Lamentablement no hi ha
hagut sort i avui han trobat el cos sense vida del nostre amic i company Samuel
Ruiz, accidentat fa dues setmanes en el riu Marañón, un afluent del riu Amazones prop de la
frontera entre Perú i Equador.
.jpeg)
En moments com aquests sempre
es diu de la persona que ens deixa que era bona i tenia grans valors, però en
aquest cas és plenament cert. Les seves motivacions eren un profund compromís
social amb valors d’esquerres i de crítica a les injustícies, un treball
incansable des de la base i una gran estimació per la seva cultura, pels seus
amics i per la seva companya. Mai va deixar de lluitar perquè la seva
associació i la Casa sense Fronteres mantinguessin els seus principis i d’atendre
la crida contra de les desigualtats i a favor de la convivència.

El desembre vam parlar de
la seva estada recent de vuit mesos a Perú, de març a novembre de 2014. Va anar
il·lusionat a començar una producció d’agricultura ecològica a les terres del
seu pare a la població d’Imaza, al nord del país. L’experiència agrícola va
tenir les seves dificultats i, a més, el seu pare va morir quan viatjava per
visitar-lo. Però Samuel va saber donar la volta a aquestes dificultats al seu
estil: sumant-se a la campanya electoral de les municipals recolzant un dels
candidats a l’alcaldia que va resultar escollit amb la seva col·laboració.
La il·lusió d’un nou
projecte va aparèixer al seu rostre quan em va dir que el volien nomenar com a
cap de Serveis Socials i Atenció a la Comunitat i que prendria possessió el passat
3 de gener per treballar els propers quatre anys. Em va encomanar la il·lusió
quan em va demanar que organitzés una estada a Catalunya de l’alcalde amb
alguns regidors per visitar experiències educatives en l’àmbit rural. També
volia que aquest estiu viatgés fins a Imaza per avaluar la situació educativa
de la seva població. Vaig acceptar les dues propostes i vam acordar que
viatjaria a Perú aquest agost com a voluntari, fet que em feia molta il·lusió.
Samuel va tirar de la seva
xarxa d’amics i amigues i va demanar col·laboració a molta més gent per desenvolupar
el millor possible la seva nova feina. A uns quants ens havia citat a Imaza per
donar-li un cop de ma, però sense cap dubte la cita més important era a l’abril,
quan es casava amb Nancy a Perú i això el feia especialment feliç.
La penúltima notícia que
tenim de Samuel en vida és la conversa per telèfon amb el seu cosí, on li va
manifestar que era molt feliç amb la seva nova feina i que marxava correns per
prendre un vaixell amb l'alcalde i altres regidors i familiars per presentar-se
a algunes de les poblacions d’Imaza disperses per la riba del riu Marañón. La
darrera notícia fou que, un cop enfonsada l'embarcació, ell va poder sortir nedant
del riu, però hi va tornar per ajudar a alguns familiars que tenien dificultats
per sortir.
Potser va pensar que de nou
podria superar totes les dificultats que se li posaven pel davant. Potser va
pensar abans amb els altres que amb ell mateix, com sempre feia. Potser va
pensar que no se l’emportaria el corrent del riu perquè tenia la força de
la seva tenacitat. Però el riu de la vida se’l va endur.
José Maria Arguedas, escriptor
peruà indigenista i autor de novel·les meravelloses com Los rios profundos o
Todas las sangres, va escriure: “No sé bien a que llamas idealista y a qué
poner los pies en el suelo”. Sense cap mena de dubte, Samuel era un idealista
amb els peus a terra.
Als que seguim vius i, com
en Samuel, tampoc sabem ben bé què vol dir ser idealista i què és posar els
peus a terra, ara solament ens queda continuar nedant riu amunt amb els
mateixos valors i la mateixa empenta que tenia el Samuel. Adéu company, adéu
amic. La lluita continua.
MUCHAS GRACIAS SAMUEL
No ha habido suerte y hoy han encontrado el cuerpo sin
vida de nuestro amigo y compañero Samuel Ruiz, accidentado hace dos semanas en el río Marañón,
un afluente del río Amazonas, cerca de la frontera entre Perú y Ecuador.
Antropólogo de formación y con una gran vocación social
y de transformación, Samuel vivió muchos años en l’Hospitalet y se implicó en
su vida asociativa, creando la entidad cultural y solidaria Promotora Nuevo
Perú y siendo uno de los principales impulsores de la Casa Sense Fronteres.
También se comprometió políticamente, siendo uno de los primeros peruanos que
se afilió a ICV de l’Hospitalet, junto a su hermano Ronie, de ello hace ya casi
una década.
En momentos como este, siempre se dice de quien nos
deja que era buena persona o que tenía grandes valores, pero en este caso es
completamente cierto. Sus motivaciones eran un profundo compromiso social con
valores de izquierdas y de crítica a las injusticias, un trabajo incansable
desde la base y un gran amor por su cultura, sus amigos y su compañera. Nunca dejó
de luchar porque la Promotora Nuevo Perú y la Casa Sense Fronteres mantuvieran
sus principios ni de atender a la llamada contra las desigualdades y a favor de
la convivencia.

La ilusión de un nuevo proyecto se apreciaba en su
rostro cuando me dijo que lo querían nombrar jefe de Servicios Sociales y
Atención a la Comunidad, y que tomaría posesión el pasado 3 de enero para
trabajar allí los próximos cuatro años. Me contagió su alegría cuando me pidió
que organizara una estancia del alcalde y de algunos concejales de Imaza en
Catalunya para conocer experiencias educativas en el ámbito rural. También me
pidió que este verano viajara allí para evaluar la situación educativa de su
población. Acepté las dos propuestas y acordamos yo que viajaría a Perú este
agosto como voluntario, algo que también me ilusionaba mucho.
Samuel tiró de su red de amigos y pidió colaboración
a mucha gente para hacer lo mejor posible su nuevo trabajo. A algunos nos había
citado en Imaza para echarle “una manito” pero sin duda, la cita más
importante, era el próximo mes de abril, cuando se casaba con Nancy en Perú,
algo que lo hacía especialmente feliz.
.jpg)
Quizá pensó que, de nuevo, podría superar todos los
retos que se le ponían por delante, quizá pensó antes en los demás que en él
mismo, como siempre hacía. Quizá pensó que a él no se lo llevaría la corriente
porque le acompañaba la fuerza de su tesón… Aunque el río de la vida, al final,
se lo llevó.
José María Arguedas, escritor peruano indigenista y
autor de novelas maravillosas como Los ríos profundos o Todas las sangres,
escribió: “No sé bien a qué llamas idealista y a qué
‘poner los pies en el suelo… “. Sin ninguna duda, Samuel era un idealista con
los pies en el suelo.
A los que seguimos vivos y, como Samuel, tampoco
sabemos bien qué es ser idealista y qué es poner los pies en el suelo, ahora
sólo nos queda continuar nadando río arriba con los mismos valores y el mismo
empuje que él tenía. Adiós compañero, adiós amigo. La lucha continúa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.