat de competències que afecten el dia a dia de les persones: els trens de rodalia, l’educació de 0-3 anys i les polítiques de beques, les relacions laborals i la inspecció de treball, la política d’immigració, la protecció del litoral, la gestió dels ports i dels aeroports...

I finalment, també preveu un millor finançament per a Catalunya que ens ha de permetre tenir més i millors serveis públics, fer més habitatge públic i millorar l’educació, la sanitat i l’ocupació.

Perquè hauríem, doncs, de renunciar a tots aquests avenços? Si us plau, no ens aigualim la festa !

SAHARA

2006-02-24T14:49:00.000-08:00

Estem sentim parlar molt, especialment en els darrers dies de l’Àfrica. Els dirigents del G-8 s’omplen la boca de focs d’artifici respecte la condonació del deute extern del continent. Les seves propostes en realitat es refereixen a tan sols l’1,5% del deute global que tenen els països del Sud amb el Nord i a més condicionen el perdó d’aquesta petita part del deute a l’aplicació de programes d’ajustos estructurals en aquests països. Ajustos estructurals que tots sabem que volen dir disminució de les polítiques socials.

El continent africà, el gran oblidat fins que sarcàsticament els dirigents del G8 ens han fet recordat la seva existència, pateix avui, inclosa la població saharauí, les conseqüències de falsos processos de descolonització que no els ha deixat escollir el seu model propi de desenvolupament.

És cert que tots els països africans, justament tots menys el poble saharaui, vivien a meitat del segle passat un lent procés de descolonització. Formalment aconseguien la independència política de les metròpolis europees i somiaven amb un desenvolupament cultural, econòmic i social propi que millorés les seves condicions de vida. Però la lluita de blocs en l’època de la guerra freda i la seva succesora, la injusta globalització neolliberal, han fet que els països africans hagin vist reduïdes les seves independències polítiques a falses il·lusions que han donat pas a una dominació econòmica injusta i cruel per part de les grans multinacionals i dels governs del Nord.

Els països europeus han mantingut durant moltes dècades en el poder a governants a la seva mida i no els ha important la manca de democràcia o la corrupció d’aquests governants mentre servissin als seus interessos econòmics.

El cas del Sahara, a més de totes aquestes circumstàncies, ha hagut de suportar l’ocupació il.legítima del govern del Marroc, una de les ex-colònies africanes. També ha patit 15 anys de guerra i la conculcació sistemàtica dels drets humans a la seva població per part de les autoritats marroquines amb tortures, violacions i falsos judicis...

Però no oblidem que les raons d’aquests fets novament responen als interessos que les grans multinacionals i les antigues i les noves metròpolis econòmiques tenen per sotmetre el conjunt del continent africà. En aquest cas com en molts d’altres casos, la riquesa del subsòl ha estat una raó sobrevinguda de dominació.

Aquesta situació, a més ha comptat amb la indiferència de la major part dels governs i de les institucions internacionals.

Tots els governs democràtics de l’estat espanyol governats per diversos partits polítics s’han desentès de la qüestió i no han assumit la greu responsabilitat històrica que tenen en la resolució d’aquest conflicte. La Unió Europea tampoc ha construït una política exterior comuna que doni resposta a la situació. EEUU ha escollit com a aliat preferent al Marroc i com en el cas d’altres aliats no ha tingut en compte si Marroc respecte els Drets Humans o incompleix les resolucions de les NNUU. Finalment les NNUU han estat incapaces de fer complir les resolucions que des de l’any 1992 exigeixen un referèndum d’autodeterminació per al poble saharaui. Unes NNUU incapaces de superar la seva manca de democràcia interna i el bloqueig permanent a la que la sotmeten països com els EEUU.

Davant aquesta situació el poble saharaui solament ha tingut la complicitat i el suport real de la xarxa social d’alguns països com el nostre i d’algunes institucions públiques com han estat el cas de molts ajuntaments catalans. Però això no ha estat suficient perquè el Marroc es decidís a complir resolucions internacionals com la darrera, el Pla Baker que tornava a proposar el 2003 un referèndum per a la lliure autodeterminació del poble saharauí. Un pla que malgrat no fou del tot sensible amb les reivindicacions del Front Polisari fou acceptat pel mateix.

Davant totes aquestes circumstàncies històriques i les que s’estan succeint aquestes darreres setmanes, ICV-EUiA sempre ha tingut una mateixa actitud de suport a les justes reivindicacions del poble saharaui sense càlculs diplomàtics. Aquest no és un conflicte entre dos interessos legítims en el que es pugui trobar una solució que acontenti tothom per igual. Solament hi ha una possible solució i aquesta és l’acceptació per part de tothom de la lliure voluntat d’autodeterminació del poble saharaui.

Per aquesta raó nosaltres creiem que el nou govern espanyol no pot cometre els errors dels anteriors. El govern del Marroc no respecta els drets humans del poble saharaui, manté una ocupació il.legal i l’estat espanyol ha d’impulsar polítiques pròpies per tal que el govern marroquí accepti la celebració del referèndum i l’entrada d’observadors internacionals que vetllin pel compliment dels drets humans en els territoris ocupats. Cal que el govern manifesti una clara protesta pel tracte vexatori rebut per diverses delegacions de l’estat espanyol a les que s’ha impedit l’accés a un territori sota jurisdicció internacional.

És cert que és difícil establir mesures internacionals que obliguin el govern del Marroc ha acceptar les resolucions internacionals sense que aquestes afectin a la població marroquina, que per cert tampoc gaudeix de la suficient democràcia com per escollir lliurament els seus representants, però ben segur que si el govern marroquí no es sentís tan recolzat per governs com els dels EEUU que defensa els interessos de les grans multinacionals a la zona o no gaudís de la indiferència o manca de pressió de molts governs europeus, es veuria obligat a acceptar les resolucions de les NNUU.

També vull afegir que el govern català ha de jugar un paper en aquest conflicte, la xarxa de solidaritat estesa a Catalunya gràcies a entitats com les que avui ens han convocat a aquest debat, ens obliga. Cal que el govern català sigui exigent amb el govern de l’estat per a que actuï amb fermesa i determinació en aquest conflicte. Caldrà des de Catalunya incrementar l’ajut i el suport institucional al poble saharaui que viu als camps de refugiats de Tinduf i intentar tantes vegades com calgui l’entrada de delegacions catalanes en els territoris ocupats per vetllar pel compliment dels drets humans.

Finalment també vull dir que un cop el poble saharaui sigui lliure de l’ocupació marroquina, caldrà també, com tots els pobles africans que s’alliberi de la globalització neolliberal que ofega tot els pobles africans establint llaços comercials entre ells i fent possible una substitució progressiva del comerç amb els països del Nord per tal d’evitar la seva total dependència. Quan tot això passi veritablement podrem dir que una altra Àfrica si que era possible.

NO ÉS AIXÒ COMPANYS...

2006-02-06T14:51:00.000-08:00

Com ja va passar els anys 20 i els anys 60, en períodes de migracions hi ha qui posa l’accent en els problemes que genera l’arribada sobtada de moltes persones al barri i oblida els aspectes positius que comporta. Són períodes complicats en què cal cohesionar la ciutadania, llançar un missatge esperançador i treballar perquè els serveis públics atenguin bé el conjunt de la població, la que ara arriba i la que va arribar fa un temps.

És per aquesta raó que els responsables públics han de tenir cura amb els seus missatges per no crear encara més rebuig. No podem parlar de ser més durs amb les tanques frontereres, si alhora no parlem de solucionar les condicions de pobresa i d’injustícia en què viuen els éssers humans que, tot arriscant la vida, es veuen obligats a saltar-les per donar un futur a les seves famílies. No podem parlar de controlar els pisos pastera i d’impedir el reagrupament familiar si acte seguit no denunciem els nostres veïns especuladors que lloguen habitacions de 10 m2 a 300€.

La solució és la de sempre, companys: millorem les prestacions socials de l’estat del benestar, ara que ingressem més diners gràcies a l’aportació dels 2 milions de treballadors/es immigrants, i aconseguirem que tots, els que ja hi érem i la nova ciutadania, tinguem accés a un habitatge digne i a una educació i a una sanitat de qualitat.

