Una crisi global amb efectes L'Hocals

7.000 persones han perdut la feina a la nostra ciutat en l’últim any, un alt percentatge eren nouvingudes. Un terç dels aturats de la ciutat no percep cap subsidi ni disposa d’ingressos. Aquesta crisi, gestada als grans despatxos dels bancs però impulsada per lleis neoliberals del Partit Popular, van inflar el mercat de l'habitatge i en van fer una gran bombolla immobiliària, que ha explotat amb efectes ben concrets i ben locals a L’Hospitalet.
Molts dels nous veïns de L’Hosptialet es veuen obligats a donar les claus al banc, sense estalvis, i amb problemes no només per arribar a final de mes sinó per mantenir a la seva família. Un situació de pobresa que afecta a tota la família i que perjudica també als més petits. L’augment de traves pel reagrupament familiar d’adults que podrien fer de cuidadors o per renovar el permís de residencia obliga a les famílies a buscar estratègies de supervivència que sovint passen per enviar els fills al seu país d’origen durant uns mesos. Una situació molt perjudicial per l’educació d’aquests infants i joves hospitalencs, que estan pagant els plats trencats d’aquesta crisi.
Iniciatives com la Directiva Europea de la Vergonya o el Pla de Retorn Voluntari del Govern central socialista, posen el dit a la nafra, senyalant als immigrants com a culpables (enlloc de víctimes) d’aquesta crisi.
Els governs locals estem parant el primer cop, amb més ajuts i amb polítiques socials des de la proximitat, però calen iniciatives més agosarades. No podem socialitzar les pèrdues d’aquesta crisi, ja que els beneficis de la bombolla immobiliària sí que es van capitalitzar: els bancs, les empreses i fins i tot la seguretat social porten anys fent caixa. La crisi no es pot trampejar a costa de retallar drets socials i de deixar a l’estacada aquells que, com les persones nouvingudes, han aportat el benestar dels últims anys.
Iniciativa per Catalunya Verds vol impulsar un projecte per garantir una renda mínima de 600 euros per a les persones a l’atur que s’han quedat sense cap prestació. Una mesura que suavitzarà la situació de moltes famílies, novingudes o no, que es troben al llindar de la pobresa. Podem fer moltes polítiques educatives i parlar dels resultats acadèmics, però si les famílies tenen problemes els infants els pateixen. Cal avançar per sortir de la crisi, però no ens podem deixar ningú pel camí. Un de cada tres hospitalencs és nouvingut, han arribat per tenir un futur millor, i ara no val dir-los hi que tornin cap a casa.