PACO CANDEL BEN PRESENT A L'HOSPITALET. CATALUNYA, UN SOL POBLE.

El passat 1 d’abril vam celebrar a l’auditori Barradas un acte de reconeixement institucional a Paco Candel amb motiu del 50 aniversari de la publicació de “Els altres catalans”. Tot just la setmana que ha fet 35 anys de les primeres eleccions municipals de l’actual democràcia.

El Paco Candel va ser el primer candidat a l’alcaldia del PSUC després del franquisme. El PSUC va treure un magnífic resultat que quasi va fer possible que Candel fos l’alcalde de l’Hospitalet. En Joan Saura i Mercè Olivares, en representació del PSUC, van signar un acord de govern amb el PSC el 19 d'abril de 1979 que va atorgar moltes responsabilitats de govern als regidors del PSUC. En Candel fou regidor de Cultura des del 1979 fins el 1983.

Al llarg de tot l’any 2014 a l’Hospitalet organitzarem nombroses activitats en homenatge a l’home de la cultura, del periodisme i del compromís social i polític que fou en Paco Candel amb la participació de les biblioteques municipals, les escoles, instituts, l'escola municipal de música Centre de les Arts,  el Centre de Normalització Lingüística de l'Hospitalet i l'Ateneu de Cultura Popular.

Aquest és el discurs que li vam dedicar el passat dimarts:

“Bona tarda. És tot un honor i un orgull participar avui en aquest reconeixement institucional al company Paco Candel amb motiu del 50 aniversari de la publicació del seu llibre “Els altres catalans”, tot un referent per el nostre país, un referent que va ajudar, en uns anys difícils, a fer de Catalunya un sol poble.

Han passat 50 anys des de la publicació del llibre i malgrat aquest temps, el contingut i el missatge del llibre continua tenint plena vigència.

Catalunya ha estat des de sempre una terra d’acollida que l’ha enriquit i ha configurat el país que tenim. Catalunya ha rebut diferents onades migratòries. La de la segona meitat del segle XX va ser la que ens va portar a Paco a Catalunya des de les seves terres al País Valencià. Durant els anys 50, 60 i 70 moltes persones van arribar a Catalunya d’arreu de l’estat cercant una vida millor per a ells i les seves famílies.

Eren temps difícils, de dictadura, de lluita pels drets i llibertats fonamentals que el dictador negava. En aquest escenari, el nostre país, la seva gent que és qui realment fa el país, va saber trobar el camí encertat, la formula de ser i actuar com un sol poble. En aquest camí, Els altres catalans, la figura de Paco Candel va esdevenir tot un referent, tot un símbol de les moltes persones, nascudes aquí i fora d’aquí, que compartien un mateix somni, ser un sol poble i construir una vida millor per a tothom, amb llibertat i igualtat d’oportunitats.

Varen saber vèncer la divisió que alguns volien imposar de comunitats diferències per l’origen o la llengua. Varen vèncer el perill de fragmentació social i es va imposar un sentiment de cohesió i convivència. Un sentiment que va quedar palès i visualitzat a l’Assemblea Catalunya, on va confluir tothom que volia un país lliure i cohesionat, amb un crit amb el que tothom s’identificava: Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia.

Han passat 50 anys i com deia, la idea continua sent plenament vigent. Durant aquest inici de segle, Catalunya ha tornat a ser terra d’acollida, aquesta vegada de ciutadans i ciutadanes d’arreu del món però amb el mateix anhel que els que varen arribar el segle XX, cercar una vida millor per ells i les seves famílies.

Qui sap si ens han arribat aquests anys nous Pacos Candel que ens faran sentir orgullosos com a poble i com a ciutat en el futur. Ben segur que sí.

I com fa 50 anys tornem a viure moments complicats. S’estan limitant drets, s’estan eliminant mecanismes de cohesió i d’igualtat d’oportunitats amb el desmantellament del serveis públics, sent un cop més els més perjudicats aquells que més els necessiten per viure amb dignitat.

Alguns intenten utilitzar aquest context per fragmentar la societat, per dividir el país en funció d ela llengua, entre els d’aquí i els de fora, entre els que tenen recursos i els que no, oblidant que un país, una societat, no funcionarà mai com a tal si hi ha sectors de la seva població marginats, amb drets restringit i sense igualtat d’oportunitats per entomar el present i el futur.

Per tot això hem de tornar a reivindicar la màxima de Catalunya, un sol poble. Per què tots constituïm aquest poble, aquest país, independentment del nostre lloc d’origen, la nostra llengua materna o els nostres recursos econòmics.

Com durant el franquisme, és del tot necessari que plantem cara tots junts als que volen fracturar la societat, ja sigui fent inflames xenòfobes,  ja sigui retallant en serveis públics o ja sigui fent lleis  que limiten drets i llibertats com la LOMCE, la LRSAL, la llei de l’avortament o la seguretat ciutadana per citar les darreres accions del govern central.

Aquesta lluita de resistència davant les injustícies i els intents de divisió i de construcció d’un marc social on tothom te cabuda, construït per tothom i per a tothom crec que és l’aportació més important que cal recuperar del nostre estimat Paco Candel.

Per això fa tres anys aquesta ciutat ja li va retre un senzill homenatge a Candel posant el seu nom a una nova escola, una escola que ha nascut amb molta força en el límit de Sta. Eulàlia i El Gornal, molt a prop de la seva estimada Zona Franca.

Ell va ser un immigrant més en busca d’una vida millor, per ell, pels seus i per a tothom, amb generositat, consciencia de classe i solidaritat, especialment amb els més desfavorits i més necessitats de suport.

Ho va fer en tot moment i a tot arreu, en el treball diari a les barraques de Can Tunis i com a senador de l’Entesa a Madrid.

També ho va fer a la nostra ciutat. Va mantenir un compromís ferm amb l’Hospitalet, encapçalant la llista del PSUC a les municipals de l’any 79, les primeres eleccions municipals democràtiques després de 40 anys de dictadura que el van fer ser el primer regidor de cultura de la nostra ciutat, i va mantenir el seu ferm compromís polític d’esquerres fins  a la seva mort.

Una ciutat on tot estava per fer i on un cop més va implicar-se amb el seu més profund sentiment, treballar per millorar la vida de les persones, tots junts, com un sol poble que som i hem de ser, per que Catalunya o és  un sol poble, o no serà Catalunya

Moltes gràcies "