El passat més juny el Worldwatch Institute de Washington va editar el seu informe anual sobre la situació del món. El seu president, Christofer Flavin, va començar la presentació amb dues frases carregades, alhora, d’impotència i d’esperança. Impotència per la injustícia que impliquen i esperança per l’horitzó que poden dibuixar.
“Si som capaços de construir naus espacials que funcionen amb combustibles nets, també podem fabricar cotxes amb energia neta. Si aconseguim protegir els turistes contra la malària, també podem protegir les persones que viuen amb aquesta amenaça cada dia.”
Impotència quan sabem que aquesta manca de voluntat política dels governs del Nord i de les grans multinacionals en fer un món més just i equilibrat, provoca l’acceleració del canvi climàtic i la mort de 7.000 persones de malària cada dia. Indignació quan descobrim que els EEUU amb menys del 5% de la població produeix el 24% de les emissions de carboni del món i que la potent indústria farmacèutica d’aquest país posa constants pals a la roda a l’accés de la població més empobrida als medicaments més bàsics.
Preocupació quan notem en carn pròpia, especialment aquest mes de juny, aquest canvi climàtic i l’informe ens diu que el 2001 i 2002 han estat els anys més càlids en els darrers cent anys. Esperança, però, quan coneixem que en els darrers cinc anys l’ús d’energia eòlica i solar en el món ha augmentat un 30% anual i la utilització de CFC que malmeten la capa d’ozó s’ha reduït en un 81% en la darrera dècada. Esperança, també, quan una gran ciutat com l’Hospitalet aprova en la passada legislatura una ambiciosa ordenança solar i es disposa a donar un fort impuls a l’ús de les energies renovables en els propers anys.
Impotència, indignació, preocupació i esperança, sentiments que ens mouen a lluitar per un món més sostenible i respectuós amb les generacions futures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.