En defensa de l'ocupació i els serveis públics

És el segon cop en poques setmanes de diferència que a l’Hospitalet hem de sortir en defensa d’aspectes estratègics, fonamentals de la nostra societat, del nostre estat de dret. Fa unes setmanes ho fèiem en defensa del jutge Garzón i de l’assetjament rebut per una part de la judicatura neguitosa per la investigació dels assassinats del franquisme i molt contrariada per la investigació del cas Gurtel, el cas de corrupció política que afecta al PP (ara cal especificar perquè quasi cada partit té el seu cas).

Però les crisis se’ns acumulen: crisi econòmica, crisi del Palau de la Música, corrupció d’alguns partits polítics i desafecció de la ciutadania envers la política, crisi judicial, conflicte laboral... Però des de diumenge passat ja tenim una nova crisi que ens ha portat la sentència del Tribunal Constitucional, la crisi institucional, la crisi de relació Catalunya-Espanya.

Les nostres ciutats en els darrers anys ha viscut una profunda transformació, conseqüència d’un model de globalització mundial que ha fet més fonda l’escletxa entre el Nord i el Sud del nostre planeta. Tots recordem com fa una dècada el moviment antiglobalització i els partits veritablement d’esquerres advertíem dels greus perills del model capitalista neoliberal que provocava injustícies i pobresa a molts països del Sud i enriquia a grans multinacionals i banquers del Nord a cop de grans moviments especulatius de capital. L’important arribada a les nostres ciutats, els darrers anys, de persones provinents d’altres continents cercant el futur que se’ls hi negava en els seus països va significar la primera conseqüència d’aquesta globalització injusta i salvatge i va fer adonar a molts aduladors del capitalisme sense control públic que lo global també afecta lo local. Efectivament, allò que passava a tants i tants païssos de Llatinoamèrica i de l’Àfrica ofegats pel Banc Mundial i pel Fons Monetari Internacional tenia translació directa als carrers de les nostres ciutats.

Des de llavors tots nosaltres hem pres consciència que els mercats havien guanyat la partida als governs i que el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial eren capaços d’imposar als països del Sud les polítiques d’ajustos estructurals, polítiques que no volien dir res més que un cop repartits els grans beneficis dels períodes de creixement econòmic entre les famílies més riques d’aquells països i les grans fortunes mundials, quan aquestes fortunes decidien posar en crisi aquelles economies llavors calia socialitzar les pèrdues entre les classes treballadores i les capes socials més desafavorides, baixant sous i pensions, reduint serveis públics com la sanitat i l’educació, retallant drets laborals i socials...

Us sona tot això? No ens imaginàvem que el FMI i el Banc Mundial s’atrevirien a imposar amb tanta rapidesa a Europa aquestes mateixes polítiques d’ajustos estructurals per tal de reduir el nostre estat del benestar. Això ens ha corroborat que el capitalisme neoliberal, el mercat, mai està satisfet, després de dècades de destrucció de les economies del Sud ara ja han decidit fer l’assalt final a Europa. Van decidir enfonsar Grècia, després espantar Espanya i Portugal i després imposar les seves polítiques a tota la Unió Europea. I ho estan aconseguint sense la resistència dels governs europeus, la immensa majoria governs de dretes i els pocs que no ho són sense cap recança per aplicar polítiques de dretes després de rebre trucades d’advertència primer i de felicitació un cop ja han dut a terme els retalls i les reformes.

El govern del PSOE, el govern Zapatero, ha decidit aplicar a Espanya la recepta de sempre del FMI, els ajustos estructurals, ha decidit donar centenars de milions d’euros als bancs i les caixes a fons perdut sense importar que després no donin crèdit a les famílies i a les petites empreses i ha decidit finalment socialitzar les pèrdues baixant sous, retallant la llei de la dependència, reduint els serveis públics, baixant la inversió pública, retallant els fons de cooperació al desenvolupament, congelant pensions i retallant els drets laborals...