ESCENARI INTERNACIONAL: REPTES I OPORTUNITATS

2006-01-13T14:52:00.000-08:00

L’escletxa que separa els països del Nord i els del Sud és cada cop més profunda. L’actual sistema capitalista neoliberal i les relacions comercials injustes que aquest model econòmic imposa augmenten les desigualtats socials, la destrucció del medi ambient, la pobresa i la fam en els països del Sud i també en importants sectors socials dels països del Nord.

Aquest increment de les desigualtats s’evidencia de manera dramàtica en els països més empobrits que queden al marge dels tan proclamats beneficis de la globalització i dels avenços que proporciona l’accés a les noves tecnologies. Aquest empobriment, i també la guerra i les injustícies, són la causa principal dels fluxos migratoris que avui arriben a la nostra societat. A més, el camí d’arribada als països del Nord s’està convertint en una forma d’explotació afegida que està posant en perill la vida de les persones immigrants.

Fruit d’aquest nou context internacional on els problemes ambientals, socials i econòmics són mundials, el model d’estat-nació es veu superat i dóna lloc a un preocupant dèficit democràtic en el qual moltes de les decisions importants per a un país, entre elles el preu de venda de les matèries primeres que vol exportar, són preses pels poders empresarials i per organismes internacionals que vetllen per determinats interessos econòmics. Seran necessaris, doncs, canvis radicals en els plantejaments i en el funcionament d’institucions com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, l’Organització Mundial del Comerç i les Nacions Unides per superar les desigualtats Nord-Sud.

Els interessos geoestratègics, econòmics i energètics dels països del Nord i de les grans multinacionals estan generant en el món desenes de conflictes armats que alimenten les potents indústries de l’armament d’aquests països. El nou concepte de seguretat mundial, dissenyat pel govern fonamentalista del president Bush, ha consolidat els EUA com a gendarme mundial i la creuada internacional contra el terrorisme i els altres fonamentalismes. Les invasions d’Afganistan i l’Iraq, emmascaren l’interès de les grans companyies petroleres per assegurar el proveïment de petroli a les grans potències del Nord i per controlar el desenvolupament de països asiàtics emergents, com la Xina i l’Índia.

Aquesta situació ens obliga avui a aprofundir en la nostra tradició de solidaritat internacional per fer-ne, amb més força que mai, un clar instrument de canvi de les estructures. Entenem la solidaritat com un concepte polític que orienta l'acció en la doble direcció de lluitar contra les causes estructurals de la desigualtat i d’estar personalment al costat dels que pateixen la injustícia, de les poblacions més empobrides. La solució a l’actual situació mundial és el canvi en la política econòmica de les grans potències i l’aplicació dels drets humans arreu del món.

La nostra solidaritat també ha de convertir-se en pressió internacional per aconseguir capgirar la situació d’injustícia dels pobles que pateixen la conculcació dels seus drets i la invasió del seu territori, com és el cas del poble saharauí, palestí, iraquià... i dels pobles africans que estan patint l’oblit de la comunitat internacional que els condemna a la pobresa i a la guerra.

En els darrers anys els moviments socials dels països del Sud i del Nord s’han enfortit i fan pinya al voltant dels moviments d’alliberament social i polític que lluiten per una globalització alternativa a la neoliberal. Cal treballar braç a braç amb aquests moviments que avui representen una oportunitat real de transformació d’un model de desenvolupament econòmic insostenible que aposta per un creixement infinit del consum dels recursos del planeta. Cal compartir espai i treball amb aquests moviments socials, ONG, col·lectius de solidaritat que integren el Fòrum Social Mundial de Porto Alegre i amb els moviments pacifistes i ecologistes, tot respectant la seva autonomia i diversitat.

També cal veure com oportunitats per a un canvi en les relacions internacionals, entre d’altres, la creació del Tribunal Penal Internacional, l’entrada en vigor del protocol de Kyoto gràcies a la seva ratificació per part de més del 60% dels estats, el gran moviment social i polític de rebuig contra el Tractat de lliure comerç de l’Amèrica Llatina (ALCA) o el sorgiment de nous governs indígenes i d’esquerres en aquest mateix continent.

La coordinació de les organitzacions polítiques i socials del Nord i del Sud és la gran oportunitat per afrontar el repte d’un model de globalització que avui és en mans dels grans poders econòmics mundials.

BAIXEM DEL NÚVOL

2005-10-21T14:53:00.000-07:00

Ben sovint els partits polítics i els representants institucionals rebem la crítica d’estar allunyats de les veritables preocupacions de la ciutadania. La nostra societat i les seves necessitats són cada cop més complexes i els mecanismes d’aproximació als problemes de la gent i de resolució dels mateixos per part de les administracions són lents i complicats. Els processos de participació ciutadana no són del tot acurats i sovint es planifiquen les ciutats a cop de gran transformació, a vol d’ocell, des dels núvols, i no pas a peu de carrer.

Tot plegat ens ha de fer reflexionar sobre els canvis que cal fer en les nostres ciutats i en l’estil de governar i de gestionar els béns públics. Cal construir, entre tots i totes, una proposta política d’atenció de la vida quotidiana que prioritzi les necessitats del dia a dia i les millores socials i educatives a l’interior dels barris. Avui és absolutament imprescindible aconseguir una ciutat amb pobresa zero, tornar a guanyar l’espai públic per a fer-ne un ús social i educatiu i aconseguir una nova organització del temps que posi el temps per viure i el temps social i de relació en el centre de l’organització de la societat.

Cal, però, per aconseguir tot això, instruments polítics i econòmics vàlids que ens ajudin a crear un veritable estat del benestar. Aquest és, al meu parer, el principal sentit del nou Estatut i del nou model de finançament que avui reclamem.

DEIXEM A L’ÀFRICA VIURE EN PAU!

2005-06-19T14:56:00.000-07:00

El continent africà vivia a meitat del segle passat un lent procés de descolonització. Els països africans formalment aconseguien la independència política de les metròpolis europees i somiaven amb un desenvolupament cultural, econòmic i social propi que millorés les seves condicions de vida.

La lluita de blocs en l’època de la guerra freda succeïda per la injusta globalització neolliberal que ara ofega el món, han fet que els països africans hagin vist reduïdes les seves independències polítiques a falses il·lusions que han donat pas a una dominació econòmica injusta i cruel per part de les grans multinacionals i dels governs del Nord.

Els països europeus han mantingut durant moltes dècades en el poder a governants a la seva mida i no els ha important la manca de democràcia o la corrupció d’aquests governants mentre servissin als seus interessos econòmics. El resultat ha estat l’acumulació de la riquesa en molts poques mans i avui encara es poden veure països africans en els que, mentre el salari mínim que cobra la major part de la seva població no arriba als 60 €, els seus ministres tenen un salari que s’apropa als 12.000€.

Amb el consentiment dels països i dels organismes internacionals creditors, el deute extern contret per aquests governs dictatorials o corruptes ha servit per a engreixar directament els seus comptes suïssos o per a comprar les armes necessàries per a fer front a guerres induïdes pels països del Nord o per les multinacionals a la caça de noves reserves de petroli, coltan o diamants. Les receptes del Fons Monetari Internacional per a pagar aquest deute han estat sempre clares: ajustos estructurals, que vol dir retallades en les ja precàries prestacions socials a les que pot accedir la població africana. Aquest deute contret de forma no democràtica l’ha acabat pagant el conjunt de la població africana.

Però les solucions són d’altres. Cal condonar definitivament tot el deute extern dels països africans que tenen un baix índex de desenvolupament humà a canvi que els seus governs inverteixin en serveis socials bàsics com la sanitat i l’educació. Cal, també, assegurar els mínims vitals a qualsevol ésser humà pel sol fet de néixer instaurant una renda bàsica universal finançada amb l’estalvi aconseguit amb la reducció de la despesa militar de tots els governs del món i amb la creació d’un impost sobre les transaccions comercials internacionals .

Però també cal trobar solucions dins de la societat africana. Cal que molts dels seus governants entenguin que arribar a ser ministre no significa accedir a una font de riquesa personal o familiar i que la principal funció dels seus governs hauria de ser aplicar polítiques de redistribució de la riquesa. Cal també que els països africans estableixin llaços comercials entre ells i això faci possible una substitució progressiva del comerç amb els països del Nord per tal d’evitar la seva total dependència. Molts camps de l’Àfrica haurien de tornar a la producció d’autoconsum i abandonar els productes com el cacau o el cafè que solament es consumeixen al Nord i que, any rera any, les multinacionals compren als camperols a preus més reduïts.

