Les grans infrastructures de carreteres i de tren que envolten el Llobregat al seu pas per l’Hospitalet ens han allunyat del riu. Els abocaments contaminants, incontrolats fins fa poc temps, van acabar de completar la trista tasca de fer-nos oblidar d’un espai natural que havia estat durant moltes dècades un lloc d’esbarjo per als nostres avis i àvies i un element d’identitat per la ciutat que fins i tot el tenia present en el seu nom.
On és ara el Llobregat ? Podem assumir que la nostra generació no es podrà banyar mai en el riu, que no hi podrem gaudir com feien els nostres avantpassats, però al que no ens podem resignar és que els nostres fills i filles no tornin a gaudir del riu. Ara que el Llobregat, gràcies a la depuració de les seves aigües, poc a poc torna a recuperar la vida i que molts municipis del nostre voltant recuperen la seva llera, cal reclamar a aquells que ens el van allunyar que ens facilitin l’accés.
L’Estat amb les seves obres públiques ens ha posat d’esquenes al riu. Ara cal que ell mateix cerqui un lloc per tornar-lo a fer accessible a peu i en bicicleta des de la ciutat per a que tots i totes puguem gaudir de la seva recuperació.
Els homes i les dones haurem d’aprendre a marxes forçades a fer compatible progrés i desenvolupament amb respecte a la Natura perquè tots i totes coneixem el final d’un dels contes que els explicaven als nostres avis a la vora del riu, el de la gallina dels ous d’or.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.