El govern Zapatero ha fet un tomb a la dreta tot aplicant el programa que sempre ha defensat el partit Popular, el partit que ara s’autoanomena el partit dels treballadors i el nou partit feminista de l’Estat.

Les conseqüències de tot plegat són clares i directes per a la ciutadania, pels treballadors i les treballadores de l’Hospitalet i de tot el país. Ja no estem parlant de països llunyans, estem parlant de nosaltres. Per això darrerament ens apareixen cortines de fum per distreure la nostra atenció. Que si el padró que si la burca i el nicab, cortines de fum que cerquen altres culpables de la crisi i que volen despistar i dividir els treballadors i les treballadores. Excuses que, curiosament, porten a votar el mateix a PP, CiU i PSC a la nostra ciutat.

Però nosaltres haurem d’estar molt atents i especialment atents també al nostre govern, al govern de la Generalitat, perquè també tenim alguns consellers que s’han afegit a la confusió ideològica del PSOE i poden arruïnar el bon treball fet en aquests 7 anys de govern d’esquerres a Catalunya. Per anar acabant, tan sols us posaré un exemple en el camp educatiu que en els propers mesos ens pot afectar i molt a l’Hospitalet. Es tracta dels plans educatius d’entorn que es desenvolupen a les escoles i instituts dels barris amb més dificultats amb l’objectiu de millorar l’èxit escolar, la cohesió social, l’equilibri, l’ús social del català i que amb programes de reforç escolar, lluita contra l’absentisme, inserció laboral, adaptació dels programes educatius per millorar la graduació a l’Educació Secundària i moltes altres activitats, atenen, solament a la nostra ciutat, més de 7.000 alumnes, 1.500 pares i mares i donen ocupació a una vintena de professionals educatius i a més d’un centenar de monitors de lleure i d’esports.

Això avui està en perill perquè el conseller Maragall ha proposat retallar el proper curs el 70% de la partida dels plans educatius d’entorn de l’Hospitalet, una reducció de 300.000 €, com a conseqüència del retall del fons per a la immigració que el Ministeri de Treball dedica a Catalunya. Molt a prop d’aquest centre cultural, a 100 metres d’on som ara nosaltres, en el barri del Gornal, hi ha tres centres educatius d’elit, que separen els nens i les nenes, que escolaritzen majoritàriament població de barris benestants de Barcelona i de d’altres poblacions i que pràcticament no acull població immigrada. Aquests centres que viuen d’esquenes a la ciutat tenen signat un concert econòmic amb el Departament d’Educació, un concert que la nostra coalició volia suprimir aprofitant la redacció de la Llei d’educació de Catalunya i que PSC, ERC i CiU ens ho van impedir. Aquest concert cada curs ens costa 3 milions d’euros anuals dels nostres impostos, 10 vegades més que el retall que ara ens proposen pels plans educatius d’entorn de Collblanc-la Torrassa, Florida, Pubilla Casas i del propi barri del Gornal.

I això ens rebel•la. Per això fem política, per això formem part d’aquesta coalició, per combatre aquestes polítiques de dretes, les faci qui les faci. I aquí ens tindran dempeus des del govern municipal, des dels parlaments i des del govern de la Generalitat per combatre les concrecions i les conseqüències que tenen i tindran aquestes polítiques en els nostres veïns i les veïnes.

Aquest dissabte Susan Georges en una entrevista a TV3 donava tres receptes per enfrontar-nos a aquest gegant que és el capitalisme neolliberal, receptes de sempre que són plenament vigents avui:

• Instaurar una taxa econòmica contra els gran moviments especulatius de capital i contra les grans fortunes que especulen.
• Socialitzar els bancs i les caixes per assegurar el dret als crèdits a les famílies i les petites i mitjanes empreses.
• I blindar i ampliar les inversions i els serveis públics: educació, sanitat, serveis socials...

Un cop més la dreta econòmica i política ens ha de tenir ben enfront, donant suport als sindicats, donant suport als treballadors i treballadores i que ens tingui enfront donant solucions, solucions d’esquerres, solucions que no ens avergonyeixin, solucions que respectin els drets socials i laborals.