En definitiva, cal reforçar la cooperació Sud-Sud i enfortir les estructures associatives que lluiten des del Fòrum Social Africà per deslliurar-se de la globalització neolliberal que ofega el seu continent. Aquest pot ser un bon principi per aconseguir que una altra Àfrica sigui possible.

FEM MEMÒRIA I JUSTÍCIA

2005-05-13T14:56:00.000-07:00

Seria ben fàcil, ara que farà 30 anys de la mort del dictador, mantenir el reconeixement de la dignitat dels homes i de les dones que van patir la seva tirania en el calaix de l’oblit i dels deures pendents de la transició democràtica. Ben segur que no ens complicaríem la vida, però convertiríem en eterna la injustícia patida pels nostres familiars i per tots els que ens van precedir en el compromís social i polític en el nostre país. Cal restituir la memòria històrica i la seva dignitat amb homenatges com els que aquests dies s’han produït a Ravensbrück i a Matahausen on per primera vegada el govern català ha estat representat amb una delegació, encapçalada pel conseller Joan Saura. Cal també que les nostres ciutats facin un merescut reconeixement a les víctimes del feixisme com recentment ha fet la ciutat de l’Hospitalet i tantes d’altres i com ara ho farà la Generalitat amb la creació del memorial democràtic. Però caldrà, també, acompanyar aquests reconeixements amb accions que, com l’aprovació del retorn dels papers de Salamanca a la Generalitat o la retirada de les estàtues de Franco, apartin de la vida pública les obres i les conseqüències del feixisme a l’Estat. Propostes com les del senador Jaume Bosch per impedir que el Valle de los Caídos continuï sent refugi de celebracions franquistes o la del diputat Joan Herrera que demana l’exhumació dels cossos de Franco i de José Antonio i el seu enterrament en cementiris civils, són noves passes en el camí per fer memòria i, alhora, fer justícia.

PLA INTEGRAL DE COLLBLANC-LA TORRASSA

2005-04-01T14:58:00.000-08:00

“Un procés de participació ciutadana que transforma el barri.”

A finals del 2004 l’Hospitalet rebia una bona notícia. La Generalitat de Catalunya assignava 9,3 milions d’euros d’inversió al projecte de transformació integral de Collblanc-la Torrassa a través de la Llei de Barris. Aquest fet feia justícia a un llarg procés de participació ciutadana protagonitzat per les entitats d’aquest barri que va tenir com a fruit el Pla Integral de Collblanc-la Torrassa.

Set anys abans, l’any 1997, diverses entitats se sentiren preocupades per la situació del seu barri i van decidir unir esforços, mirar més enllà dels seus propis objectius i fixar un objectiu comú que engresqués la resta d’entitats per tal de redreçar una situació que començava a mostrar-se complicada. Tots els llums vermells eren encesos: envelliment molt important de la població, marxa de molts joves, molts habitatges en estat precari, manca d’equipaments i zones verdes... A aquests fets també s’hi afegia l’arribada de nova població immigrada de països del Sud que calia acollir en condicions.

Aquell mateix any, una trentena d’associacions i fundacions del barri creen la Comissió d’Entitats de Collblanc-la Torrassa i inicien els primers treballs de debat sobre la situació de Collblanc-la Torrassa. En pocs mesos la Comissió d’Entitats arriba a la conclusió de la necessitat d’una acció intensiva i coordinada en el barri que, des d’aquell mateix moment, varen anomenar Pla Integral per a significar el desig d’una transformació profunda de les condicions de vida dels veïns i veïnes del barri des dels vessants social, sanitari, cultural, educatiu, urbanístic, habitatge...

Fruit de nombroses reunions per comissions de treball i assemblees, la proposta de Pla Integral per a Collblanc-la Torrassa fou presentada per la Comissió d’Entitats a l’Ajuntament de L’Hospitalet el gener de 1999 juntament amb un document on s’expressava el primer treball col·lectiu i de consens de totes les entitats membres i que contenia prop d’un centenar d’accions a realitzar de forma coordinada en el barri.

La receptivitat de l’Ajuntament cap a la proposta fou, des del primer moment, molt important i va facilitar, des d’aleshores, la construcció d’un veritable procés de participació ciutadana. Així el Pla Integral de Collblanc-la Torrassa es convertí en un projecte de tots i de totes, en un objectiu comú dels veïns i les veïnes del barri, del seu teixit associatiu, dels partits polítics i de les institucions públiques.

Els elements fonamentals del Pla Integral definits per les entitats han estat :

§ La creació d’una política pública d’habitatge que aturi la marxa dels joves i converteixi els habitatges del barri en accessibles per a tothom.

§ Una educació integral de qualitat, des l’escola i des del lleure i l’esport que asseguri, amb tots els recursos necessaris, el millor futur possible per als infants i els joves.

§ Una política social amb capacitat per a atendre els col·lectius amb necessitats del nostre barri amb l’objectiu que tots els veïns i les veïnes puguin viure una ciutadania plena i digne.

§ Uns serveis al ciutadà de qualitat que trobin en els nous equipaments i programes la proximitat i la satisfacció dels veïns i les veïnes.

§ I, finalment, una regeneració urbanística que sigui l’instrument que ajudi a aconseguir els objectius fonamentals del Pla Integral i que es desenvolupi en clau de millora dels serveis i de la situació educativa i social del barri.

Després dels períodes inicials de diagnosi i de negociació entre les entitats i l’Ajuntament, el pla integral fou aprovat per unanimitat en el ple municipal el gener de 2002. El pla va incorporar una cinquantena de projectes i de programes educatius, socials i urbanístics que s’han començat a desenvolupar en el barri amb el seguiment i la participació de la Comissió d’Entitats. El suport de la Generalitat per mitjà de Llei de Barris accelerarà molts d’aquests projectes que tenen com a horitzó el 2010 i com a objectiu la millora de la qualitat de vida dels veïns i les veïnes de Colblanc-la Torrassa.

Del seny a la consciència crítica

2005-03-04T14:59:00.000-08:00

Catalunya s’ha destacat en els darrers anys per jugar un paper important en moltes de les lluites socials que des del moviment per una altra globalització s’estan duent a terme per a transformar les injustes regles del joc que avui governen el món. La reivindicació del 0,7 per a la cooperació amb els països del Sud, l’abolició del deute extern, les campanyes contra el comerç d’armes o les més recents mobilitzacions per la pau, contra la guerra de l’Irak, contra una determinada manera de construir Europa o el suport al Foro Social Mundial de Porto Alegre han tingut un plus d’implicació ciutadana, molt més important a Catalunya que en d’altres països europeus.

La societat catalana s’està adonant que allò que va començar situant-se en problemes internacionals i que es veia com un mal llunyà ara ens afecta profundament a nivell nacional i local. La pressió d’aquesta globalització neolliberal que converteix en negocis els serveis públics, que redueix l’estat del benestar i les prestacions socials a la ciutadania i dóna via lliure a l’objectiu del màxim benefici per damunt de tot, ha convertit la nostra societat en un espai difícil pels joves i els no tan joves. La precarietat laboral, el preu de l’habitatge, les pensions indignes i l’elevat cost de la vida exclouen a un nombre creixent dels nostres ciutadans i els situen en la pobresa, cada cop més feminitzada i envellida. La profunda escletxa oberta entre els països europeus i els africans i llatinoamericans també posa a prova la nostra societat que avui novament acull centenars de milers d’homes i de dones que cerquen millorar la seva esperança de vida.

No hi ha dubte que la consciència crítica creix a la nostra societat i aquesta és la principal esperança per al profund canvi social que molts de nosaltres creiem tan necessari.

ESPORT I SOSTENIBILITAT

2005-02-07T15:00:00.000-08:00

Ja fa una bona colla d’anys que sentim a parlar de desenvolupament sostenible. La Conferència de les NNUU sobre Medi Ambient i Desenvolupament celebrada a Rio l’any 1992 va significar l’inici d’un llarg recorregut per a que aquest concepte en un futur aconsegueixi situar-se en el centre de les polítiques institucionals. Els nostres municipis encara són lluny d’aconseguir aquest objectiu però, sense cap mena de dubte, els ajuntaments són les institucions públiques del nostre país que més han avançat en aquest llarg camí.

Satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seves és el gran repte que avui tenim plantejat i que cal abordar des de tots els àmbits de la gestió municipal. L’estalvi energètic i la reducció del consum d’aigua en les instal·lacions municipals hauran de ser alguns dels elements claus que cal aconseguir per a contribuir a millorar el medi ambient dels nostres pobles i ciutats.

I en el camp de l’esport també podem fer molt per avançar cap a la sostenibilitat. El consum energètic i d’aigua de les instal·lacions esportives és molt alt, especialment en el cas de les piscines, polisportius i camps d’esports amb gespa natural. Establir criteris bioclimàtics en la construcció d’aquestes instal·lacions, dotar les mateixes de plaques solar tèrmiques per escalfar l’aigua i de fotovoltaiques per a produir energia poden ser unes bones solucions per aconseguir polisportius més sostenibles. És el cas del polisportiu municipal Sergio Manzano del barri de Bellvitge de l’Hospitalet que ha estat seleccionat com a finalista del congrés internacional Green Building Challenge que se celebrarà a Toquio aquest proper estiu i on es distingiran les edificacions més sostenibles del planeta.

En aquesta mateixa línia d’aconseguir una pràctica esportiva cada cop més sostenible, el passat dia 3 de gener es podia llegir a la premsa la notícia que anunciava la signatura d’un protocol entre la Federació Catalana de Futbol i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya per a la implantació de gespa artificial en el màxim nombre de camps de futbol catalans.

La participació econòmica per part de la Secretaria General de l’Esport no s’ha definit encara, però, ben segur, aquest protocol esdevindrà una bona eina per aconseguir una millora en la pràctica del futbol i un avenç ambiental dels nostres camps d’esports. Per aquesta raó és fonamental que els ajuntaments no deixin passar aquesta oportunitat per a millorar les seves instal·lacions implantant la gespa artificial.

A més, la reducció del consum d’aigua amb el conseqüent estalvi econòmic que implica, no és l’única avantatge d’aquest sistema. La gespa artificial és més segura per a la pràctica de l’esport per la seva regularitat, capacitat de drenatge i pel seu disseny adaptat per a evitar lesions. La seva resistència a tot tipus de climatologia i el baix cost de manteniment s’afegeixen a una rendibilitat esportiva més alta gràcies a l’ús intensiu que se’n pot fer.

Que els nostres municipis avancin cap a un model de desenvolupament sostenible depèn dels petits avenços que anem impulsant en els diversos àmbits de la gestió municipal. Des de l’esport també tenim l’oportunitat de treballar per a la sostenibilitat dels nostres pobles i ciutats.

DEIXEU-LOS VIURE EN PAU !

2004-12-03T15:01:00.000-08:00

El continent africà vivia a meitat del segle passat un lent procés de descolonització. Els africans formalment aconseguien la independència política de les metròpolis europees i somiaven amb un desenvolupament cultural, econòmic i social propi que millorés les seves condicions de vida.

La lluita de blocs en l’època de la guerra freda succeïda per la injusta globalització neolliberal que ara ofega el món, han fet que els africans hagin vist reduïdes les seves independències polítiques a falses il·lusions que han donat pas a una dominació econòmica injusta i cruel per part de les grans multinacionals i dels governs del Nord.

La Costa d’Ivori, coincidint amb l’arribada al poder del seu primer president d’esquerres en les eleccions democràtiques del 2001, va intentar diversificar la seva dependència econòmica i caminar cap a una descolonització, aquest cop econòmica, del govern francès. Però fins aquí havíem arribat, una cosa és defensar la democràcia i la pau al món allà on no tens “negocis” i una altra de ben diferent és que un país que el govern francès encara pren com a “seu” cerqui camins propis per al seu desenvolupament. Sota la mentalitat “neocolonitzadora” que creu que les formes democràtiques i els drets humans es poden oblidar si parlem d’Àfrica, França va endegar una campanya encoberta per dificultar el govern a la Costa d’Ivori i entorpir la bona convivència entre la seva població. El primer avís fou la presa de la meitat del país ara fa dos anys per part de faccions rebels formades per mercenaris i amb finançament desconegut. El darrer episodi ha estat la massacra provocada pel propi exèrcit francès a Abidjan a primers de novembre amb desenes de morts i milers de ferits.

Si us plau, deixeu viure en pau la Costa d’Ivori !

POBRESA TÒXICA

2004-07-23T15:02:00.000-07:00

“La pobresa és el component més tòxic per al Medi Ambient”. Aquesta frase era pronunciada el passat 5 de juny per Klaus Töpfer, director del programa de l’ONU per al Medi Ambient, en l’acte de lliurament del premi atorgat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat a Aires, Plataforma Catalana d’Empreses d’Inserció. A aquestes encertades paraules podríem afegir que el vigent model de globalització neolliberal que acumula la riquesa en poques mans i sotmet la immensa majoria del planeta a aquesta pobresa és la veritable amenaça per al medi ambient i per al dret de les generacions futures a gaudir-lo. La nostra societat no serà sostenible si no ho és alhora socialment, ecològicament i econòmicament.

En aquest sentit també es manifestava fa pocs dies la Conferència Aalborg +10 i cridava a totes les poblacions europees a sumar-se als nous compromisos d’Aalborg i a incorporar a les seves agendes 21, a més d’objectius mediambientals, els components d’equitat social i de justícia. Aquesta mateixa aposta política, fa anys que Aires la posa a la pràctica amb la seva acció. La superació de la pobresa i de l’exclusió social per mitjà de treballs de recuperació mediambiental ha estat la característica principal d’aquesta plataforma que acull nombroses entitats de l’Hospitalet i del Baix Llobregat com Recollim, Recursos Solidaris, Recibaix, Engrunes i Solidança.

Cal que els governs donin suport a aquestes empreses d’inserció laboral i als centres especials de treball. En el Pla d’Acció Municipal de l’Hospitalet per aquest mandat està escrit el compromís de cedir a empreses socials la gestió de la deixalleria municipal i de reservar per a elles el 20% dels contractes menors. Caldrà posar en marxa aquests compromisos, i molts d’altres, amb celeritat si volem caminar vers els objectius d’Aalborg.

GLOBLALITZEM LES RESISTÈNCIES: UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE

2004-04-02T15:03:00.000-08:00

1. Globalització neoliberal: injustícia infinita

La globalització neoliberal, la més injusta de les expressions del capitalisme, ha fet possible al llarg de les darreres dècades del segle XX que l’escletxa que separa els països del Nord i els del Sud sigui cada cop més profunda i que a l’interior de cada societat creixin les desigualtats.

La ceguesa del model neoliberal en què el benefici econòmic passa per davant dels drets socials, dels drets humans i dels drets de les generacions futures a gaudir dels recursos naturals del nostre planeta, ha provocat l’acumulació de la riquesa en poques mans fins al punt que poc més de dues-centes persones posseeixen la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial, els tres mil milions de persones que viuen amb menys de dos dòlars diaris.

Aquest model no ha dubtat a inventar conflictes per mantenir la potent indústria armamentista o per dominar zones del planeta d’interès geoestratègic o energètic en benefici de les grans multinacionals. No ha dubtat tampoc a deixar fora del sistema continents sencers com l’Africà i permetre que la fam provoqui la mort de 60.000 persones diàries en un planeta que produeix menjar per al doble de la seva població total.

Les grans multinacionals i els governs del Nord han aconseguit grans beneficis en les darreres dècades gràcies a la trampa del deute, als plans d’ajustament estructurals dictats pels organismes financers internacionals que obliguen a rebaixar la minsa despesa social dels països del Sud per retornar els préstecs, i a les injustes regles del comerç mundial.

L’evidència que l’actual situació del món d’injustícia i de guerra és una estratègia econòmica i que la seva solució depèn de la voluntat política dels nous dictadors planetaris, ha provocat arreu el naixement de milers d’organitzacions i de col·lectius al voltant de les principals solucions que s’hi proposen: el 0’7, la cooperació al desenvolupament, la cancel·lació del deute extern, la reducció de la despesa militar, el control de l’economia financera i la desaparició dels paradisos fiscals, el comerç just...

