El continent africà vivia a meitat del segle passat un lent procés de descolonització. Els africans formalment aconseguien la independència política de les metròpolis europees i somiaven amb un desenvolupament cultural, econòmic i social propi que millorés les seves condicions de vida.
La lluita de blocs en l’època de la guerra freda succeïda per la injusta globalització neolliberal que ara ofega el món, han fet que els africans hagin vist reduïdes les seves independències polítiques a falses il·lusions que han donat pas a una dominació econòmica injusta i cruel per part de les grans multinacionals i dels governs del Nord.
La Costa d’Ivori, coincidint amb l’arribada al poder del seu primer president d’esquerres en les eleccions democràtiques del 2001, va intentar diversificar la seva dependència econòmica i caminar cap a una descolonització, aquest cop econòmica, del govern francès. Però fins aquí havíem arribat, una cosa és defensar la democràcia i la pau al món allà on no tens “negocis” i una altra de ben diferent és que un país que el govern francès encara pren com a “seu” cerqui camins propis per al seu desenvolupament. Sota la mentalitat “neocolonitzadora” que creu que les formes democràtiques i els drets humans es poden oblidar si parlem d’Àfrica, França va endegar una campanya encoberta per dificultar el govern a la Costa d’Ivori i entorpir la bona convivència entre la seva població. El primer avís fou la presa de la meitat del país ara fa dos anys per part de faccions rebels formades per mercenaris i amb finançament desconegut. El darrer episodi ha estat la massacra provocada pel propi exèrcit francès a Abidjan a primers de novembre amb desenes de morts i milers de ferits.
Si us plau, deixeu viure en pau la Costa d’Ivori !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.