Aquesta legislatura el grup parlamentari d’IU-ICV ha tingut un paper molt destacat en el Congrés dels Diputats. Mai, tan pocs diputats, havien fet notar tant el seu treball.
Les millors polítiques del govern espanyol han estat les mesures i lleis socials pactades amb l’esquerra: el retorn de les tropes de l’Iraq, les lleis de la dependència, dels matrimonis homosexuals o de la memòria històrica...
Lleis que han eixamplat drets socials però que en el moment de la seva aplicació per part del govern Zapatero han frustrat moltes expectatives. Les polítiques socials no han tingut el finançament necessari perquè el PSOE ha pactat amb CiU, i fins i tot de vegades amb el PP, la política fiscal i econòmica de l‘Estat.
La conseqüència de la rebaixa dels impostos, de la consolidació dels privilegis dels bancs i de les empreses elèctriques a través de les lleis del mercat hipotecari i del sector elèctric, han ofegat la inversió en polítiques socials i d’habitatge i han provocat a l’Estat una creixent desigualtat entre els més rics i els més pobres.
A més, hem assistit al llarg del mandat a renúncies incomprensibles en temes com l’avanç cap a un estat federal i plurinacional, la reforma de la llei de l’avortament o a posar fre als privilegis exigits per la jerarquia eclesial. I també hem assistit a propostes polítiques neolliberals com el xec nadó o com el futur repartiment de 400 €, mesures que arrabassaran prop de 8.000 milions € de la recaptació de l’Estat, l’equivalent als recursos necessaris per augmentar totes les pensions més baixes fins a 1.000 €, per crear cada any 750.000 places d’escola bressol, per construir més de 50.000 habitatges de protecció o per multiplicar per 10 la dotació de la llei de la dependència. Pensions, escoles bressols, habitatges i dependència, quatre elements que afecten la vida quotidiana de molt ciutadans i ciutadanes de l’Hospitalet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.