La força d’aquestes organitzacions i d’aquests col·lectius en la defensa dels seus objectius ha augmentat en els darrers anys gràcies a la seva coordinació per mitjà de la xarxa i gràcies al convenciment que tenen que l’alternativa al model neoliberal és possible i que hi ha solucions parcials als problemes que ha creat aquest sistema que són del tot factibles. Qui no dubtaria, per exemple, a reduir la despesa militar mundial en un 3% (11 dies l’any) si sabés que amb aquest estalvi es podria proveir tot el món d’aigua potable, es podria universalitzar l’assistència primària i això tindria com a conseqüència la reducció del 50% de la mortalitat infantil (20.000 infants cada dia).

2. Un altre món és possible: la globalització de la justícia

La resposta més recent a tanta injustícia i a la manca de voluntat política de posar els Drets Humans, socials i ecològics per davant dels beneficis econòmics, ha estat el moviment “antiglobalització” o per una altra globalització.

Un moviment heterogeni i divers en què se senten partícips moviments socials, ONG, col·lectius de solidaritat, sindicats, partits i moviments polítics, cooperatives... Un moviment que ha fet de l’assemblea la seva expressió democràtica i el lloc de confluència d’experiències, d’idees i de convocatòries d’acció. Un moviment sense líders però amb intel·lectuals de renom que han estat capaços i capaces de teixir un discurs alternatiu al pensament únic.

El Fòrum Social Mundial en la seva curta vida, tan sols quatre anys, s’ha consolidat com una nova internacional on la reflexió, la diversitat, el debat democràtic d’idees, l’elaboració de propostes i l’intercanvi d’experiències s’orienten a la recerca d’un nou ordre mundial més just en contraposició a l’actual procés de globalització neoliberal representat per Davos i dirigit per les grans multinacionals, pels governs del Nord i per les institucions econòmiques mundials que serveixen als seus interessos i que ofeguen els països del Sud.

Porto Alegre ha aportat molt en aquests darrers anys: un model de democràcia participativa amb la creació dels pressupostos participatius, un enfortiment dels moviments socials d’arreu del món, una internacionalització i una visualització de moltes lluites oblidades, una implicació de moltes organitzacions i de moltes persones a l’acció política al marge de les estructures clàssiques dels partits polítics... També ha ajudat a molts d’aquests partits polítics a trobar espais comuns de debat i de treball amb els moviments socials i ha tornat l’esperança a molta gent per seguir treballant des del seu espai de transformació local.

Porto Alegre també ha estat capaç d’estendre’s arreu del món i adaptar-se a les necessitats i característiques dels moviments socials de cada continent, regió, país o localitat. Europa i Catalunya no han estat una excepció. Els referents del Fòrum Social Mundial a Catalunya han estat l’assemblea de moviments socials, el Fòrum Social de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, membre del comitè internacional de l’FSM des dels seu inicis. A Europa es pot destacar com a exemple l’organització del Fòrum Social Europeu dut a terme a Florència el novembre del 2002 que significà l’enfortiment dels moviments socials europeus i la seva positura clara contra el neoliberalisme, la guerra i el racisme. També va significar una aposta per la incorporació a la futura Constitució Europea els Drets Socials i de ciutadania, el suport a la sobirania alimentària, la demanda d’un desenvolupament sostenible a Europa i l’inici de l’organització de la Consulta Social Europea, una experiència de democràcia directa en l’àmbit europeu amb l’objectiu que la ciutadania expressi l’Europa que vol amb ocasió de les eleccions europees del 2004.

Moltes han estat les aportacions del Fòrum Social Mundial, però si hi ha una que ha quallat arreu del món i en especial a Catalunya aquesta ha estat la revitalització del moviment pacifista. El moviment per la pau ha crescut sobre la base sòlida dels mateixos moviments socials que protagonitzen l’esperit de Porto Alegre i la seva lluita per un altre món possible. La lluita contra la guerra a l’Iraq i a l’Afganistan i contra l’ocupació de Palestina han estat elements centrals de totes les manifestacions i els documents dels diversos fòrums mundials o regionals. El novembre del 2002, des del Fòrum Social Europeu dut a terme a Florència, els moviments socials europeus van cridar a convocar mobilitzacions multitudinàries a cada ciutat el 15 de febrer de 2003 amb l’objectiu d’aturar la guerra de l’Iraq. Aquesta convocatòria es va estendre a tot el planeta des del III Fòrum Social Mundial de Porto Alegre, el gener de 2003, i es va convertir en la primera manifestació mundial en què centenars de milions de ciutadans i ciutadanes d’arreu varen mostrar el seu rebuig a l’imperialisme neoliberal i a la creuada antiterrorista que han encapçalat Bush, Blair, Berlusconi i Aznar. A Barcelona, aquesta convocatòria es va concretar amb la manifestació més gran de la seva història, amb un milió i mig de catalans i catalanes al carrer per la pau.

3. Un altre món és possible: també des de Catalunya

Al tradicional, ric i ampli teixit associatiu català s’ha afegit en les darreres dècades un important moviment des del qual les ONGD i els diversos col·lectius de solidaritat han promogut la cooperació al desenvolupament i la solidaritat política amb les organitzacions i les poblacions del Sud. Cada cop amb més força moltes d’aquestes ONGD i col·lectius no han limitat la seva acció als projectes en els països del Sud i han entès que el seu treball de cooperació no tenia sentit sense la denúncia de les causes que el fan necessari. Per aquesta raó, han desenvolupat nombroses accions d’incidència política per tal de sensibilitzar la nostra societat envers les injustícies que es produeixen en les relacions Nord/Sud.

Aquest treball de sensibilització, com és el cas, per exemple, de les mobilitzacions i acampades pel 0’7, ha ajudat a l’eclosió dels nous moviments socials a Catalunya que han donat una nova força a la vida associativa del país. Moltes de les organitzacions amb més història associativa han sabut adaptar-se a la frescor d’aquests moviments, a la seva metodologia de treball i sovint han compartit accions i campanyes puntuals.

Una de les primeres d’aquestes accions col·lectives fou la Consulta Social per l’Abolició del Deute Extern que es dugué a terme a Catalunya el 12 de març de l’any 2000. Impulsada per la XCADE i inspirada en la consulta zapatista a l’estat de Xiapes va aconseguir amb un gran èxit implicar localment moltes organitzacions, col·lectius i ciutadania a títol individual en un tema tan desconegut fins aleshores com era el deute extern dels països del Sud, i en una acció de democràcia directa i de desobediència civil sense precedents a Catalunya en què varen participar mig milió de catalans i catalanes.

Campanya contra el Banc Mundial Barcelona 2001

L’experiència tan positiva de la Consulta Social, la important mobilització de rebuig a la desfilada de les Forces Armades de l’Estat Espanyol a Barcelona i els ressons del primer Fòrum Social Mundial de Porto Alegre i de les primeres grans manifestacions que se duien a terme en el món contra el neoliberalisme a Seattle, Praga, Niça i Davos van facilitar una gran implicació personal i col·lectiva en la Campanya contra el Banc Mundial Barcelona 2001. Davant el rebuig social produït pel seu anunci de reunió a Barcelona i malgrat els seus intents de dividir els moviments socials i les ONGD, el Banc Mundial va anul·lar la seva Conferència sobre el Desenvolupament que havia de fer a Barcelona del 25 al 27 de juny, i la cimera alternativa es va convertir en la primera acció important a Catalunya contra l’actual model de globalització.

Els dies previs a la campanya contra el Banc Mundial, moltes poblacions catalanes van organitzar força actes descentralitzats a les seves localitats amb l’objectiu de motivar a la participació de la seva ciutadania a la Campanya contra el Banc Mundial. També moltes organitzacions i federacions van organitzar conferències i jornades al voltant de les polítiques neoliberals. És el cas, per exemple, de la Federació Catalana d’ONGD, que sota el títol “El Sud enfront la política del Banc Mundial” va organitzar a finals de maig del 2001 unes jornades amb l’objectiu de donar veu a les organitzacions del Sud i sentir la seva opinió i les seves respostes envers les polítiques de desenvolupament que el Banc Mundial aplica en els seus països. En aquestes jornades participaren representants d’organitzacions populars del Perú i de l’Equador.

Un col·lectiu ampli d’entitats entre el qual es trobaven ATTAC, el Centre Unesco, Cristians pel Socialisme, FETS, la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans, Setem, Sodepau, entre d’altres, també van convocar dies abans de donar inici a la Campanya les Jornades enfront la Globalització Neoliberal amb l’objectiu de fer denúncia del neoliberalisme i aportar reflexions i alternatives.

