On són ara els defensors de la globlalització neolliberal, creadors d’un capitalisme salvatge que ha posat els beneficis per davant dels Drets Humans, de la preservació del medi ambient o dels drets més bàsics: l’alimentació, l’educació, la salut, un treball digne...? On són ara els especuladors que han fet de l’habitatge una inversió econòmica amb beneficis sense límits i han posat en perill la seva veritable funció social? On són els banquers que concedien crèdits abusius a milions de ciutadans sense control ni garanties? On són els que deien que l’Estat, els poders públics i els representants electes de la ciutadania no podien regular l’economia ni intervenir en el mercat?
Les ironies de la Història han fet que tots aquests personatges estiguin en aquests moments exigint la intervenció dels Estats i reclamant la inversió dels diners públics, els diners de tothom, per solucionar la greu situació econòmica mundial que ells han creat i, de pas, assegurar-se el cobrament de les seves milionàries i blindades indemnitzacions. Sens dubte aquesta és la seva darrera lliçó neolliberal: privatitzar els guanys que mai no repartiran i socialitzar les pèrdues que pagarem entre tots.
La setmana passada una companya d’ICV reflexionava sobre la crisi en un acte públic i proposava que el tribunal penal internacional jutgi tots els especuladors que han provocat aquesta crisi i, de retruc, el patiment de tantes i tantes famílies. Hi estic plenament d’acord. Aquesta sí que seria una bona lliçó pel futur de l’economia mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.