RIGAU, L'ALUMNA MÉS APLICADA DE LA CLASSE

Un govern que veu reduïts els seus ingressos i vol prioritzar l’educació, o bé incrementa la partida que hi destina en els seus pressupostos, o bé la manté igual a la de l’any anterior o, fins i tot, la redueix en un percentatge menor que la mitjana de la reducció del conjunt del pressupost. Aquesta seria una afirmació lògica en un país normal amb un govern que tingués clares les seves prioritats.

Doncs a Catalunya això no passa. Hem tingut la mala sort de tenir com a consellera d’Ensenyament un dels membres del govern que ha volgut fer més punts davant del president Mas i del conseller d’economia, esforçant-se per aplicar, sense cap falta d’ortografia, els dictats neoliberals que impulsen la reducció de la despesa pública. Irene Rigau ha estat, sens dubte, l’alumna més aplicada de la classe, aplicada, per suposat, en retallar l’estat del benestar.

Mentre que la reducció del pressupost global de la Generalitat, des de 2010 al 2014, s’ha reduït un 15,4%, aproximadament uns 4.000 M€, la partida d’educació de la Generalitat s’ha reduït més d’un 20%, més de 1.000 M€. Aquest fet demostra quina ha estat la prioritat del govern en les seves retallades. Aquesta desinversió educativa  és encara més greu perquè en el nostre país, en aquest mateix període de temps, el nombre d’alumnes ha augmentat de forma important. La combinació de la suma de la reducció pressupostària i de l’augment d’alumnes ha tingut com a dramàtica conseqüència  una reducció de la inversió per alumne, no del 20% sinó del 27%.

Però tota la comunitat educativa ha patit igualment aquesta reducció pressupostària? En absolut. Les retallades en educació fetes per la consellera Irene Rigau són bàsicament ideològiques perquè les han patit els sectors més vulnerables de la nostra comunitat educativa, tal com confirma l’informe de la Fundació Jaume Bofill titulat “L’agenda de la política educativa a Catalunya: una anàlisi de les opcions de govern 2011-13”, presentat a unes jornades a les que hi vaig participar fa tan sols uns dies i qualificat per la consellera com a pamflet. (www.fbofill.cat)

I on s’han concentrat les retallades de la consellera?  Doncs posaré 5 exemples dels molts que podríem trobar per tal de mostrar el component ideològic d’aquestes retallades:

1. Les escoles bressols de tot el país han vist reduït un 56% el finançament de la Generalitat. A totes igual? Si, però amb un matís, des de fa tres anys la consellera ha eliminat la partida de beques per a que les famílies sense recursos econòmics accedeixin a les bressols. També s’ha reduït la partida de beques menjador en el conjunt de l’escolarització obligatòria.

2. S’ha reduït dràsticament el finançament dels ensenyaments artístics de tot el país. Però tots amb la mateixa intensitat? Doncs no. La consellera ha decidit eliminar, amb efectes retroactius de setembre de 2012, el 100% del finançament (8M €) de les escoles municipals de música que acullen 35.000 alumnes en edat d’escolarització obligatòria, moltes d’elles amb programes d’inclusió social i de democratització de l’accés a les arts. Els conservatoris de música que formen els professionals i acullen a famílies amb millors condicions econòmiques, en canvi, mantindran una aportació de la Generalitat de 9 M€ anuals. 

3. S’ha eliminat el 100% del finançament dels plans educatius d’entorn per part de la Generalitat. Aquests plans es desenvolupaven a tot el país? Doncs no, s’havien creat en els barris que tenien contextos socioeducatius més desafavorits per millorar el nivell d’èxit escolar dels alumnes amb dificultats i el nivell d’ús de la llengua catalana.

4. S’ha reduït la sisena hora de classe diària a la immensa majoria de les escoles públiques del país. Aquest fet ha significat una important reducció de professorat d’escola pública. En canvi, s’han mantingut els concerts d’escoles d’elit i d’escoles de titularitat de l’OPUS que segreguen nens i nenes a les seves aules. S’hi dediquen més de 25 M€ anuals i ara que toca renovació dels concerts la consellera no vol sentir a parlar d’eliminar-los.

5. L’atenció a l’educació especial i a la població més vulnerable també ha patit amb aquesta consellera i aquest govern: s’ha reduït el nombre d’hores de vetlladors per atendre als alumnes amb discapacitats a les aules, s’ha deixat sense finançament una bona part dels promotors escolars del poble gitano que treballaven per evitar l’absentisme escolar,  s’ha reduït el nombre de professors a les unitats de suport a l’educació especial (USEE) i es nega el finançament del logopeda a alguns centres d’educació especial, com és el cas del Centre Escorça de l’Hospitalet, on els famílies han decidit pagar-lo elles mateixes.

Totes aquestes mesures, esbiaixades ideològicament, han fet que les retallades en educació a Catalunya no hagin tingut el mateix impacte en tots els sectors, en tots els nivells econòmics, ni, per suposat, a totes les ciutats i barris del país. Sens dubte han patit més les famílies que ja estaven patint amb més intensitat la crisi i les famílies que viuen en municipis que han aplicat mimèticament les retallades de les altres administracions.

A l’Hospitalet, malgrat que les mesures del govern de la Generalitat, han significat una davallada d’ingressos d’1,9 M€ anuals en serveis educatius municipals des de l’any 2011, el govern municipal hem decidit no retirar aquests 1,9 M€ del pressupost i afegir-ne 0,4M€.

Una aportació pròpia de 2,3 M€ més per seguir enfortint la qualitat educativa de la ciutat, perquè sabem, no com d’altres, que l’Educació és el que dóna futur a una ciutat i a un país. Perquè volem, no com d'altres, que l’educació ens ajudi a aconseguir una societat cohesionada i amb igualtat d’oportunitats.