Després d’aquest ampli debat generat des del món local i des de les organitzacions, els dies 22 a 25 de juny es va desenvolupar, amb l’adhesió de centenars de col·lectius i organitzacions, la Campanya contra el Banc Mundial Barcelona 2001 que va tenir com a lema “Un altre món és possible. Globalitzem les resistències i la solidaritat”. Milers de persones d’arreu de l’estat van participar en els plenaris, tallers, debats i conferències i accions desenvolupades. La Campanya va centrar el seu treball de reflexió en l’anàlisi de la realitat i en la concreció de propostes alternatives i es va organitzar en set eixos temàtics:

§ Democràcia, participació i repressió

§ Drets socials i laborals

§ Migracions

§ Drets ecològics, drets ambientals i model agroalimentari

§ Globalització i militarisme

§ Dona i Globalització

§ Globalització i desenvolupament

En la trentena de tallers programats dins d’aquests eixos es va fer anàlisi de les conseqüències de la globalització neoliberal, i molt especialment, del paper de les institucions que la sustenten, els organismes financers internacionals com el Banc Mundial, l’Organització Mundial del Comerç i el Fons Monetari Internacional, les grans àrees de lliure comerç com la Comunitat Europea o l’ALCA i les organitzacions militars com l’OTAN.

Pel que fa a les alternatives, es va parlar de l’abolició del deute extern, del reconeixement del deute ecològic amb el Sud, de la globalització dels drets socials i laborals, de la potenciació dels serveis públics i l’aturada de les privatitzacions, de la substitució de les energies fòssils per energies renovables, d’un model agroalimentari respectuós amb l’equilibri ecològic, de la fiscalització dels fluxos especulatius de capitals, del comerç just, de la defensa de la cultura de la pau i del rebuig a la fabricació i al comerç d’armes, de democràcia participativa i d’un nou model radical de ciutadania.

La Campanya contra el Banc Mundial Barcelona 2001 va cloure amb una manifestació el 24 de juny des de Passeig de Gràcia fins a Plaça Catalunya que fou durament reprimida pels cossos de seguretat de l’estat i que va donar peu a la presentació d’una querella encapçalada per Gabriela Serra, presidenta de la Federació Catalana d’ONGD, contra la delegada del Govern, Julia García Valdecasas, i a una segona manifestació massiva de rebuig a l’actuació policíaca.

Campanya contra l’Europa del Capital i la Guerra

El març del 2002, Barcelona es tornava a convertir en referent per al moviment per una altra globalització. La Cimera de caps d’estat i primers ministres de la Unió Europea els dies 15 i 16 de març, fou el motiu de l’organització de la Campanya contra l’Europa del Capital i la Guerra que novament va comptar amb l’adhesió de centenars d’organitzacions locals, nacionals i estatals.

L’organització fou similar a l’anterior contracimera però el debat aquest cop es va centrar en la construcció d’un altre model d’Europa. En el manifest de la campanya es demanava una altra Europa perquè un altre món fos possible:

§ Una Europa on sigui la ciutadania i no el mercat qui controli l’economia, amb repartiment de la riquesa i del treball per mitjà de polítiques econòmiques que satisfacin les necessitats socials de les persones i la protecció del seu patrimoni ambiental i cultural.

§ Una Europa que posi per davant de qualsevol altre objectiu la llibertat i la igualtat de les persones i la seva extensió a tota la població mundial.

§ Una Europa en què la democràcia participativa sigui una realitat, que permeti el desenvolupament dels drets culturals, lingüístics i polítics de les persones i dels pobles, inclòs el de l’autodeterminació.

§ Una Europa que doni prioritat al foment de la pau al món, i elimini les desigualtats entre les persones i els pobles i suprimeixi els exèrcits. Aplicar polítiques de justícia universal, com l’abolició immediata del deute extern dels països empobrits.

§ Una Europa respectuosa amb el planeta i tots els éssers vius que hi viuen, avui amenaçats per un mercat sense límits.

§ Una Europa que faci de l’alimentació sana i sostenible un dret i no un negoci.

La campanya es va cloure el 16 de març de 2002 amb la manifestació antiglobalització més gran de la història fins a la data. Més de 500.000 persones d’arreu de l’estat hi van participar. Molta ciutadania europea va ser retinguda a la frontera i retornada als seus països quan aquells dies la Unió Europea va suspendre la llibertat de moviments dels acords de Schenguen per evitar la seva participació a la manifestació.

4. Les ONGD i la globalització

La incorporació de la denúncia de les relacions injustes Nord-Sud com a un dels principals objectius d’una bona part de les ONG de desenvolupament catalanes ha estat molt important en els darrers anys. Les campanyes de sensibilització adreçades a la ciutadania i les accions d’incidència política adreçades als governs i a les institucions públiques o privades que donen suport al model de globalització neoliberal han crescut amb força.

Però perquè aquestes accions siguin cada cop més eficaces, cal la complicitat de moltes entitats i col·lectius. El treball en xarxa o en consorci entre ONGD i altres organitzacions de caire veïnal, solidari, polític, educatiu... asseguren una incidència més profunda a les institucions i a la ciutadania.

És fonamental, doncs, el treball en xarxa de les ONGD i de les seves federacions autonòmiques amb els nous moviments socials. Caldrà cada cop un compromís més profund de les ONGD amb el Fòrum Social Mundial i amb les seves expressions regionals i locals perquè el moviment antiglobalització ha aconseguit convertir-se en una veritable alternativa social i política al model de desenvolupament neoliberal. Cal posar-se al servei d’aquest moviment i promoure-hi la incorporació d’amplis sectors de la nostra societat, i fer de pont quan calgui.

També és fonamental el suport de les ONGD als moviments socials dels països del Sud que lluiten sobre el terreny contra el neoliberalisme. Cada cop més sovint, aquest suport és motiu de la generació de nous projectes de desenvolupament que enforteixen les estructures i les accions d’aquests moviments socials. El paper d’aquestes organitzacions és fonamental per al canvi estructural en els seus països i per a la conscienciació de les nostres societats.

Cal que les ONGD del Nord i del Sud no limitin la seva acció als projectes i entenguin que el treball de cooperació no té sentit sense la denúncia de les causes que el fan necessari.

QUATRE ANYS MÉS NO, SI US PLAU.

2004-01-29T15:05:00.000-08:00

Vivim, sense cap mena de dubtes, el període més fosc de la nostra recent democràcia. La majoria absoluta del Partit Popular ens ha portat a una involució democràtica cada cop més profunda. L’Estat Espanyol, Catalunya i els seus ciutadans i ciutadanes no ens mereixem quatre anys més en els que el PP pugui aprofundir la situació de tensió, de crispació i d’asfíxia democràtica a la que ens ha sotmès.

Ens han embarcat en una guerra il·legal a l’Iraq en contra de la voluntat de les Nacions Unides, de la comunitat internacional i del 90% de la ciutadania, han destinat 171 milions d’euros (28.500 milions de les antigues ptes.) a aquesta guerra i ens han posat al servei de la creuada malaltissa i sectària de Bush contra el terrorisme. Ens han deixat en ridícul “alliberant” Perejil, plantant una megabandera a Madrid, cridant “Viva Hondures” i realitzant l’espectacular operació “Dixan” que fou anunciada pel propi Aznar i que va consistir en la detenció a Girona d’un comando d’Al Qaeda format per 16 magribins sospitosos de tenir perilloses armes químiques a casa que, finalment, han resultat ser productes de neteja.

Ens van anunciar el fracàs de la vaga general a les vuit del matí, setze hores abans del seu final, tot fent una cobertura informativa des de TVE que va provocar la condemna d’un jutge i que fou llegida amb dificultats per Urdaci (ceceoo). Han ignorat el lehendakari i els ha incomodat sentir altres veus que parlen del País Basc, no han volgut escoltar les entrevistes de “La Pelota Basca”. Han volgut dividir la unitat lingüística del català. Han intentat criminalitzar els moviments socials per un altre globalització, la plataforma Nunca Mais i els que intenten dialogar per aconseguir la pau. Han utilitzat electoralment el terrorisme i la immigració i han traspassat les fronteres del poder judicial fins aconseguir “jubilar” a un magnífic fiscal anticorrupció com ha estat Carlos Jiménez Villarejo. Han aconseguit reformar el codi penal i convertir la convocatòria de referèndums en delicte polític.

