TERÀPIA DE SHOCK

Quan un veu com ens cau a sobre un allau intens i permanent de decisions polítiques i econòmiques que tenen com a objectiu desmuntar tota la feina feta durant dècades en la construcció de l’estat del benestar i en l’eixamplament dels drets socials i laborals, és lògic caure en un primer estadi de shock. Després, progressivament transites cap a la indignació i fins i tot arribes al convenciment que venen uns anys en els que, com a molt, podrem resistir i blindar alguns dels drets o serveis públics fonamentals. Però, sincerament, crec que no hi haurà prou amb resistir, caldrà combatre les mentides sobre la crisi amb les que la dreta neoliberal volen justificar un canvi profund en el model educatiu, sanitari, social i laboral a Europa, a Espanya i a Catalunya. Els 40.000 M€ que l’estat espanyol i les autonomies han de reduir el 2012 en despesa social, sanitària i educativa és la mateixa quantitat de diners que guanyarà la banca privada europea en pocs mesos. Aquests bancs privats estan rebent préstecs del Banc Central Europeu per valor d’1 bilió € a l’1% d’interès per a que comprin el deute dels diversos governs europeus al 5% d’interès. Solament cal multiplicar 1 bilió € per 4% per a adonar-nos que algú ens està prenent el pèl. Cal, doncs, una resposta ciutadana contundent i una bona data serà el proper 29 de març. Cal fer una vaga general com a resposta no solament a la reforma laboral que anul•la el paper dels sindicats en la defensa dels treballadors i treballadores, si nó també com a resposta a les retallades que desmantellen els serveis públics i com a crit contra la dictadura dels mercats que ha incapacitat els governs democràtics i la ciutadania per a decidir la societat que volem.