i ara el PP ens demana l'expulsió del immigrants per les faltes de civisme

RESPOSTA MOCIÓ PP SOBRE NOU REGLAMENT LLEI D’ESTRANGERIA 25/1/11

Ha passat un mes del darrer ple municipal. Sota el criteri d’ICV-EUiA el ple més decebedor i més lamentable, des de la perspectiva dels valors d’esquerres, que hem viscut des de, com a mínim els darrers set anys, que són els anys que els actuals regidors compartim aquest plenari.

El mes passat era el PSC qui prenent algunes de les propostes que fa temps que defensa Plataforma per Catalunya, demanava condicionar l’arrelament de les persones d’origen immigrant i el reagrupament dels seus fills o pares al compliment de l’ordenança del civisme, vernissant de credibilitat democràtica mesures que fa un any ben segur s’haguessin titllat de discriminatòries i desproporcionades. Amb aquesta acció, lluny d’invisibilitzar a PxC es va donar versemblança democràtica al seu discurs i ben segur es va desorientar a la ciutadania, especialment a la gent d’esquerres de la nostra ciutat, que és la majoria.

El PP, ferit en el seu orgull per la moció del PSC, ja ens va anunciar en aquell ple, que no pensava quedar-se enrere en aquesta cursa electoral per veure qui surt als diaris i a les televisions com el més dur i contundent amb la immigració a l’Hospitalet. I tots sabem que aquesta serà una cursa que transcorrerà per un camí molt perillòs i que tindrà moltes víctimes col•laterals: el principi democràtic d’igualtat davant la Llei, el compliment dels Drets Fonamentals de la Unió Europea pel que fa al reagrupament familiar o el criteri de proporcionalitat en les sancions

Els nostres arguments de discriminació, desproporcionalitat, incoherència, inoportunisme, perillositat, injustícia, il•legalitat, populisme i electoralisme no han estat entesos pel PP (que ja ens ho podíem imaginar) però tampoc pel PSC.
A la seva nota de premsa, emesa el passat divendres, justifiquen el seu vot contrari d’avui a aquesta moció (i cito literalment) perquè “...no aporta res de nou i és seguidista de la moció ja aprovada amb àmplia majoria del ple. “ (referint-se a la seva moció que ja ha estat tramitada al Ministeri de Treball i Immigració amb l’objectiu d’influir en la redacció del nou reglament d’Estrangeria).

Sincerament, esperava que justifiquessin el seu vot negatiu per lo desproporcionat i injust que pot arribar ser demanar l’expulsió d’un ciutadà que viu, treballa i paga els seus impostos al nostre país, per infraccions com jugar a pilota al parc o que el seu gos faci les seves necessitats fisiològiques en un espai no reglamentat. Però el seu vot en contra, és tan sols perquè “no aporta res de nou i és seguidista?”. No vull ni pensar què ens pot presentar el PP en el proper ple quan intentin ser més creatius.
A més, en aquesta nota del PSC deia “...que la moció va comptar amb el suport d’amplis sectors socials.” De res ha servit el pronunciament en contra d’entitats de migració de la ciutat, el posicionament en contra de Fedelatina, a través del Sr. Javier Bonomi, per cert membre del PSC, el posicionament en contra de la Federació d’associacions Equatorianes de Catalunya, i en el seu nom el sr. Alfredo Cedeño.

De res ha servit que el Movimiento contra la Intolerancia hagi fet públic que estudia denunciar la normativa municipal davant la fiscalía al considerar que infringeix la llei Aquest fet el coneixiem pel Periódico de 22 de desembre):
“El departamento jurídico del Movimiento contra la Intolerancia estudia denunciar ante la fiscalía esas mociones aprobadas para que se deniegue la legalización por arraigo y la reagrupación familiar a los inmigrantes que vulneren las ordenanzas municipales de civismo. Así lo ha anunciado … el presidente de esta organización, Esteban Ibarra, tras conocerse … las resoluciones de los municipios de L'Hospitalet y Salt ... Ibarra ha sentenciado que estas mociones son "contrarias a Derecho", porque el incumplimiento de una ordenanza nunca puede conllevar la suspensión de derechos sociales y porque se está vulnerando el "principio de igualdad de trato". El arraigo y la reagrupación familiar son derechos de la ley de extranjería que, en caso de ser denegados, anularían las garantías jurídicas de un inmigrante. Por esta razón, el departamento jurídico de la plataforma está estudiando las mociones con la finalidad de "cursar las corrientes denuncias" en la Fiscalía de Delitos de Odio y Discriminación de Barcelona.”
De res ha servit la carta de SOS Racisme de 24 de desembre rebuda per aquest Ajuntament en la que deia i cito literalment:
“Com entitat antiracista de defensa dels Drets Humans, que treballa per un model de societat que estableixi la igualtat de drets i oportunitats, ens sentim en l’obligació de fer-li arribar el nostre rebuig davant aquesta moció així com la nostra preocupació perquè el perillós debat de la negació dels drets s’estengui fins i tot a institucions que fins el moment havien estat exemple de polítiques progressistes i de promoció de la convivència en la diversitat.”
De res ha servit i avui el PP presenta una nova moció, ara per denegar la renovació del permís de residència i, en conseqüència, també del permís de treball a aquells que cometin una infracció a l’ordenança del civisme. Concretant la seva proposta: una persona que viu a la nostra ciutat amb el permís de residència i de treball, amb feina fixa i amb la seva família reagrupada podria perdre el seu permís i haver de marxar del país si cometés alguna infracció de civisme.