Ens han deixat una Espanya insostenible amb el Pla Hidrològic Nacional, el transvasament de l’Ebre i el desastre del Prestige com a penyores. Tan insostenible que quatre anys més serien insuportables. No ens mereixem aquesta asfíxia democràtica. Donem-nos aire, si us plau.

POBRESA ZERO

2003-10-30T15:06:00.000-08:00

Segons un informe presentat recentment per la Caixa de Catalunya 319.000 famílies catalanes són sota el llindar de la pobresa. Més de 750.000 catalans i catalanes, quasi el 12% de la població total, són pobres i no arriben a uns ingressos de 315€ mensuals. A més, 226.000 d’aquestes persones viuen en situació de pobresa extrema, per sota de 240€ mensuals.

Algú podria pensar que aquestes dades són fruit de la recent onada migratòria i no és així perquè estan basades en el darrer padró i, per tant, es situen abans de la important arribada d’immigrants a les nostres ciutats, accentuada a partir de l’any 1999. El pobre que descriu aquest informe té rostre de dona, de dona gran que viu sola amb una pensió que no li permet viure amb dignitat.

L’eradicació de la pobresa i la lluita contra l’exclusió social hauria de ser una de les prioritats de totes les institucions públiques catalanes en un país que ha quedat a la cua de la inversió social a Europa, tan sols el ....% quan la mitjana europea és del ....%

Curiosament cap força política catalana ha fet de l’eradicació de la pobresa una aposta central del seu programa electoral i cap d’elles s’ha atrevit com Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa a proposar un gir qualitatiu i quantitatiu de la política social a Catalunya amb la implantació d’una Renda Mínima que garanteixi que totes les llars tinguin un nivell de renda per persona de 362 € i que totes les persones més grans de 65 anys tinguin garantida una Pensió Bàsica Universal de 451€ mensuals.

Una mida gens utòpica doncs significaria una despesa de tan sols el 4,5% del pressupost total de la Generalitat, allunyaria l’exclusió social de les nostres ciutats i aconseguiríem l’objectiu de Pobresa Zero.

“LA SITUACIÓ DEL MÓN 2003”: IMPOTÈNCIA, INDIGNACIÓ, PREOCUPACIÓ I ESPERANÇA.

2003-07-05T15:07:00.000-07:00

El passat més juny el Worldwatch Institute de Washington va editar el seu informe anual sobre la situació del món. El seu president, Christofer Flavin, va començar la presentació amb dues frases carregades, alhora, d’impotència i d’esperança. Impotència per la injustícia que impliquen i esperança per l’horitzó que poden dibuixar.

“Si som capaços de construir naus espacials que funcionen amb combustibles nets, també podem fabricar cotxes amb energia neta. Si aconseguim protegir els turistes contra la malària, també podem protegir les persones que viuen amb aquesta amenaça cada dia.”

Impotència quan sabem que aquesta manca de voluntat política dels governs del Nord i de les grans multinacionals en fer un món més just i equilibrat, provoca l’acceleració del canvi climàtic i la mort de 7.000 persones de malària cada dia. Indignació quan descobrim que els EEUU amb menys del 5% de la població produeix el 24% de les emissions de carboni del món i que la potent indústria farmacèutica d’aquest país posa constants pals a la roda a l’accés de la població més empobrida als medicaments més bàsics.

Preocupació quan notem en carn pròpia, especialment aquest mes de juny, aquest canvi climàtic i l’informe ens diu que el 2001 i 2002 han estat els anys més càlids en els darrers cent anys. Esperança, però, quan coneixem que en els darrers cinc anys l’ús d’energia eòlica i solar en el món ha augmentat un 30% anual i la utilització de CFC que malmeten la capa d’ozó s’ha reduït en un 81% en la darrera dècada. Esperança, també, quan una gran ciutat com l’Hospitalet aprova en la passada legislatura una ambiciosa ordenança solar i es disposa a donar un fort impuls a l’ús de les energies renovables en els propers anys.

Impotència, indignació, preocupació i esperança, sentiments que ens mouen a lluitar per un món més sostenible i respectuós amb les generacions futures.

NO DEIXIS LA POLÍTICA EN MANS DELS ALTRES.

2003-05-02T15:08:00.000-07:00

En els darrers mesos ha quedat molt evident que cal una gran transformació a la nostra societat per a que se la pugui arribar a qualificar de profundament democràtica. El desastre del Prestige ha tingut com a conseqüència, a més d’una gran pèrdua ecològica, l’intent de criminalització de la Plataforma Nunca Mais i d’una bona part de la societat gallega. Les desigualtats Nord-Sud que ha provocat la globlalització neolliberal han tingut com a conseqüència, a més de 60.000 morts de fam diaris, la criminalització i la repressió del moviment antiglobalització. La guerra de l’Iraq ha tingut com a conseqüència, desenes de milers de morts i ferits, la criminalització per part del govern del moviment pacifista i el retorn a la confecció de llistes negres, a les quals tinc el maleït “honor” d’haver-hi estat inclòs.

Prestige, fam, comerç injust, guerres, esborrany del nou codi penal militar, precarietat laboral, manca d’accés a l’habitatge... Ja n’hi ha prou. La democràcia representativa que ens limita a anar a votar cada quatre anys i ens convida a oblidar-nos, fins a les properes eleccions, de les decisions de govern que afecten les nostres vides ha de donar pas a una democràcia participativa en la que els ciutadans i les ciutadanes participin en primera persona de les decisions fonamentals que afecten el seu país i les seves ciutats ( els pressupostos, les inversions, els plans estratègics locals, l’habitatge..)

Sempre que desistim i no ens impliquem políticament (a través dels moviments socials o des dels propis partits polítics), quan no participem de la societat, quan no anem a votar... sempre hi ha algú que governa per nosaltres i malauradament quasi sempre aplica polítiques que mantenen privilegis i accentuen les desigualtats.

El proper 25 de maig, a les properes eleccions municipals, tenim una magnífica oportunitat per passar factura a la prepotència dels que desprecien el moviment pacifista, ecologista o antiglobalització o als que els utilitzen com a marqueting polític. Una magnífica oportunitat per dir als que desprecien el model de democràcia participativa de Porto Alegre o l’utilitzen com a marqueting que amb la nostra implicació social i política podem aconseguir la profunda transformació democràtica que necessita la nostra societat.

PORTO ALEGRE I LA PAU

2003-02-10T15:09:00.000-08:00

La pau i el rebuig a la guerra de l’Iraq està fent sorgir aquest dies moltes iniciatives conjuntes a pobles i ciutats d’arreu del món. La resolució aprovada el passat dimecres en el ple municipal de L’Hospitalet n´és un exemple. Totes aquestes iniciatives confluiran el proper dissabte dia 15 de febrer en la convocatòria del dia mundial per la pau. Aquesta jornada contra la guerra va ser convocada inicialment a Florència per l’assemblea dels moviments socials europeus i en el Foro Social Mundial de Porto Alegre d’aquest mes de gener es va fer extensiva a tot el món. Ja són 64 capitals mundials les que preparen les seves manifestacions i a l’estat espanyol es preveuen mobilitzacions a 38 ciutats.

Crec que el Foro Social Mundial ha fet al llarg d’aquests tres anys de vida moltes aportacions. És un moviment ja consolidat en el que la reflexió, el debat democràtic d’idees, l’elaboració de propostes i l’intercanvi d’experiències dels moviments socials són orientats a la recerca d’un nou ordre mundial més just en contraposició a l’actual procés de globalització neolliberal dirigit per les grans multinacionals i pels governs del Nord i les institucions que serveixen als seus interessos i que ofeguen els països del Sud.

Porto Alegre ha aportat molt en aquests darrers anys. Un model de democràcia participativa amb la creació dels pressupostos participatius fa ja més d’una dècada i que ara es vol aplicar a moltes localitats europees. Ha ajudat a enfortit els moviments socials d’arreu del món, ha internacionalitzat i ha visualitzat moltes lluites oblidades, ha aconseguit implicar a moltes organitzacions i a moltes persones a l’acció política al marge de les estructures clàssiques dels partits polítics, ha ajudat a molts d’aquests partits a trobar espais comuns de debat i de treball amb els moviments socials i ha tornat l’esperança a molta gent en la consecució d’un nou ordre mundial.

