Els nous conversos a l'ecologisme

Des de la Cimera de Rio, l’any 1992, milers de científics, ecologistes, ONG i partits verds d’arreu del món han denunciat el nostre insostenible model de desenvolupament que està provocant l’escalfament del planeta. Així doncs, ja fa quinze anys que denunciem les causes que provoquen el canvi climàtic i alertem de les conseqüències que podem patir les generacions que actualment habitem el planeta i, especialment, les generacions que ens succeiran i que mai entendran perquè no hem pres mesures abans.

Fins fa escassament un any, encara sentíem la cantarella d’alguns partits polítics i del poder econòmic i mediàtic que acusaven tots aquests col•lectius d’alarmistes i titllaven els dirigents d’Iniciativa per Catalunya Verds d’irresponsables per voler aturar el país, per oposar-se sense raó a l’augment sense límit del consum d’aigua i d’energia o per negar-se a l’ocupació del territori amb noves infrastructures que continuïn prioritzant el cotxe privat per davant del transport públic.

Ara tots els que entonaven aquesta cantarella han caigut del cavall. Finalment tothom creu en l’informe fet públic per les Nacions Unides a París gràcies al treball rigorós d’un grup de 3.000 científics experts en clima, informe que detalla les greus conseqüència que patirem els propers anys si no limitem el nostre consum de recursos i territori.

Però la ciutadania ja ho sabia. Segons una enquesta publicada per El Periódico dies abans de conèixer l’informe, el 85% dels catalans ja estava d’acord que el canvi climàtic està afectant les persones. Aquesta dada, juntament amb l’informe, ha estat definitiva perquè molts incrèduls de la dreta i del centre-esquerra del nostre país es transformin de la nit al dia en els nous conversos que lluiten contra el canvi climàtic. Ja no cal preocupar-nos, ara tots aquests dirigents polítics hauran lluitat des de ben joves contra el canvi climàtic i hauran participat d’algun moviment ecologista o altermundista.

Estic convençut que els ciutadans i les ciutadanes sabran discriminar perfectament els que ja fa molts anys que treballem per aturar el canvi climàtic i per “un altre món possible” dels que ara s’hi apunten tot just a les portes d’un nou període electoral. També estic convençut que la ciutadania valorarà els esforços que alguns hem fet des de fa molts anys per prioritzar la mobilitat a peu, en bicicleta i en transport públic per davant del vehicle privat o l’esforç per sensibilitzar en l’estalvi d’aigua i d’energia elèctrica, per reduir la contaminació, per treballar l’educació ambiental des de les escoles...

Cada cop estem més convençuts que en els propers anys les polítiques mediambientals es convertiran en polítiques centrals a les nostres ciutats i influiran en la resta de polítiques, especialment les econòmiques, urbanístiques i de mobilitat. Així aconseguirem canviar el nostre model de desenvolupament i modificar els hàbits insostenibles que encara tenim molts ciutadans i ciutadanes.

Ara que tothom hi està d’acord ja no tindrem problemes perquè les nostres ciutats siguin cada cop més sostenibles. Però ara que hi penso, ben bé tothom no hi està d’acord, el president Bush i algunes petroleres americanes encara avui estan interessades a finançar científics que vulguin desmentir aquest informe. Si ho aconsegueixen què faran els nous conversos?