Recordo algunes faltes que recull la nostra ordenança. Lleus (pràctica de jocs de pilota, monopatí o altres a la via pública que no respecti a les altres persones, donar menjar als animals a la via pública, miccions dels animals a la façana dels edificis i mobiliari urbà, penjar pancartes a l’enllumenat públic, llençar papers o cigarrets al terra, instal•lar parabòliques a les façanes...), Greus (consum de begudes alcohòliques a la via pública, llençar escombraries als escocells dels arbres, ús de megafons a la via pública sense autorització, tenir un vehicle contaminant), Molt greus (graffitis, pintades, fer foc i activitats pirotècniques sense autorització, abocar líquids en els arbres...)

De nou els pregunto on posaran el límit? Quines faltes si i quines no comportaran la negativa a l’arrelament o al reagrupament i ara també a la renovació dels permís de residència i treball. Qui decidirà quan s’intervé i a qui se li fa un informe negatiu? La Guàrdia Urbana? Un funcionari? Un regidor? L’Alcaldessa? Qui d’ells substituirà el jutge o la jutgessa?

Qualsevol de nosaltres o dels nostres fills per cometre alguna falta tindrà una multa, però les persones d’origen estranger podrien ser expulsades o se’ls podria negar viure amb els seus fills.

Discriminació, desproporcionalitat.
I tot això sense comptar amb l’arbitrarietat que suposaria que la renovació del teu permís de residència o la reagrupació familiar depengui de la vorera de Riera Blanca en què hagis comès una falta. Haurem de demanar a la Generalitat que editi una guia per fascicles amb totes les ordenances del civisme de cada poble i ciutat i les podríem incloure com a matèria obligatòria en l’examen de catalanitat o espanyolitat que alguns partits proposen fer passar als immigrants.

Sort que el Ministre de Treball i Immigració Valeriano Gómez en la seva compareixença al Congrés dels Diputats el 20 de desembre per presentar les línies estratègiques que marcaran la reforma del reglament d’estrangeria deia (i torno a citar literalment):

“Las línias estratégicas de la reforma del reglamento pasarán, en primer lugar, por la mejora de la gestión, mediante la simplificación normativa i administrativa. En segundo lugar, por potenciar el caràcter concertado y consensuado de la política d’estrangería. En tercer lugar, por el desarrollo de instrumentos para evitar situaciones, debo subrayalo, de irregularidad sobrevenida, facilitando la renovación del proceso de autorización.”

Les seves mocions ni busquen la simplificació de la tramitació (volen afegir un nou informe), ni busquen el consens (especialment amb el col•lectiu immigrant ni amb les ONG), ni volen evitar situacions d’irregularitat sobrevinguda (afegint dificultats a la renovació dels permisos). Vostès volen el contrari del ministre. Ho entenc en el cas del PP però no en el cas del PSC. Sincerament espero que pel tràmit d’arrelament el ministre no els faci cas, tal com ja va anunciar que no ho faria en el cas del reagrupament familiar perquè les seves propostes eren desproporcionades i contràries al Drets Fonamentals de la UE.

Desitjo que amb la segona escena d’aquesta peça teatral que podríem titular “la Democràcia vigilada”, perdó, la tercera escena si comptem el ple/xou mediàtic del burca, desitjo concloguin la seva escalada de despropòsits, ja criticats i ridiculitzats pel Gran Wyoming,dijous passat a la Sexta.
És greu que tant uns com altres ens vulguin tenir entretinguts amb un debat suïcida que sols pretén camuflar la misèria de la resposta a la inseguretat generada pels acomiadaments, les congelacions o retallades salarials i de pensions... (inseguretats a les que s’evita posar noms i cognoms). Que ens tinguin entretinguts amb una hiperactivitat davant altres pors, com les ocasionades per activitats incíviques, interessadament distorsionades. Limitant el civisme i la convivència a l’Ordre, i focalitzant l’estranger com a culpable dels nostres mals.

El darrer ple vaig acabar la meva intervenció amb una frase de tradició marxista, marxista de Groucho Marx, ‘Aquests són els meus principis, però si volen en tinc d’altres’
Avui acabo amb una de les definicions de “populismo” que podeu trobar a la Wikipedia:
El uso de "medidas de gobierno populares", destinadas a ganar la simpatía de la población, particularmente si ésta posee derecho a voto, aún a costa de tomar medidas contrarias al Estado democrático. Sin embargo, a pesar de las características anti-institucionales que pueda tener, su objetivo primordial no es transformar profundamente las estructuras y relaciones sociales, económicas y políticas sino el preservar el poder y la hegemonía política a través de la popularidad entre las masas.
Com va dir un altre filòsof, en aquest cas del futbol, en Bernd Schuster quan reflexionava sobre el lloc de naixement dels àrbitres. Amb aquesta definició de populisme “NO HACE FALTA DECIR NADA MÁS”