Moltes són les aportacions d’aquest moviment però crec que si hi ha una d’immediata a la nostra societat aquesta ha estat la revitalització del moviment pacifista. Aquest dies a Catalunya s’estan organitzant desenes d’actes com el que avui fem aquí a Esplugues i L’Hospitalet, el moviment per la pau està creixent amb la base sòlida dels mateixos moviments socials que protagonitzen l’esperit de Porto Alegre i la seva lluita per un altra món possible.

Hi ha moltes raons per rebutjar aquesta guerra i en el III Foro Social Mundial celebrat a Port Alegre aquest dies es va fer un debat en profunditat. Un dels cinc eixos de treball es va dedicar a aquest objectiu. L’eix es va anomenar Ordre mundial democràtic, lluita contra la militarització i promoció de la Pau. Centenars de conferències i xerrades van ajudar a estendre el debat i a enfortir el que ha estat una de les principals conclusions del Foro Social: el rebuig a la guerra com a mètode de resolució dels conflictes.

En el món hi ha actualment 58 conflictes armats. Pràcticament tots ells responen als interessos econòmics dels països del Nord, ja sigui per la recerca de les fonts energètiques imprescindibles per al manteniment de la societat de consum en la que ens hem organitzat en el Nord o sigui per a mantenir en expansió la potent indústria d’armaments que avui ha aconseguit que els EEUU tingui una despesa de 375.000 milions de dòlars anuals o que Espanya tingui una despesa de 6.600 milions de ptes. cada dia. (14.600 milions de dòlars a l’any). Tan sols amb el 3% de la despesa militar mundial es podria proveir d’aigua potable i d’assistència sanitària primària a tot el món.

Aquestes dues indústries, la petrolera i la de l’armament són les que tenen més ministres i presidents de govern del món. Dominen absolutament el govern dels Estats Units amb els seus homes i dones i dominen el consell de seguretat de les Nacions Unides (els membres permanents d’aquest consell amb dret a vet són els productors del 90% de l’armament del món).

Bush ha batejat la nova situació després de l’11 de setembre com de guerra permanent. L’ha revestida d’una suposada lluita contra el terrorisme, terrorisme per cert que protagonitzen els seus antics amics Bin Laden i Sadam Hussein. Bin Laden ex-agent de la CIA, armat i format pels EEUU per a lluitar contra la invasió rusa de l’Afganistan i membre d’una família amb la que la família Bush comparteix negocis petrolers. Sadam Hussein armat amb tot tipus d’armes pel propi EEUU fa unes dècades per lluitar contra l’Iran dels ayatollàs.

Aquesta guerra de l’Iraq si no aconseguim aturar-la desencadenarà un procés d’increment dels conflictes no solament a l’Orient Mitjà si nó arreu del món, debilitarà l’ordre mundial, imposarà la violència coma dret únic, consolidarà les solucions violentes, la militarització i tancarà les possibilitats d’atenció a les causes que realment provoquen els conflictes. També, no ho oblidem, és una guerra contra la reactivació dels moviments socials i contra un nou ordre internacional basat en la justícia que és el que proposa Porto Alegre.

Per acabar voldria dir-vos que Eduardo Galeano ens animava aquests dies a Porto Alegre a defensar la pau i a mostrar el nostre rebuig al terrorisme en totes les seves expresions. Evidentment que rebutgem el terrorisme pel que suposa de mort d’éssers humans i crec que avui cal rebutjar la mort del policia local ahir al País Basc a mans d’ETA. La violència i la mort no resolen els problemes i avui també ho hem d’explicitar en el cas del País Basc.

Però davant d’aquest tipus de terrorisme cal dir, com ho va fer Pérez Esquivel a Porto Alegre, que el mateix dia de l’atemptat de les torres bessones a Nueva York varen morir en el món 60.000 persones de fam, víctimes d’un altre forma de terrorisme. O explicitar com ho va fer Galeano el següent bando, wanted, se busca:

“ Es busca a tots els terroristes del món:

als mercaders d’armes que necessiten la guerra per a viure.

A les bandes que intenten segrestar països i que cobren el servei del deute extern

Als delinqüents planetaris que roben menjar, estrangulen salaris i assassinen treballs

Als lladres de boscos, als enverinadors de l’aigua

Als fanàtics de la guerra del consum que han provocat una guerra contra el clima i la capa d’ozó

Es busca a tots els terroristes del món”

SORPRESAS TE DA LA VIDA

2001-04-06T15:11:00.000-07:00

No hi falta a cada barri aquell que pensa que els immigrants són avui per avui els únics beneficiaris de l’estat del benestar i dels seus sistemes de protecció social. Les beques de menjador, els habitatges de protecció oficial són per a ells en perjudici dels nostres pobres. Així ho pensen alguns i assenyalen amb el dit als nouvinguts com a responsables d’aquesta situació.

És cert que el col•lectiu dels altres catalans del segle XXI, tal com els ha batejat l’escriptor Paco Candel, han ocupat en els darrers anys els estrats més vulnerables de la nostra societat i que, per tant, alguns d’ells tenen dret a l’accés als mecanismes de protecció dels que tots i totes ens hem dotat.

Però també és cert que la manca de previsió social envers el nou fenomen migratori i l’estancament dels recursos humans i econòmics destinats als serveis socials que s’ha donat a la major part de les institucions públiques, pot arribar a provocar, si és que encara no ho provoca, la lluita del pobre contra el pobre per a la consecució d’un habitatge o d’una beca. Aquest fet crea un perillós caldo de cultiu on el racisme i la xenofòbia creix sense adornar-nos.

El problema no és a qui es dona l’habitatge de protecció oficial, el problema és que no es construeixen prou habitatges per atendre les necessitats de tota la població més vulnerable. El problema no és qui accedeix a la protecció social, el problema és que els governs, especialment el de l’Estat que hi té més responsabilitat, no inverteixen prou en polítiques socials.

I tot això passa quan, paradoxalment, l’Administració de l’Estat ha confirmat, amb les seves estadístiques, que l’aportació a la Tresoreria de la Seguretat Social per part del col•lectiu d’immigrants que viu a Espanya és dos o tres vegades superior al que el mateix Estat inverteix en la seva protecció social: sanitat, educació, habitatge…

“Sorpresas te da la vida”.

GLOBALITZACIÓ DE VIA ÚNICA

2001-01-12T15:12:00.000-08:00

Un informe emès per les Nacions Unides fa tan sols dos anys en parlava de l’acumulació de riquesa al món. Afirmava que les 222 persones més riques del planeta posseeixen els mateixos recursos econòmics que la meitat de la població mundial, tres mil milions de persones, i que tan sols tres homes acumulen els mateixos recursos que els 48 països més pobres del planeta, quasi tota l’Àfrica negra i Centreamèrica.

Desenes de resolucions del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional han parlat durant anys de les excel•lències de la globalització de l’economia. L’execució de la seva política econòmica ens ha dut a la concentració de la riquesa en poques mans, a un deute impagable pels països del Sud i al desmantellament de les seves economies familiars i de les poques inversions que es feien en salut i sanitat en aquests països.

Solament s’han aplicat mides globalitzadores que han beneficiat les grans multinacionals i els governs dels països més rics. Promouen el lliure mercat per als productes manufacturats al Nord i alhora graven els productes que provenen del Sud amb arancels o limitacions al volum d’exportació.

Aquestes institucions mai parlen, però, de la globalització dels Drets Humans, de drets tan bàsics com el dret a la vida, a l’alimentació, a l’accés a l’aigua potable, a un habitatge digne, a una xarxa pública sanitària de qualitat. Tampoc parlen de la globalització dels drets laborals i es passa de puntetes per temes com l’explotació laboral infantil o la desigualtat de gènere (les dones solament posseeixen l’1% de la propietat mundial).

Per resoldre aquesta injusta situació mundial no podem blindar la nostra societat del benestar i oblidar-nos de la resta del món. Solament tenim un camí que ens porta a una redistribució equitativa dels recursos i el reconeixement de la plena ciutadania als immigrants que arriben a casa nostra per cercar la supervivència de la seva família. Utopia? Potser sí, però mai una utopia havia estat tant a tocar. Solament cal convèncer a 222 persones.