MALES CÒPIES

El mapa polític català està força alterat i la ciutadania ho nota. A més d’esperar tres anys la sentència de l’Estatut, de patir alguns casos de corrupció política i de veure com l’oposició, PP i CiU, utilitza immoralment qualsevol tema per desgastar el govern (i de pas el país), des de fa mesos assistim a un cert tacticisme o transfuguisme ideològic que condueix alguns partits a imitar d’altres per tal d’esgarrapar un quants vots.

Tenim un partit nacionalista de centre-dreta com CiU que juga a ser independentista i que, juntament amb el partit republicà que vol imitar (ERC), prioritza el debat identitari i els referèndums per davant del debat sobre la crisi econòmica i l’atur que pateix el país; un partit socialista que vol ocupar el centre pactant polítiques gens d’esquerres com el manteniment del concert a escoles que segreguen nens i nenes o impulsant rebaixes d’impostos que han estat a punt de deslliurar de l’impost de successions als més rics del país. També tenim a l’Ajuntament de Vic tres partits (CiU, ERC i PSC) que, contradient el Pacte Nacional d’Immigració, decideixen imitar les propostes d’un plataforma xenòfoba (PxC) i neguen l’empadronament a immigrants tot privant-los de drets fonamentals com la sanitat o l’educació. I per acabar-ho d’adobar tenim un president del Barça que vol seguir sent president, però de la Generalitat.

El desgavell és important i si volem que la ciutadania participi electoralment ni les imitacions ni els tacticismes són bons. Les males còpies creen desconcert i desafecció en l’electorat i ser poc transparent respecte els pactes postelectorals encara el desmobilitza més. A la vida política catalana ens cal molta coherència i transparència i nosaltres pensem que no es poden canviar valors ni drets per vots.